VÍDEO

Explosió d'una bombona de gas en una barricada a Tarragona

ATENCIÓ

Tots els talls de carretera previstos per aquest dissabte, 19 d'octubre

Els petits canvis es troben sols

Recordo que fa força anys, no descarto que fos el Capità Enciam, ens deia que per contaminar menys s'havien d'aplicar les tres 'R': reduir, reutilitzar i reciclar. Avui en dia es fa molt d'èmfasi en la tercera, és una d'aquelles reivindicacions que, de tant en tant, arriben a la primera plana mediàtica, política i social, i llavors tothom hi fa esforços, tothom n'és abanderat i tothom es vanta d'estudiar o aplicar solucions innovadores al respecte, tant a l'esfera pública com a la privada.

 

Ja està bé, que sigui així, tot i que no ocupa el tercer lloc per casualitat, trobo. No en sóc cap expert, i simplement he començat a donar-hi tombs arran del reportatge que vam publicar dilluns —i que en un exercici d'onanisme aprofito per recuperar— i en el qual ha posat cullerada pràcticament tota la redacció. El que per uns és habitual, per a d'altres no existeix, a la seva zona de cobertura, i això en un territori de només 3.000 quilòmetres quadrats.

 

Es fa molt d'èmfasi en reciclar a casa, en deixar de consumir plàstic o en compartir el transport, i és bo que això sigui així, però no és, ni de bon tros, la panacea. De fet, en alguns aspectes és començar la casa per la teulada. Cap de les següents reivindicacions és nova, ni molt menys pretenc haver descobert la sopa d'all, però crec que mai sobra recordar que no es pot fer tot això esperant que la societat s'hi posi i prou.

 

Reciclar a casa pot ser l'aspecte més fàcil de posar en pràctica, la recollida selectiva està prou estesa —segur que no a tot arreu, segur que segueix havent-hi llocs, barris o municipis on no sigui suficient—, i mentre funcionem amb els cinc colors que coneixem, hauria d'estar tothom prou educat en la matèria per a posar-ho en pràctica.

 

Deixar de consumir plàstic és més complicat, sobretot si qui el produeix i l'utilitza no s'hi posa. Ja puc jo anar a comprar amb una bossa de roba, que si el que hi poso dins va embolicat en tres capes de plàstic, només n'estic estalviant una. Una que, per altra banda, podria ser de plàstic i reutilitzar-la fins que no pogués més, i llavors sí, reciclar-la.

 

Entenc la croada per reduir el plàstic, i a tothom impacten les fotografies de les illes de deixalles que suren a l'aigua, però llavors, el problema no és més aviat de la gestió dels residus, que de l'ús del material? És una pregunta honesta, desconec si és més eficient —en energia i contaminació— reutilitzar i reciclar paper i cartró, o fins i tot vidre, que fer-ho amb el plàstic.

 

La reivindicació és de tot menys nova, i no ens hi allargarem, però pretendre que la gent de segons quina zona deixi el cotxe a casa i agafi l'autobús o el tren, amb el servei d'autobús i de tren que tenim és, per ser benèvol, il·lús. I el vehicle elèctric és una alternativa, però de nou, tampoc és la panacea. Evidentment que contamina menys quan es desplaça, però l'energia que gasten les bateries no ve, en gran part, de l'energia verda.

 

El que és important, suposo, és mantenir el tema entre les prioritats socials, polítiques i mediàtiques. Tardarem més o menys a trobar-hi solucions efectives, a consolidar dinàmiques que ara comencen i a fer que es notin tots els canvis que ens vulguem aplicar, però si la resignació i la frustració ens fan aparcar el debat, segur que no hi haurà més projectes innovadors, ni gent vantant-se d'haver canviat d'hàbits, i encara ens trobarem havent de tornar a començar per les tres 'R' del Capità Enciam —juraria que era ell, vaja—.




Comentaris

envia el comentari