08
de maig
del
2023
Actualitzat
el
09
de maig
a les
0:13h
El Centre de Lectura de Reus ha sigut escenari, aquest dilluns a la tarda, del segon debat electoral dels vuit que hi ha previstos a la ciutat en el marc de les municipals del 28 de maig. La campanya no començarà, oficialment, fins a les dotze de la nit d'aquest dijous, onze de maig. Tot i això, fa quinze dies que va tenir lloc el primer debat, organitzat per Reus Refugi sobre immigració.
Aquest dilluns, organitzat conjuntament pel Centre de Lectura i El Círcol, el tema que s'ha abordat ha sigut la cultura i la seva relació amb l'educació. L'ha moderat el periodista Francesc Gras i hi han participat representants dels sis partits amb presència al plenari municipal. Han sigut el cap de llista d'Ara Reus, Daniel Rubio; l'alcaldable de Cs, Débora García; la número quatre de la CUP, Aleida López; el número dos del PSC, Josep Baiges; el número dos d'ERC i actual regidor de Cultura i d'Educació, Daniel Recasens, i la número tres de Junts i regidora de Cultura el mandat anterior, Montserrat Caelles.
Una moció en la qual, ha etzibat, no van rebre el suport de la resta de partits. Les intervencions més particulars les ha protagonitzat Débora García, que fugint del plantejament inicial del debat, ha optat per dirigir el seu discurs cap al front principal del seu partit, l'oposició a la immersió lingüística. Ha afirmat que a les escoles només s'imposa el català i que els nens i nenes han d'aprendre castellà fora dels centres educatius.
Una acusació que, com era d'esperar, ha generat la reacció del públic. També la posterior intervenció del president del Centre de Lectura, Lluís Miquel Pérez, per demanar respecte per totes les opinions, deixant clar que l'entitat defensa el model de l'escola catalana. Aleida López ha subratllat la capacitat de cultura i educació de generar pensament crític i apoderament individual i cohesió social.
Ha reclamat cuidar i impulsar el potencial local en aquests àmbits i ha admès que el govern havia engegat algunes línies encertades, com el passaport cultural o programes com el Vincles. Tot i això, no s'ha estat d'etzibar que la manca de pressupost no ha permès que passin de la "superfície" del que podrien aconseguir.
Montserrat Caelles ha apostat per crear una "figura" que faci de pont entre les dues regidories i ha reivindicat Reus Plató i la voluntat de recuperar el festival de curtmetratges. La primera proposta no és nova, sinó que ja es va plantejar durant l'anterior mandat, també per part seva, però sense que s'hagi executat o, almenys, sense que hagi recollit una activitat gaire notable. Es tracta d'una oficina per atraure projectes cinematogràfics a la ciutat.
Pel que fa al segon àmbit, l'any 2019, amb Caelles a la regidoria de Cultura i poc abans de les anteriors eleccions municipals, va desaparèixer el Festival Europeu de Curtmetratges de Reus, el FEC. Per aquell mateix any es va crear el Breus, que havia d'agafar-li el relleu, però que no va arribar a viure una segona edició. En el torn de rèplica, Caelles i Recasens han criticat l'aposta del PSC per recuperar el CAER.
La primera, perquè considera que mentre va funcionar no va deixar llegat, segons ha plantejat, per haver gestionat un pressupost de quinze milions d'euros en sis anys de manera poc eficient. Concretament, ha apuntat, per no haver-se dedicat al planter artístic local sinó a "grans fitxatges". Recasens ha carregat contra l'"aire de nostàlgia" que considera que denota la proposta.
Un fet que ha etzibat que es contradiu amb qualsevol voluntat de "transformar la ciutat". Durant el segon bloc, Baiges ha volgut recuperar aquestes crítiques recordant a Caelles que l'Ajuntament no va aportar pressupost addicional al CAER, sinó que hi va destinar el que ja invertia en aquest àmbit. Per l'altra, ha reptat Recasens a deixar de parlar de Centre Catòlic i començar a parlar de Teatre Bravium si volien fugir de la nostàlgia.
Aquesta enganxada en concret s'ha allargat, ja que Recasens ha reivindicat el Bravium com una part del Centre Catòlic, "que sempre ha sigut més centre que catòlic", ha sentenciat, recordant que havia tingut una trajectòria enfocada a les classes populars.
Débora García ha continuat en la línia agafada durant el primer bloc, assegurant que la llengua castellana està discriminada del model cultural de la ciutat que permet que, per Sant Pere, hi hagi "draps amb simbologia separatista" penjats al Mercadal. Sí que ha entrat lleugerament en l'àmbit teatral, on ha reclamat que es programin "més musicals i no només òpera i teatre". Aquesta aposta afirma que portaria públic de fora de Reus a diferència del que, segons ha assegurat, passa ara, que la programació teatral "és només per a Reus".
