19
de maig
del
2023
Actualitzat
a les
18:47h
Un Observatori Municipal de la Segregació Escolar per combatre-la de manera eficient és la principal aposta de la CUP de Reus per lluitar contra aquesta dinàmica. També defensen redefinir la zonificació escolar i avaluar l'adscripció única a secundària. Finalment, reclamen revisar l'estudi sobre aquesta qüestió fet el 2018 i del qual afirmen que no s'han implantat les mesures que s'hi plantejaven.
Consideren que és un àmbit que no s'ha tractat durant el darrer mandat per part "del govern classista de Junts i Ara i amb la connivència d'ERC". Així ho ha sentenciat Marta Llorens, actual portaveu de la CUP, que recorda que els darrers mandats s'han tancat fins a 12 línies de diferents escoles públiques. "I cap de la concertada", ha reblat, acusant el regidor Recasens (ERC) de "no saber-se imposar en aquesta qüestió al departament d'Educació" de la Generalitat.
Segons ha destacat Llorens, Reus és una de les deu ciutats de Catalunya amb més segregació escolar. S'ha referit a l'índex de dissimilitud, l'eina que es fa servir per mesurar aquesta situació. El de la capital del Baix Camp és del 0,4, és a dir, que "el 40% de la canalla de primària no està ben distribuïda per la ciutat".
Les mesures que aquest divendres han presentat les cupaires inclouen la creació de l'Observatori Municipal de la Segregació Escolar. Es tractaria d'un organisme, que no tindria per què tenir emplaçament físic, sinó que funcionaria com un espai de trobada de tots els agents del sistema educatiu.
També reclamen revisar l'estudi sobre la segregació del 2018 i l'informe sobre absentisme escolar del 2021, dos documents encarregats per l'Ajuntament que consideren que han quedat desats en un calaix. El paquet de mesures apunten que l'han dissenyat per aturar "la tendència contínua a l'estigmatització de segons quins centres educatius que per circumstàncies d'ubicació en el barri, de la tipologia d'alumnat i que entre altres factors pateixen un greuge".
La número quatre de la llista, Aleida López, ha criticat que "es planteja la diversitat a l'escola com un problema". També ha carregat contra el govern municipal per les competències que té per establir la zonificació escolar, un repartiment que considera que s'ha fet "d'esquena a les famílies". Tot plegat, afirma, és una mostra del "racisme institucional" que afecta principalment les famílies immigrants.
Consideren que és un àmbit que no s'ha tractat durant el darrer mandat per part "del govern classista de Junts i Ara i amb la connivència d'ERC". Així ho ha sentenciat Marta Llorens, actual portaveu de la CUP, que recorda que els darrers mandats s'han tancat fins a 12 línies de diferents escoles públiques. "I cap de la concertada", ha reblat, acusant el regidor Recasens (ERC) de "no saber-se imposar en aquesta qüestió al departament d'Educació" de la Generalitat.
Segons ha destacat Llorens, Reus és una de les deu ciutats de Catalunya amb més segregació escolar. S'ha referit a l'índex de dissimilitud, l'eina que es fa servir per mesurar aquesta situació. El de la capital del Baix Camp és del 0,4, és a dir, que "el 40% de la canalla de primària no està ben distribuïda per la ciutat".
La CUP aposta per prendre mesures contra la segregació escolar
Mònica Pàmies, cap de llista de la formació, reclama "una zonificació eficient que garanteixi l'equilibri i la qualitat entre els centres concertats i públics i també entre aquests últims". En la mateixa línia, aposten per incrementar les mesures compensatòries als centres de màxima complexitat. Tot plegat ha de servir, segons defensa la CUP, per garantir "un model d’educació inclusiu, laic, popular, crític i en català, arrelat al barri i a la ciutat, i per sobre de tot, garantir l’educació pública i gratuïta al 100%".Les mesures que aquest divendres han presentat les cupaires inclouen la creació de l'Observatori Municipal de la Segregació Escolar. Es tractaria d'un organisme, que no tindria per què tenir emplaçament físic, sinó que funcionaria com un espai de trobada de tots els agents del sistema educatiu.
També reclamen revisar l'estudi sobre la segregació del 2018 i l'informe sobre absentisme escolar del 2021, dos documents encarregats per l'Ajuntament que consideren que han quedat desats en un calaix. El paquet de mesures apunten que l'han dissenyat per aturar "la tendència contínua a l'estigmatització de segons quins centres educatius que per circumstàncies d'ubicació en el barri, de la tipologia d'alumnat i que entre altres factors pateixen un greuge".
La número quatre de la llista, Aleida López, ha criticat que "es planteja la diversitat a l'escola com un problema". També ha carregat contra el govern municipal per les competències que té per establir la zonificació escolar, un repartiment que considera que s'ha fet "d'esquena a les famílies". Tot plegat, afirma, és una mostra del "racisme institucional" que afecta principalment les famílies immigrants.