Doctor Jekyll i Mr. Grana

El Nàstic viu endinsat en una bipolaritat alarmant. Un mateix club amb una mateixa idea futbolística és capaç d'aconseguir uns resultats en un equip i tots els contraris en un altre. Parlo, com us podeu imaginar, del primer equip dirigit per Xavi Bartolo i del filial, el CF Pobla de Mafumet d'Albert Company. Amb la mateixa teoria sobre la taula, què provoca que el Nàstic només hagi guanyat un partit i l'equip B ja en porti set?

 

No hi ha cap mena de dubte que hi ha jugadors al primer equip que estan molt per sota del seu nivell mínim pel qual van ser incorporats. Homes com Habran, Lolo Plá, Bonilla o Petcoff, entre d'altres, són conscients que no estan a un regular i bon nivell pels motius que siguin. A ells s'hi suma un Bernabé que en el darrer partit va cometre una errada demencial que quasi costa la derrota. El sevillà ha salvat molts gols però és inevitable comentar la diana rebuda diumenge de la mateixa forma que no es poden ocultar els únicament sis punts de 21 possibles sumats.

 

A aquests noms s'hi sumen els que no hi són. L’absència del fitxatge del migcampista desitjat i lesió i posterior recaiguda de Márquez han fet un mal gravíssim al joc de l'equip. Als grana els hi falta futbol per portar a terme la idea de Bartolo. A més, Viti s'ha esborrat després de no haver pogut sortir del club a l'estiu i s'està equivocant greument quan la seva presència és més necessària que mai. Pereira, cridat a ser una referència, es perdrà tot el mes d'octubre per una incomprensible expulsió a Lleida. Tot resta, com a les 'bones' dinàmiques negatives.

 

I ja sabem que l’entorn grana, quan van mal dades, és un ambient poc saludable. La pressió és constant, els nervis surten a la llum i els primers dits acusadors sempre apunten a la banqueta. Enguany no sembla una excepció. El vestidor és una pinya i va a mort amb el tècnic. El nucli humà està confeccionat al voltant de la idea del projecte venut aquest estiu i tot allò que no sigui un suport incondicional a l’entrenador des de tots els estaments no els hi entra al cap.

 

En canvi, al CF Pobla, tot és diferent. No hi ha pressió d’aquells que manen, no té una exigent afició i juga els partits com si es tractés d’un entrenament. Tot allò que envolta l’equip és un altre món respecte al Nàstic. Els pobletans compten amb una molt bona plantilla de molta qualitat a la categoria i viu un moment d'extrem positivisme que cal saber gestionar després de set victòries en set jornades, cinc porteries a zero, Arnau Riera aturant penals i ocasions clares, Sergio Montero en un moment de forma espectacular i un llarg etcètera. Tot suma. Però teniu clar que el filial no acabarà la lliga amb 38 victòries, oi? Doncs el mateix es pot aplicar al primer equip, encara que avui es vegi tot de color negre.

 

Xavi Bartolo encara no ha trobat la tecla que faci sonar el piano com cal. La idea de jugar al futbol preciosista en aquestes categories funciona. La Pobla és un exemple i el bany de l’Andorra al Nou Estadi n’és un altre. Ara bé, cal recordar que aquells qui juguen són els que es vesteixen de curt. Els entrenadors dirigeixen. Els jugadors juguen. Qui conegui mínimament Bartolo i Abel Mourelo sap perfectament que no van precisament escassos de coneixements futbolístics, tot i que comencen a caure crítiques i peticions de cessaments sobre el seu cap. Si finalment hi ha un acomiadament, tot i que des del club afirmen públicament que s'acabarà la temporada amb Bartolo passi el que passi, es caurà en el vici dels últims anys. I aquell camí, fins ara, ha portat el club a Segona B. Canviem quelcom?

 

Joan Alfons López, responsable d'esports a TarragonaDigital.com




Comentaris

envia el comentari