Per part de la CUP, Aleida López ha criticat que el govern actual només promogui, diu, un oci basat en el consum i polítiques culturals cícliques. S'ha reconegut partícip d'alguna de les dinàmiques que porten a "ser sempre les mateixes cares en diversos actes", una tendència que considera que cal trencar. Per fer-ho ha proposat la creació de referents als barris que impulsin i dinamitzin els moviments culturals que s'hi produeixen, i que no es tenen en compte des del conjunt de la ciutat.
Ha reivindicat, també, reduir la "burocratització" que considera que imposa l'Ajuntament a l'hora de demanar permisos per permetre celebrar qualsevol acte, no només cultural. En la mateixa línia ha carregat contra la "privatització" de l'espai públic a través de les terrasses, que amb la seva proliferació afirma que han fet disminuir el nombre d'espais on poder organitzar esdeveniments.
Josep Baiges, per la seva banda, ha situat la cultura com una de les dues grans marques de ciutat que té Reus. Motiu pel qual defensa que cal "sortir a vendre la ciutat" per promocionar-la amb esdeveniments coorganitzats amb les entitats locals. La segona gran marca, segons ha assegurat, és el comerç, i és per això que aposta per "buscar sinergies" per trobar beneficis mutus entre totes dues àrees.
Daniel Recasens ha reivindicat, novament, obra de govern, centrant-se en la programació estable. Considera que és una peça clau per fer gran i mantenir l'àmbit cultural, i en el qual també veu imprescindible la implicació de les entitats. Puntualment i com a promotores d'aquesta programació estable.
Montserrat Caelles ha posat en relleu els grans esdeveniments, que creu que serveixen per atraure visitants i projectar Reus cap enfora. Ha posat d'exemple la Capital de la Cultura Catalana 2017, que assegura que "va impactar a tota la ciutat, a totes les entitats i a gairebé tots els ciutadans". Ha proposat crear la figura d'un "coordinador cultural" a cada districte de la ciutat per continuar treballant en actes com la trobada de gegants dels barris.
Aquest dilluns, organitzat conjuntament pel Centre de Lectura i El Círcol, el tema que s'ha abordat ha sigut la cultura i la seva relació amb l'educació. L'ha moderat el periodista Francesc Gras i hi han participat representants dels sis partits amb presència al plenari municipal. Han sigut el cap de llista d'Ara Reus, Daniel Rubio; l'alcaldable de Cs, Débora García; la número quatre de la CUP, Aleida López; el número dos del PSC, Josep Baiges; el número dos d'ERC i actual regidor de Cultura i d'Educació, Daniel Recasens, i la número tres de Junts i regidora de Cultura el mandat anterior, Montserrat Caelles.
La relació entre cultura i educació, de consens
Hi ha hagut una màxima en la qual han coincidit tots els participants, que la cultura comença a les escoles i és a través de l'educació que s'introdueix la canalla a qualsevol de les seves expressions. Tot i aquest quòrum, hi ha hagut intervencions amb punts de vista diferents. Daniel Rubio ha recordat que, en matèria cultural, els Ajuntaments tenen més competències que pressupost, motiu pel qual han proposat al Parlament que la Generalitat incrementi la partida que destina als Ajuntaments.Una moció en la qual, ha etzibat, no van rebre el suport de la resta de partits. Les intervencions més particulars les ha protagonitzat Débora García, que fugint del plantejament inicial del debat, ha optat per dirigir el seu discurs cap al front principal del seu partit, l'oposició a la immersió lingüística. Ha afirmat que a les escoles només s'imposa el català i que els nens i nenes han d'aprendre castellà fora dels centres educatius.
Una acusació que, com era d'esperar, ha generat la reacció del públic. També la posterior intervenció del president del Centre de Lectura, Lluís Miquel Pérez, per demanar respecte per totes les opinions, deixant clar que l'entitat defensa el model de l'escola catalana. Aleida López ha subratllat la capacitat de cultura i educació de generar pensament crític i apoderament individual i cohesió social.
Ha reclamat cuidar i impulsar el potencial local en aquests àmbits i ha admès que el govern havia engegat algunes línies encertades, com el passaport cultural o programes com el Vincles. Tot i això, no s'ha estat d'etzibar que la manca de pressupost no ha permès que passin de la "superfície" del que podrien aconseguir.
Entre el públic del debat, força integrants, militants i càrrecs dels partits participants Foto: Jordi Olària Gras
Del CAER al Bravium i al Centre Catòlic
L'ha prosseguit Josep Baiges, amb el posicionament que, aquest mateix matí, ja havia anunciat Sandra Guaita, l'alcaldable del PSC. El partit ha anunciat el compromís electoral de recuperar el Centre d'Arts Escèniques de Reus, el CAER. Daniel Recasens, per la seva banda, ha reivindicat obra de govern i l'aposta per mantenir l'actual filosofia de treballar conjuntament cultura i educació.Montserrat Caelles ha apostat per crear una "figura" que faci de pont entre les dues regidories i ha reivindicat Reus Plató i la voluntat de recuperar el festival de curtmetratges. La primera proposta no és nova, sinó que ja es va plantejar durant l'anterior mandat, també per part seva, però sense que s'hagi executat o, almenys, sense que hagi recollit una activitat gaire notable. Es tracta d'una oficina per atraure projectes cinematogràfics a la ciutat.
