Jordi Sendra (Junts): «Tarragona necessita consens en els grans temes de ciutat»

Jordi Sendra (Tarragona, 1961) torna a la política municipal 12 anys després. Regidor de l'Ajuntament entre 2002 i 2011 —formant part dels governs de Joan Miquel Nadal—, Sendra també ha estat senador a Madrid i diputat al Parlament de Catalunya. Fa gairebé un any va guanyar les primàries de Junts per Catalunya i aquest 28M afronta el repte d'aglutinar el vot de l'espai convergent.

En la seva llista, l'acompanya Elvira Vidal com a número 2, actualment regidora del govern municipal i que el 2019 es va presentar amb Junts per Tarragona. Sendra assegura que va intentar tancar un pacte amb el PDeCAT, com s'ha fet en ciutats com Reus, Barcelona o Igualada. Finalment l'acord no va arribar i l'espai convergent es presenta per separat a la capital tarragonina.

El candidat de Junts, que surt a guanyar les eleccions municipals d'aquest diumenge 28 de maig, aposta pel consens i el diàleg de cara al nou mandat, especialment en els grans temes de ciutat.
 

"Nadal va aconseguir retornar l'orgull als ciutadans de Tarragona"

- Per què torna a la política?
- Doncs perquè m'estimo la meva ciutat i veig coses que no s'han fet, que s'han fet malament o que es podien haver fet molt millor. Llavors vaig pensar, Jordi, si no ho fas ara, ja no ho faràs, i vaig prendre la decisió de presentar-me a les primàries del meu partit i aquí estem des del passat mes de juliol.

- Què ha copsat entre la gent?
- He copsat que la gent no està contenta de com tenim la ciutat i, alhora, m'esperona i m'il·lusiona que la gent em recorda. Jordi Sendra és conegut i reconegut. M'he trobat moltíssima gent que m'han felicitat per la tornada, que em recorden per haver fet bona feina i això em dona confiança per arribar al 28 de maig amb moltes possibilitats de guanyar. Perquè jo surto a guanyar les eleccions.

- Parlava que la gent té un bon record seu. Vostè va governar en l'etapa de l'alcalde Nadal. Vol recollir l'esperit d'aquella Convergència?
- Jo sempre m'he reconegut convergent. El PSC té un candidat que havia estat de Ciutadans, que porta un número 2 amb ADN convergent, que porta gent de Ciutadans. ERC té al seu partit militants que anaven a les concentracions de Societat Civil Catalana. En canvi, jo, d'una manera o altra, sempre he mantingut l'ADN convergent.

Ja em perdonaran tots els alcaldes que ha tingut a la ciutat, però el millor ha estat Joan Miquel Nadal. Amb llums i ombres, però no en tinc cap dubte. Va aconseguir retornar l'orgull als ciutadans de Tarragona, jo hi vaig participar i em sento hereu del millor d'aquella època.

- Per què no s'han presentat conjuntament amb el PDeCAT? Aquest fet els pot perjudicar?
- El PDeCAT no ho ha volgut. Només ser nomenat candidat a l'alcaldia, vaig entendre que era bo unificar al màxim aquest espai. Vaig parlar amb el PDeCat, els hi vaig fer una oferta que considero que era molt atractiva, però al final vaig veure que no era un projecte de ciutat, sinó que era acumulació de càrrecs i ambició política.
 

És evident que és una opció política que ens pot treure 150-200 vots, però que no tindrà representació. Per això, jo apel·lo als ciutadans de Tarragona que diguin ben clar quina és l'aposta de passat i quina és l'aposta de futur.

- Algunes veus asseguren que PP o Junts han tret les mòmies de l'armari amb Maria Mercè Martorell i amb vostè mateix. Què n'ha de dir?
- Crec que farem bona feina amb el candidat Jordi Sendra, es consideri que és una mòmia o no. Jo no m'hi considero i la gent no m'hi considera. Evidentment, hi ha gent molt interessada per donar aquest missatge, però no és el que es correspon amb la realitat.
 

