EN DIRECTE

Els Mossos carreguen contra els manifestants que tallen l'AP-7 a Girona

Els fantasmes de l'administració pública

En el món de l'administració pública hi ha un munt de realitats que es poden comprovar cada dia fent la seva feina i ocupant el seu lloc de treball, com ordena i mana una relació de llocs de treball ben feta. Però a partir d'aquí, hi ha un munt de fantasmes físics o espirituals que naveguen entre la realitat i la ficció de cada dia. Hi ha un petit i selecte estol d'empreses privades, que no és tan gran i s'ho reparteixen en una o dues per especialitat, que s'encarreguen de tirar endavant tots els estudis que l'administració demana per fer realitat els seus objectius presumptament lícits.

 

Avui en dia el paper ho aguanta tot i, a partir d'aquí, només ens cal una mica de literatura econòmica per omplir amb fotos, estudis i estadístiques tot el que faci falta. Aquests professionals tant et fan un estudi dels llocs de treball, com una valoració dels polígons industrials de la comarca, com un pla d'excel·lència. Ells tenen molt clar que qui paga mana, i ho vesteixen segons interessos del manaire de torn, que en comptes de posar fibra òptica als polígons industrials li dona més rendibilitat adjudicar aquest estol de documents que sempre acaben en el millor lloc possible, un calaix.

 

Dins els consistoris et vas trobant aquestes persones fent la seva feina. De tanta coincidència sembla que treballen per la mateixa empresa que tu, perquè evidentment ho fan per una empresa privada amb un cost molt superior que un fet per la casa, però no té tant de glamur com un de propi. Dins el món de l'administració també hi ha alguns salaris que han patit un increment que surt fora de qualsevol ordre racional i justificatiu de sentit comú.

 

En un moment donat sempre queden els amics i no es pot quedar malament amb aquestes bones persones que, a banda de discutir la seva competència en el càrrec, se'ls ha de premiar pels serveis prestats a la causa. Persones que practiquen el bàsquet i que estan disposades a oferir els seus serveis a canvi de mantenir o augmentar el seu estatus salarial. En aquests dies convulsos se'ls acostuma a veure practicant el bàsquet amb aquells equips que tenen possibilitat de jugar la final de la legislatura definitiva. Aquests personatges són més inviolables que la Sagrada Constitució Espanyola.

 

Una altra de les coses màgiques dels consistoris són les dietes o sous encoberts que tenen assignats els polítics per anar al ple, comissions informatives o reunions amb companys de la comarca. En alguns ajuntaments està tot preparat d'una manera que, encara que només hi hagi un únic punt de l'ordre del dia, es convoca totes les comissions informatives, i evidentment el ple, perquè tots els polítics cobrin el seu salari encobert. Si un pensa que a l'agost no reben un ral perquè l'activitat dels òrgans col·legiats és mínima, doncs es munta per allí al mig una comissió informativa i al final de mes tots cobraran el mateix que en els mesos amb activitat política i tothom es podrà pagar les seves vacances d'estiu.

 

El que s'ha de fer és que tots els polítics cobrin un salari anual segons la feina i responsabilitat del seu càrrec i es deixi de posar preu a l'assistència als diferents òrgans col·legiats, perquè al final sempre cobren igual. Evidentment, el pobre treballador que entra de nou, si el poden posar en una categoria inferior, no li donen una de superior, perquè els treballadors de la casa estan al final de les prioritats d'alguns consistoris, excepte els amics i coneguts. Quan l'automàtic salta, llavors la part essencial deixa de funcionar correctament i és aquí on sorgeixen els problemes amb una mancança de servei als ciutadans que és el resultat d'una pèssima gestió.

 

Després tenim els treballadors eventuals que ocupen càrrecs de confiança, que és la solució més clara a ocupar uns companys de partit que no han entrat amb els vots rebuts. Aquesta és la postura més clara, perquè col·locar aquests personatges com si fossin treballadors 'normals' de l'administració té més delicte que no pas reconèixer els càrrecs de confiança i tot és més clar i entenedor per a tothom. A veure la pròxima legislatura quins miracles ens oferirà.




Comentaris

envia el comentari