Pel que fa al segon àmbit, l'any 2019, amb Caelles a la regidoria de Cultura i poc abans de les anteriors eleccions municipals, va desaparèixer el Festival Europeu de Curtmetratges de Reus, el FEC. Per aquell mateix any es va crear el Breus, que havia d'agafar-li el relleu, però que no va arribar a viure una segona edició. En el torn de rèplica, Caelles i Recasens han criticat l'aposta del PSC per recuperar el CAER.
La primera, perquè considera que mentre va funcionar no va deixar llegat, segons ha plantejat, per haver gestionat un pressupost de quinze milions d'euros en sis anys de manera poc eficient. Concretament, ha apuntat, per no haver-se dedicat al planter artístic local sinó a "grans fitxatges". Recasens ha carregat contra l'"aire de nostàlgia" que considera que denota la proposta.
Un fet que ha etzibat que es contradiu amb qualsevol voluntat de "transformar la ciutat". Durant el segon bloc, Baiges ha volgut recuperar aquestes crítiques recordant a Caelles que l'Ajuntament no va aportar pressupost addicional al CAER, sinó que hi va destinar el que ja invertia en aquest àmbit. Per l'altra, ha reptat Recasens a deixar de parlar de Centre Catòlic i començar a parlar de Teatre Bravium si volien fugir de la nostàlgia.
Aquesta enganxada en concret s'ha allargat, ja que Recasens ha reivindicat el Bravium com una part del Centre Catòlic, "que sempre ha sigut més centre que catòlic", ha sentenciat, recordant que havia tingut una trajectòria enfocada a les classes populars.
Sense quòrum en el model cultural
El següent bloc s'ha proposat que tractés els models culturals que proposava cada partit, amb un èxit relatiu. Daniel Rubio ha reivindicat tota la creació cultural de la ciutat, vista des de la perspectiva més àmplia i transversal possible. Pel que fa a propostes concretes, ha plantejat la possibilitat de sortejar, entre la ciutadania, la possibilitat de viure des de la coca del Mercadal l'encesa de la Tronada.Débora García ha continuat en la línia agafada durant el primer bloc, assegurant que la llengua castellana està discriminada del model cultural de la ciutat que permet que, per Sant Pere, hi hagi "draps amb simbologia separatista" penjats al Mercadal. Sí que ha entrat lleugerament en l'àmbit teatral, on ha reclamat que es programin "més musicals i no només òpera i teatre". Aquesta aposta afirma que portaria públic de fora de Reus a diferència del que, segons ha assegurat, passa ara, que la programació teatral "és només per a Reus".
Per part de la CUP, Aleida López ha criticat que el govern actual només promogui, diu, un oci basat en el consum i polítiques culturals cícliques. S'ha reconegut partícip d'alguna de les dinàmiques que porten a "ser sempre les mateixes cares en diversos actes", una tendència que considera que cal trencar. Per fer-ho ha proposat la creació de referents als barris que impulsin i dinamitzin els moviments culturals que s'hi produeixen, i que no es tenen en compte des del conjunt de la ciutat.
El Centre de Lectura ha acollit el debat cultural organitzat conjuntament amb el Círcol Foto: Jordi Olària Gras
Ha reivindicat, també, reduir la "burocratització" que considera que imposa l'Ajuntament a l'hora de demanar permisos per permetre celebrar qualsevol acte, no només cultural. En la mateixa línia ha carregat contra la "privatització" de l'espai públic a través de les terrasses, que amb la seva proliferació afirma que han fet disminuir el nombre d'espais on poder organitzar esdeveniments.
Josep Baiges, per la seva banda, ha situat la cultura com una de les dues grans marques de ciutat que té Reus. Motiu pel qual defensa que cal "sortir a vendre la ciutat" per promocionar-la amb esdeveniments coorganitzats amb les entitats locals. La segona gran marca, segons ha assegurat, és el comerç, i és per això que aposta per "buscar sinergies" per trobar beneficis mutus entre totes dues àrees.
Daniel Recasens ha reivindicat, novament, obra de govern, centrant-se en la programació estable. Considera que és una peça clau per fer gran i mantenir l'àmbit cultural, i en el qual també veu imprescindible la implicació de les entitats. Puntualment i com a promotores d'aquesta programació estable.
Montserrat Caelles ha posat en relleu els grans esdeveniments, que creu que serveixen per atraure visitants i projectar Reus cap enfora. Ha posat d'exemple la Capital de la Cultura Catalana 2017, que assegura que "va impactar a tota la ciutat, a totes les entitats i a gairebé tots els ciutadans". Ha proposat crear la figura d'un "coordinador cultural" a cada districte de la ciutat per continuar treballant en actes com la trobada de gegants dels barris.