"La realitat és que tenim una ciutat bruta"

- La majoria de grans temes que es ponen sobre la taula s'arrosseguen des de anys. Què s'ha de fer perquè Tarragona faci aquest salt endavant?
- S'han de fer les coses bé, s'han de fer les coses millor, i quan parles amb la gent, continuem tenint molts dels problemes que teníem abans de Ricomà i, fins i tot, durant l'època de Ballesteros.

- La neteja és una de les assignatures pendents...
- Tenim un problema de neteja gravíssim. La realitat és que tenim una ciutat bruta. Ens gastem un dineral en neteja i no pot ser que la licitació del contracte més important quedi deserta. Això vol dir que està mal fet i tampoc pot refer-se ràpidament i aprovar-lo en el darrer plenari del mandat amb el vot de qualitat de l'alcalde.

Hem de collar molt amb el tema de neteja i haurem de fiscalitzar molt l'empresa que sigui adjudicatària d'aquest contracte. I els veïns, i les seves associacions, hauran de poder saber qui ve, quan ve, quan es neteja, quan es treu la pols, quan es frega, quan es passa aigua. Jo crec que els mateixos presidents d'associacions de veïns haurien de poder fiscalitzar que efectivament la neteja és efectiva.

"D'una manera o altra, jo sempre he mantingut l'ADN convergent"

- Què me'n diu de la seguretat?
No dubto que s'han fet avenços, hi ha més agents de la Guàrdia Urbana, però el ciutadà continua tenint la sensació d'inseguretat. Quan les meves filles surten, jo pateixo, i com el Jordi Sendra pateixen molts tarragonins. I no només aquells que tenen filles, també aquells que tenen fills i filles del col·lectiu LGTBI.

Hi ha molts fets delinqüencials i s'han fet esforços, s'estan començant a posar càmeres malgrat la CUP. Però el que jo defenso és una policia de proximitat. Agents que passegin pels carrers i que interactuïn amb els ciutadans. Aquesta és la manera que el ciutadà tingui sensació de seguretat. La prevenció es fa amb càmeres, però també es fa amb presència policial permanent dia i nit.

- Considera que l'Ajuntament de Tarragona atén bé els ciutadans?
- Tenim un ajuntament amb una burocràcia i un procediment administratiu que és del segle XIX o XX, i hem de fer la revolució digital. No pot ser que el ciutadà hagi de fer tantes cues, no pot ser que l'empresari estigui crucificat per tots els permisos que ha de demanar, que d'alguna manera és un hàndicap per tenir inversions, per crear economia.

S'ha d'atendre la gent que pateix, que està en risc d'exclusió i de pobresa, però la millor solució en aquest sentit és treballar. I qui crea treball? L'Ajuntament no crea treball, ho fan les empreses, els emprenedors, els autònoms. Per això els hi hem de posar fàcil, ser més àgils. Per fer-ho, crearem una oficina específica per a l'empresari.
 

"El Banc d'Espanya ha de ser l'oficina central del Turisme de Tarragona"

- Tocarà els impostos?
- De moment, congelar-los. Però també incrementant la bonificació de l'IBI, als particulars que instal·lin plaques fotovoltaiques i als propietaris de locals comercials perquè rebaixin el preu del lloguer. Així mateix, bonificar l'IAE per atraure inversions a la ciutat.

- Tarragona ha perdut població els últims anys, inclús hi ha barris que diuen que volen marxar. Què s'ha de fer?
- Jo soc veí de la Mora i fa 20 anys que estem abandonats. Paguem impostos, segurament més que en altres llocs, i rebem serveis deficients. S'ha de revertir la situació de desinversió que hi ha hagut a la Mora. I a Sant Salvador passa exactament el mateix.

- Que hem de fer amb la Tabacalera?
- És una bona idea que hi hagi el Museu Nacional Arqueològic. Però és un espai molt gran i també podria haver alguna col·laboració públicoprivada basada en el talent. En això hem de fer una pacte de ciutat, perquè si l'Ajuntament no pot pagar-ho tot, soc partidari de col·laborar amb el sector privat si hi ha alguna oferta que sigui beneficiosa pels ciutadans.

