Una setantena de pisos, un CAP i un aparcament subterrani són els pròxims compromisos per al barri del Carme de Reus. Es tracta del projecte urbanístic previst a la zona que ara ocupa un aparcament de zona blava als carrers de Sant Benet, de Sant Jaume i Closa de Freixa. L'Ajuntament aprovarà, aquest divendres, l'adhesió al conveni a tres bandes acordat amb l'Institut Català del Sòl (Incasòl) i el Servei Català de la Salut (CatSalut).
La majoria absoluta del govern permet preveure que la proposta tirarà endavant, tot i que no es descarta que rebi el suport de l'oposició. A partir d'aquest moment començarà el calendari de tràmits, terminis i obres que hauria de culminar el 2027. El resultat final seran 27 pisos de protecció oficial, 43 de lliure mercat, un CAP i un aparcament municipal soterrat de 100 places.
El govern de Reus ha presentat, aquest dijous, els detalls que figuren al conveni, i que s'acabaran de concretar a mesura que avanci el projecte. Tot plegat suposarà un pressupost de més de nou milions d'euros aportats entre l'Ajuntament i l'Incasòl. Fa almenys quinze anys que es parla d'aquest projecte, en conjunt o per parts, i Pellicer ha admès que «l'acord no ha sigut fàcil».
El principal, segons ha reafirmat aquest dijous, els problemes per executar les expropiacions necessàries per enderrocar els edificis que hi havia a la zona. L'Ajuntament ha aplaudit «la persistència dels veïns del Carme» durant tot aquest procés. Segons ho ha plantejat el govern local, el projecte persegueix quatre objectius.
Són la regeneració urbana de la zona, la construcció d'un aparcament municipal, la dotació de nou habitatge i l'obertura d'un CAP. Tot plegat ha de resultar en el que el consistori considera «una nova centralitat urbana». De fet és l'Ajuntament qui haurà de fer el primer pas, durant aquest 2023, que és modificar la planificació urbanística perquè el projecte sigui viable.
La urbanització de la zona ratificarà la connexió entre el carrer Closa de Freixa i el de Sant Jaume que va quedar oberta amb els enderrocs. Més avall s'obrirà la nova plaça del Bisbe Grau, envoltada pel carrer Closa de Freixa. El carrer de Sant Benet s'eixamplarà i s'unirà al tomb de ravals amb un nou vial.
Al vial entre els carrers Closa de Freixa i de Sant Jaume (número 1 de la imatge) hi haurà un local llogat per l'Ajuntament i 16 habitatges privats. Entre els carrers de Sant Jaume, Closa de Freixa i de Sant Benet (2 a la imatge) hi haurà el CAP i 21 habitatges de protecció oficial. A la cantonada nord dels carrers de Sant Benet i de Sant Francesc (3 a la imatge) s'hi construiran 16 habitatges de renda lliure.
A la cantonada sud (4 a la imatge), 6 pisos de protecció oficial. El darrer edifici serà a la futura plaça del Bisbe Grau (5 a la imatge), on hi haurà 11 habitatges de lliure mercat. La urbanització de la zona també contempla ampliar el carrer de Sant Benet (6 a la imatge).
Pel que fa al finançament, l'Incasòl aportarà 5,6 milions d'euros i l'Ajuntament, els 3,5 milions d'euros restants. L'Institut Català del Sòl assumirà la redacció del projecte i la construcció de l'edifici on anirà el CAP i la majoria dels pisos públics.
El consistori, per la seva banda, assumirà els costos d'urbanitzar els vials (500.000 euros) i construir el pàrquing (3 milions d'euros). Tot i que cada administració assumirà diferents parts del projecte, l'obra l'executarà de manera unitària l'Incasòl.
L'objectiu és «optimitzar recursos tècnics i econòmics», segons ha detallat la vicealcaldessa, Noemí Llauradó. Pel que fa al calendari, l'Incasòl es compromet a licitar la redacció dels projectes d'urbanització, de l'aparcament i de l'edifici del CAP. El conveni marca que ho haurà de fer, a tot estirar, tres mesos després que s'hagi aprovat definitivament la modificació urbanística.
L'Ajuntament cedirà al Servei Català de la Salut el sostre d'edificació perquè hi faci el CAP, i haurà de planificar-ne la construcció amb l'Incasòl. Segons s'ha detallat aquest dijous, serà el CatSalut qui n'assumeixi el cost. La fase bàsica d'aquests projectes haurà d'estar enllestida en un termini entre 14 i 18 mesos des de la modificació urbanística.
El següent pas serà obtenir la llicència d'obres, licitar-les, adjudicar-les i executar-les, aquesta darrera part, amb un termini previst de durada de dos anys. Es tracta d'una de les potes del projecte urbanístic més esperada i anunciada, amb el compromís ferm per part de la Generalitat durant la campanya electoral de les darreres eleccions municipals. El nou CAP donarà servei a un volum important de població que ara té el de Sant Pere com a referència.
El consistori cedirà el sostre residencial a l'Incasòl, que serà qui gestioni els 27 habitatges protegits. No es descarta, però, que aquests pisos acabin sota el paraigua de Redessa quan es concreti el projecte urbanístic. D'entrada, l'Ajuntament col·laborarà amb l'Agència d'Habitatge de Catalunya per definir els criteris d'adjudicació d'aquests pisos.
El que sí que s'ha concretat és que almenys un de cada quatre d'aquests habitatges serà per a joves de menys de 35 anys. Aquests joves també hauran d'acumular, com a mínim, tres anys d'empadronament a la ciutat.
Pel que fa als 43 habitatges de renda lliure, serà el mateix Incasòl qui en promogui la construcció de manera directa o indirecta. Pel que fa als baixos, l'Ajuntament tindrà dret preferent de lloguer a preu de cost sobre un local de 200 metres quadrats
Pel que fa a l'aparcament, Reus Mobilitat i Serveis incorporarà un nou pàrquing a la xarxa municipal. Serà un espai soterrat d'una sola planta amb unes 100 places de capacitat. Com passarà també a la zona de la Hispània, no es preveu que els 70 pisos projectats tinguin places associades.
Tot i això, des de l'Ajuntament de Reus no s'hi ha tancat la porta. La regidora d'Urbanisme i Mobilitat, Marina Berasategui, ha comentat que «la gestió serà pública, però ja veurem en quin règim de rotació es fa, si parcial o total». També s'hi ha referit el president de l'Associació de Veïns l'Harmonia del Carme, Josep Machado.
En el seu cas per demanar que s'estudiï la possibilitat que el pàrquing es faci de dues plantes en comptes d'una com es contempla ara. «A la zona on som, si es fessin dues plantes, aniria bé, perquè és molt cèntric», ha comentat. Aquest aparcament ocuparà gairebé tot l'àmbit urbanístic de l'actuació.