Un
grup de
voluntaris de l'associació la
Safranòria ha fet una crida per
identificar raïm de taula de
varietats antigues del
Priorat. S'emmarca en un
projecte per
recuperar fruiters i crear un reservori
genètic a la finca
experimental Mas d'en Roger, a Cabacés. La primera
fase consisteix a
localitzar les
classes tradicionals de
raïm per després plantar-les i posar-les a disposició dels
pagesos.
"Hi ha
varietats al
Priorat que les coneixem d'oïda, però no les tenim
geolocalitzades", afirma una de les membres de la Safranòria, Mireia Vilamala. "Busquem
varietats que s'han anat
passant entre
pagesos", abans que la indústria agroalimentària absorbís el sector
vitivinícola o que la
fil·loxera acabés amb bona part dels peus antics, afegeix.
La
Safranòria és una
associació que se centra en la
conservació i promoció de
varietats tradicionals del
Priorat. Fins ara havien estat enfeinats amb l'horticultura de la zona i ara just inicien un nou
projecte fixant-se en els llenyosos. De moment han publicat un
formulari i han obtingut una
dotzena de
respostes. Un cop les tinguin registrades, faran treball de camp per estudiar cadascun dels casos i decidir quines
varietats utilitzaran.
Evitar que es perdin les varietats
"Si les centralitzem en un lloc i hi ha algú que les
custodia i les
cuida, és més difícil que les acabem perdent", reflexiona Vilamala sobre les
varietats antigues. "Si tenim peus aïllats que depenen d'una
família i de les següents
generacions que venen, poden vendre el camp o replantar una
plantació molt vella de vinya", afegeix.
Des de la
Safranòria adverteixen que no es tracta de fer un "
jardinet", sinó que volen que sigui "útil". Per això, abans d'empeltar les soques, han de garantir que el
material estigui lliure de
virus i de qualsevol
patogen. Un cop aconsegueixin aquesta garantia sanitària, empeltaran les classes
tradicionals amb peus que ja ha plantat el VITEC, el centre tecnològic del vi, a Mas d'en Roger.
Varietats antigues
Un dels
viticultors que ja ha
respost la
crida feta per la Safranòria és l'Albert Cirivillé, que té vinya a la
Morera de
Montsant amb diferents varietats com
garnatxa o
carinyena. La família de Crivillé fa anys que té ceps, les primeres referències són del segle
XVII i el
terreny coster on tenen varietats
antigues les va plantar el seu avi després de la Guerra Civil. No és una parcel·la uniforme, ja que es
plantaven peus
americans empeltats amb sarments de
poda d'altres tipus. "Hi ha alguna
varietat blanca que encara no sabem ni quina és", reconeix Crivillé.
Normalment, aquestes
classes tradicionals es troben en costers i amb sòl de llicorella, són ceps que els pagesos no van voler
arrencar per la
dificultat d'explotar la
vinya en un terreny escarpat i amb tant pendent. En aquestes finques hi ha
raïm negre i
blanc, Crivillé explica que moltes famílies en el moment de la
verema guardaven una mica de raïm blanc com a
postres.
Fugir de la uniformitat actual
Les
varietats actuals que es
consumeixen de
raïm de
taula, com per a fer
vi, provenen de vivers. "Es va cap a una uniformitat, totes les plantes són iguals", subratlla el viticultor. La indústria
agroalimentària "tendeix cap a la
productivitat", comenta Vilamala, "en detriment d'altres caràcters lligats al gust o l'olor".
El sector
vitivinícola tendeix cap a fer uns "
vins molt
semblants", comenta Crivillé. Les
varietats antigues donen "una
diversitat única en cada
parcel·la, la varietat de plantes dona
matisos", acaba destacant.