MINUT A MINUT

❗️ Aixequen el tall de l'AP-7 a Tarragona però es manté el bloqueig de les vies del tren a Reus

El canvi climàtic posa en perill la població de rens de l’Àrtic

En menys de 20 anys els caribús d’Amèrica del Nord i Groenlàndia, i els rens russos han disminuït un 56%, de 4,7 milions a 2,1 milions d’exemplars
De 19 ramats vigilats a Rússia, 18 estan amenaçats a desaparèixer | Pixabay

 

Els rens, o també coneguts com a caribús, són els animals més coneguts de les festes nadalenques, un tipus de cérvol que arrossega la carrossa del Pare Noel cap a l’entrega dels regals als infants del món. Però el mamífer, originari de les tundres de l’hemisferi nord, no té res a celebrar. El nombre d’exemplars està baixant a una velocitat vertiginosa.

 

Segons revela l’informe ‘Artic report card 2018’ del programa Artic de l’agencia nord-americana NOAA, i que recull l’agència de premsa ‘SINC’, als últims 20 anys els caribús d’Amèrica del Nord i Groenlàndia i els rens de Rússia i Noruega han disminuït un 56%, de 4,7 milions a 2,1 milions d’individus.

 

La població de rens disminueix dramàticament

Cinc ramats en particular a la regió d’Alaska i el Canadà han disminuït més d’un 90% i no mostren signes de recuperació. «És normal que el nombre de ramats variï al llarg de les dècades, però actualment alguns ramats tenen poblacions històricament baixes d’ençà que es van començar a fer registres», destaquen els autors a l’informe.

 

Cadascun dels 23 ramats analitzats és vigilat per la Xarxa de Monitoratge i Avaluació del Ren Àrtic (CARMA, per les seves sigles en anglès), on col·laboren científics, agencies de gestió de visa silvestre, consells d’administració i organitzacions natives per compartir dades i informació sobre caribús i ramats de rens salvatges.

També et pot interessar: El Japó vol tornar a la caça comercial de balenes de forma massiva

Els efectes del canvi climàtic a l’espècie

Les sequeres redueixen els embarassos i la supervivència de les cries | Pixabay

 

Les anàlisis que es van fer sobre la influencia del clima van revelar que aquest mamífer s’adapta difícilment al canvi climàtic. Les dades climàtiques recollides van mostrar que, després d’una sèrie d’anys en condicions adverses, com per exemple la sequera, no només es van reduir els embarassos sinó també la supervivència de les cries.

 

Encara que les tendències actuals, amb la pèrdua primerenca de neu, puguin semblar beneficioses per a l’animal, ja que genera més disponibilitat de menjar; els estius posteriors, més càlids, tenen efectes adversos per l’augment de la sequera, les mosques i els paràsits.

 

«Potser l’estrès per calor, que comporta més perill als patògens i altres factors que els vulneren, impedeix la recuperació de l’espècie», informen els autors de l’estudi. L’augment de les temperatures, a més, redueix la qualitat del farratge, com també la seva ingesta.

💬 Fes clic aquí per rebre al teu mòbil l'actualitat de Tarragona. És gratis!

Comentaris