"Soc partidari de mantenir l'Anella Verda, però crec que el ciutadà ha de poder decidir on vol viure"

- Què proposa pel Banc d'Espanya?
- Recordo la pancarta que va posar Ballesteros de 'Ja és nostre'. Hem tingut 12 anys de Ballesteros i 4 de Ricomà i el Banc d'Espanya continua buit. Nosaltres proposem que sigui l'oficina central de Turisme de Tarragona, equidistant de la Part Alta, del Mercat, de la Necròpolis, del Port. I no volem només un centre d'informació, sinó que també apostem per mappings, similars als de la Volta del Pallol.

Així mateix, aquesta oficina de turisme ordenaria les visites, coordinant i organitzant que els visitants no s'acumulin i col·lapsin una mateixa zona de la ciutat.

- Vostè ha treballat en l'àmbit dels creuers al Port de Tarragona. Com veu la polèmica que hi ha sobre aquest turisme?
- Jo soc molt partidari d'un turisme de qualitat, i també dels creuers. Creuers de qualitat, perquè prefereixo un creuer de 100 persones que es gasten 100 euros cadascuna, que un creuer de 2.000 que es gasten 5 euros.

- Com veu l'espai públic?
- Tarragona ha estat deixada. Parlem molt de macrourbanisme, de POUM, però és molt important el microurbanisme. El fanal que no funciona, el banc que està trencat, la vorera que trepitges i t'esquitxa, l'adaptació de la via pública per a la gent amb altres capacitats o aquells que tenen problemes de mobilitat.
 

També proposo una lluita contra els coloms, que hem de reduir al mínim la seva població. Per això, plantejarem la creació d'una Agència de Salut Pública, que s'encarregui de tot el tema d'aigües, de les plagues, de neteja, de tot el que fa referència a salut pública. Ara no tenim aquest ens i l'hem de tenir.

- Parlava del POUM. Com ho veuen des de Junts?
- S'hauria de refer el que no es va fer bé en el seu dia. Crec que el POUM tombat era un bon POUM i es podria haver plantejat arreglar allò que la justícia havia dit que no estava bé. S'ha volgut tornar a començar des de zero, però no crec que calgui tocar-ho tot. Sobre el contingut, soc partidari de mantenir l'Anella Verda, però crec que el ciutadà ha de poder decidir on vol viure.

No parlo de desplegaments urbanístics brutals, però hi ha zones per on créixer. No pot ser que l'únic espai de creixement sigui Ponent. Hem de fer un creixement sostenible, ordenat, i que permeti que el ciutadà decideixi on vol viure.

- Quina salut té la cultura a Tarragona?
- Tenim una vida cultural molt activa malgrat l'Ajuntament. Les entitats culturals de Tarragona fan una feina excepcional, hem de deixar que continuïn fent, però donant suport, cosa que crec que no s'ha fet. Parlem de teatre, cultura popular, castells, però també de cultura esportiva, perquè l'esport fomenta valors que són importants per la canalla.

També en l'àmbit de la cultura volem recuperar l'Oficina de Promoció del Català, que el PSC va tancar-la. El català és una espècie en extinció i l'hem de mimar i cuidar molt. I pel que fa al patrimoni hem de mantenir-lo, dedicant molts esforços i recursos.

- En esports, hi ha moltes queixes sobre l'estat dels equipaments esportius.
- Hem de fer una política per arranjar determinats equipaments esportius. Tots els presidents dels clubs de futbol de la ciutat es queixen. Els estadis són propietats municipals i s'hi ha d'invertir. Però no només en futbol, també en bàsquet, voleibol o beisbol.  Hem de donar suport als clubs, perquè l'esport és essencial en la ciutat educadora que volem.
 

"Sortim a guanyar les eleccions"

- Parlava de consensos i grans acords de ciutat. Vist aquest darrer mandat, ho creu possible?
- Consens ha de ser una paraula que no sigui buida, que l'hem de fer servir, ho hem d'intentar. Jo no tinc cap dubte, jo vull consensos en els grans temes de ciutat. No es poden aprovar les coses de manera imperativa, s'ha de ser dialogant, s'ha de parlat amb la gent i amb les entitats de la ciutat.

- Quin seria un bon resultat el 28M?
- Nosaltres sortim a guanyar les eleccions. Jo crec que amb tota la feina que hem fet i la que farem els dies que queden de campanya convencerem molta gent. Crec que ens anirà molt bé perquè és necessari aquest espai que jo represento.