17
de març
del
2023
Actualitzat
a les
14:40h
Un grup d'espeleòlegs ha descobert gravats prehistòrics a una cova subterrània de la Febró. Es tracta de la Cova de la Vila i tot sembla indicar que conté "un dels conjunts d'art postpaleolític més importants de l'arc mediterrani". Així el defineix la Generalitat de Catalunya, que aquest divendres n'ha fet la presentació pública.
El conjunt el formen més d'un centenar de gravats que, segons els experts, estarien associats al món funerari durant el procés de neolitització. Els gravats estan disposats en un panell de vuit metres de llarg i es consideren excepcionals "tant per la seva singularitat com per l'excel·lent estat de conservació en el qual es troben". Això ha sigut possible perquè, fins que s'ha fet el descobriment, la cova es trobava intacta.
Es tracta, de fet, "d'una de les poques representacions d'art esquemàtic subterrani del nostre territori". Segons els experts, consisteixen en "una composició relacionada amb la cosmovisió de les societats agricultores i ramaderes". La descoberta la van fer els espeleòlegs Julio Serrano, Montserrat Roca i Francesc Rubinat.
A través d'una de les entrades al sistema subterrani van obrir un accés en un petit forat que els va conduir a una sala oval de més de 90 metres quadrats. En veure els gravats van transmetre'ls a l'IPHES. El panell que s'hi ha trobat està configurat a partir de cinc línies horitzontals, una sobre de l'altra.
A cada línia hi ha gravades diferents figures amb significat i simbolisme propi. S'hi representen figures de quatre potes, línies en zig-zag, cercles i traços lineals i angulosos. Algunes figures s'han identificat com a animals, possiblement bòvids i èquids, i altres com a elements astronòmics, com el sol o les estrelles.
L'estat de conservació afegeix excepcionalitat i valor als gravats, però també risc. Tot i que es troben en bon estat, la situació és delicada per la inestabilitat de la pedra on són. És una superfície tova i humida i, per tant, molt condicionada als canvis atmosfèrics que pugui haver-hi a la sala.
És per això que el departament de Cultura de la Generalitat, l'Ajuntament de la Febró i l'Institut de Paleontologia s'han coordinat per tancar l'accés públic a la cova. A l'interior també s'ha instal·lat un tancament, a la gatera que dona accés a la sala on hi ha els gravats. També es controlaran els paràmetres ambientals a través de sondes, un registre que s'incrementarà durant les pròximes campanyes d'excavació.
Segons destaquen els experts, cal tenir en compte que la situació de sequera actual pot provocar canvis importants al mitjà subterrani. Per incrementar la protecció de la zona se l'ha catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional. Un equip tècnic del departament de Cultura treballa en la documentació digital a través de fotogrametria i escaneig làser per crear un model en tres dimensions de tota la cavitat.
El conjunt el formen més d'un centenar de gravats que, segons els experts, estarien associats al món funerari durant el procés de neolitització. Els gravats estan disposats en un panell de vuit metres de llarg i es consideren excepcionals "tant per la seva singularitat com per l'excel·lent estat de conservació en el qual es troben". Això ha sigut possible perquè, fins que s'ha fet el descobriment, la cova es trobava intacta.
Es tracta, de fet, "d'una de les poques representacions d'art esquemàtic subterrani del nostre territori". Segons els experts, consisteixen en "una composició relacionada amb la cosmovisió de les societats agricultores i ramaderes". La descoberta la van fer els espeleòlegs Julio Serrano, Montserrat Roca i Francesc Rubinat.
La Cova de la Vila ja l'havia excavat Salvador Vilaseca
A partir de la seva troballa es va formar un equip de recerca liderat per Josep Vallverdú, Antonio Rodríguez-Hidalgo, Diego Lombao i Ramon Viñas de l'Institut Català de Paleontologia Humana i Evolució Social (IPHES). Els espeleòlegs van descobrir l'espai on hi ha els gravats el 13 de maig del 2021 mentre feien feines de topografia a la zona del barranc de la Cova del Corral. Van trobar la Cova de Vila que Salvador Vilaseca havia excavat durant els anys quaranta, però se n'havia perdut la ubicació.A través d'una de les entrades al sistema subterrani van obrir un accés en un petit forat que els va conduir a una sala oval de més de 90 metres quadrats. En veure els gravats van transmetre'ls a l'IPHES. El panell que s'hi ha trobat està configurat a partir de cinc línies horitzontals, una sobre de l'altra.
A cada línia hi ha gravades diferents figures amb significat i simbolisme propi. S'hi representen figures de quatre potes, línies en zig-zag, cercles i traços lineals i angulosos. Algunes figures s'han identificat com a animals, possiblement bòvids i èquids, i altres com a elements astronòmics, com el sol o les estrelles.
Una troballa singular i excepcional
Un dels trets singulars del mural és que està fet exclusivament amb gravat, sense cap altra tècnica escultòrica ni pictòrica. A més, els conjunts en cavitats subterrànies són molt escassos a Catalunya i poc coneguts. Un altre exemple es troba a la Cova de la Vallmajor d'Albinyana.L'estat de conservació afegeix excepcionalitat i valor als gravats, però també risc. Tot i que es troben en bon estat, la situació és delicada per la inestabilitat de la pedra on són. És una superfície tova i humida i, per tant, molt condicionada als canvis atmosfèrics que pugui haver-hi a la sala.
És per això que el departament de Cultura de la Generalitat, l'Ajuntament de la Febró i l'Institut de Paleontologia s'han coordinat per tancar l'accés públic a la cova. A l'interior també s'ha instal·lat un tancament, a la gatera que dona accés a la sala on hi ha els gravats. També es controlaran els paràmetres ambientals a través de sondes, un registre que s'incrementarà durant les pròximes campanyes d'excavació.
Segons destaquen els experts, cal tenir en compte que la situació de sequera actual pot provocar canvis importants al mitjà subterrani. Per incrementar la protecció de la zona se l'ha catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional. Un equip tècnic del departament de Cultura treballa en la documentació digital a través de fotogrametria i escaneig làser per crear un model en tres dimensions de tota la cavitat.