En els darrers anys, s’ha posat de moda tenir una olivera centenària, quan no mil·lenària, al jardí de casa. En els primers temps d’aquesta moda –i d’aquest negoci– ningú no en va fer gaire cas, però ara mateix som en un punt en què cal controlar i revertir la situació. Controlar la situació significa treballar en un protocol de bones pràctiques –per definir-ho d’alguna manera, així d’entrada– i emprendre la redacció i aprovació de la legislació corresponent per protegir la serra del Montsià; revertir-la... només la podem revertir per a generacions futures, perquè el mal, ara, ja està fet.

La primera cosa que cal fer és pedagogia. Des dels ens locals, cal una aposta ferma per difondre la importància de mantenir les oliveres al seu hàbitat natural i, alhora, per advertir els nous propietaris que, quan una olivera mil·lenària es trasllada, el més habitual és que es debiliti, emmalalteixi i acabi morint després de segles de vida.

Cert és, però, que ningú no ha de dir a un pagès si pot o no pot vendre la terra de la qual ha sigut propietari tota la vida, com tampoc  ningú no ha de dir a un viverista si pot o no pot comprar una terra d’oliveres i emportar-se-les allà on hi hagi el negoci.

Al mateix temps que des de les administracions es fa pedagogia i es revisa el catàleg d’oliveres,  cal fer una legislació que ens permeti protegir el paisatge i, sobretot, les nostres oliveres. Mentre no arriba, perquè per elaborar una llei de cap i de nou es necessiten aproximadament dos anys, cal preparar i aplicar un manual de bones pràctiques en coordinació amb tots els sectors implicats: pagesos, viveristes, ecologistes... només així es trobarà la millor solució per a tots i, sobretot, per a les nostres oliveres.  

En tot cas, tant el pagès com el viverista, si deixen de banda el negoci de vendre la terra i de traslladar les oliveres monumentals als jardins particulars, no poden quedar sense compensació, sobretot perquè per a uns, vendre la terra pot suposar viure els darrers anys amb una mica més de comoditat i, per als altres, traslladar les oliveres suposa un bon negoci, lògicament, tenint en compte que les oliveres mil·lenàries són un producte luxe.

Qui se senti cridat al senderi, que busqui la taula per començar a treballar abans no sigui massa tard, perquè si la moda es continua estenent, el que tindrem és una muntanya de planter i trigarem mil anys a recuperar el nostre paisatge.  I no el veurem més.