22
de maig
del
2023
Actualitzat
a les
9:48h
L'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) ha iniciat la 24a campanya d'excavació al jaciment del Molí del Salt, a Vimbodí, a la Conca de Barberà. Els investigadors esperen trobar més restes d'un Homosàpiens, de fa 15.000 anys, després de descobrir l'any passat una mandíbula d'un individu.
L'IPHES té la hipòtesi que el cos va ser enterrat en aquesta covaprehistòrica. Els arqueòlegs també treballen amb una estructura de pedres que podria estar "associada" a la mandíbula i, per tant, a una "construcció funerària", explica el director de l'excavació, Manuel Vaquero, a l'ACN. Les feines arqueològiques s'allargaran durant cincsetmanes i compten amb un equip de l'IPHES i dos estudiants, un d'Albània i l'altre del Marroc.
Durant la campanya de l'any passat, en aquest jaciment es va trobar la restahumana més antiga del sud de Catalunya, una mandíbula pertanyent a un individu infantil de quatre o cinc anys. Es tracta d'un fòssil del PaleolíticSuperior, de fa 15.000 anys. Aquesta troballa, des del punt de vista científic, "ens porta a una altra dimensió", valora el director de l'excavació que la qualifica "d'excepcional".
Des del 1999, diversos arqueòlegs han extret del Molí del Salt peces d'art moble, aconseguint la col·lecció més important de Catalunya, segons remarca Vaquero. Són peces amb representacions d'animals i humanes. El 2015 també es va trobar una peça destacada, un gravat amb set cabanes d'un poblat de caçadors i recol·lectors. "És una representació única en l'art Paleolític d'arreu", recorda l'investigador.
El jaciment del Molí del Salt alberga una petita cova al sud del municipi de Vimbodí, a tocar del riu Milans. Era un espai "privilegiat", diu Vaquero, al costat de les Muntanyes de Prades, del riu, i en un "eix de comunicació natural" entre l'interior de Catalunya i el litoral. Segons les troballes que han estudiat, les poblacionsnòmades de caçadors i recol·lectors es van instal·lar en aquesta balma durant 2.000 anys, entre fa 13.000 i 15.000 anys. Prova d'això són les eines "domèstiques" que han descobert, utensilis per treballar les pells o les carns.
En un jaciment es fa un treball "molt minuciós", comenta el director. Utilitzen eines com pinzells i tornavisos per treure l'arena, i a mesura que troben peces de valor, les classifiquen i les situen en l'espai, a través d'unes coordenades que han delimitat prèviament. Després, al laboratori, analitzaran com estaven distribuïdes totes les restes. "És molt important per entendre el comportament d'aquestes poblacions, com s'instal·laven i com s'organitzaven", acaba Vaquero.
L'IPHES té la hipòtesi que el cos va ser enterrat en aquesta covaprehistòrica. Els arqueòlegs també treballen amb una estructura de pedres que podria estar "associada" a la mandíbula i, per tant, a una "construcció funerària", explica el director de l'excavació, Manuel Vaquero, a l'ACN. Les feines arqueològiques s'allargaran durant cincsetmanes i compten amb un equip de l'IPHES i dos estudiants, un d'Albània i l'altre del Marroc.
La resta humana més antiga del sud de Catalunya
Durant la campanya de l'any passat, en aquest jaciment es va trobar la restahumana més antiga del sud de Catalunya, una mandíbula pertanyent a un individu infantil de quatre o cinc anys. Es tracta d'un fòssil del PaleolíticSuperior, de fa 15.000 anys. Aquesta troballa, des del punt de vista científic, "ens porta a una altra dimensió", valora el director de l'excavació que la qualifica "d'excepcional".
Des del 1999, diversos arqueòlegs han extret del Molí del Salt peces d'art moble, aconseguint la col·lecció més important de Catalunya, segons remarca Vaquero. Són peces amb representacions d'animals i humanes. El 2015 també es va trobar una peça destacada, un gravat amb set cabanes d'un poblat de caçadors i recol·lectors. "És una representació única en l'art Paleolític d'arreu", recorda l'investigador.
El jaciment del Molí del Salt alberga una petita cova al sud del municipi de Vimbodí, a tocar del riu Milans. Era un espai "privilegiat", diu Vaquero, al costat de les Muntanyes de Prades, del riu, i en un "eix de comunicació natural" entre l'interior de Catalunya i el litoral. Segons les troballes que han estudiat, les poblacionsnòmades de caçadors i recol·lectors es van instal·lar en aquesta balma durant 2.000 anys, entre fa 13.000 i 15.000 anys. Prova d'això són les eines "domèstiques" que han descobert, utensilis per treballar les pells o les carns.
Treball "minuciós"
En un jaciment es fa un treball "molt minuciós", comenta el director. Utilitzen eines com pinzells i tornavisos per treure l'arena, i a mesura que troben peces de valor, les classifiquen i les situen en l'espai, a través d'unes coordenades que han delimitat prèviament. Després, al laboratori, analitzaran com estaven distribuïdes totes les restes. "És molt important per entendre el comportament d'aquestes poblacions, com s'instal·laven i com s'organitzaven", acaba Vaquero.