L’Albiol és un petit municipi del Baix Camp que limita amb diversos pobles: Alcover, Mont-ral, Vilaplana, l’Aleixar i la Selva del Camp. Té diversos nuclis poblacionals: l’Albiol, els Masos i les Masies Catalanes. La població total del municipi és de 557 habitants (2025), amb la paradoxa que la urbanització les Masies Catalanes representa un 80% de la població total. Així, el 2025 en el nucli del poble, i comptant-hi alguns masos, només hi havia 93 persones censades, tot i que durant l’hivern hi viuen no més de quinze persones. "Qui té terra a l’Albiol veu sortir i pondre el sol", i "de l’Albiol no ho és tothom qui vol" són algunes de les dites referides al poble.

Situat a la muntanya de la Mussara, a 823 metres d’altitud, és un poblet amb molt d’encant: és petit, té pocs carrers i les cases, ben distribuïdes i arreglades, majoritàriament són construïdes de pedra. Fa més de tres decennis que el meu pare em va fer descobrir l’Albiol i, quan hi anàvem, sempre visitàvem Joan Isern i Altés, paleta, el carter del poble durant molts anys i home dels mil oficis. Isern, un autèntic pou de saviesa, ens obria la porta de l’església de Sant Miquel –ell n’era el custodi– i acomplíem la litúrgia d’entrar-hi cada cop que trepitjàvem l’Albiol.

Des de fa un temps que el poble de l’Albiol és notícia per dos motius: d’una banda, perquè des de fa pocs anys que ja compta amb la seva història toponímica i, de l’altra, perquè ara fa tot just un any que es va reobrir l’alberg Josep Golorons de la mà de l’associació Niu d’Estels.

El 2023 l’Ajuntament de l’Albiol va tenir l’encert de publicar Les cases i masos de l’Albiol: traces vitals. Recerca i memòria, l’autoria del qual és de l’historiador Josep M. Pasqual Palau (Tarrés, 1958). El volum, que és alhora una història i una toponímia del poble de l’Albiol, és un treball excel·lent. Ens trobem davant d’un llibre minuciós, rigorós i força extens que detalla, casa per casa, masia per masia, la història d’aquest poble que segons ens confirma l’alcalde en el pròleg, "la primera data documentada de l’existència de l’Albiol és de l’any 1158". Hi destaca el castell de l’Albiol, construït durant l’època medieval, que es troba força enrunat però del qual encara se’n conserva una torre.

La qualitat del volum no només brilla pel seu contingut sinó també per la seva estètica, en què es combinen textos i fotografies en un llibre molt polit. Pasqual ens presenta un índex ben ordenat i amb 16 capítols: des de la introducció i 'L’Albiol en l’antigor' fins a una documentada relació de cases i masos que conformen els tres nuclis de població. L’autor ens fa parar esment d’aquells 'Masos amb duplicitat onomàstica' (p. 60-61), com ara els Anguera, els Barberà, els Blanc, els Onclet, els Peiró o els Roig. Impressiona la quantitat de fonts que l’autor ha consultat: tota mena d’arxius, fins a 13 persones entrevistades durant dies, diaris i revistes i més de 100 llibres i articles d’investigació. L’any 2000 Albert Manent va publicar un llarg article dins el Butlletí del Centre d’Estudis Alcoverencs titulat “Masos, llogarrets i cases de l’Albiol al segle XX. Un procés de despoblació” (p. 19-34).

En el llibre esmentat, s’agraeix la dedicatòria "En memòria de Joan Isern Altés, que gràcies a ell, a la seva memòria i a la seva dedicació, s’ha pogut realitzar aquest llibre". Isern, nascut a l’Albiol el 1941, per desgràcia no va poder veure aquest llibre perquè va morir el 2022. Fent un acte de justícia, i posterior a la seva desaparició, l’Ajuntament li va dedicar un carrer que duu el seu nom.

El juny del 2018 moria, a l’edat de 63 anys, Josep Golorons i Ferré, regidor en actiu de l’Ajuntament de l’Albiol pel partit Més – Moviment d’Esquerres. Pocs anys després, el 29 de maig de 2021, es va inaugurar l’alberg que duia el seu nom. La Federació Excursionista de Catalunya (FEC) es va encarregar de regentar l’alberg, tot i que va subcontractar la gestió. Per desgràcia, l’alberg només va obrir uns pocs mesos i va tancar. Quatre anys més tard, Esther Martínez i Maite Oses, que tenien experiència en l’àmbit associatiu i social i que buscaven un espai on desenvolupar un nou projecte laboral, es van assabentar per casualitat que hi havia una oferta per regentar de nou l’alberg i s’hi van presentar. Ho van fer a través de la seva associació Niu d’estels, van guanyar la licitació i van reobrir l’alberg el 21 de juny del 2025.

Durant més d’un any la reobertura de l’alberg Josep Golorons ha donat vida al poble i ha ofert noves possibilitats d’oci –a la comarca i més enllà– lligades a la natura i en un entorn envejable. Tal com expliquen en el web www.niudestels.org, "L’objectiu principal del projecte és oferir, en un espai rural, una educació de qualitat per a tothom, en un format no formal basat en l’experimentació". L’alberg té un total de 46 llits repartits entre 8 habitacions: de 4, 6 i 8 persones.

Les activitats que desenvolupen són projectes dirigits, d’una banda, a joves per a la millora del seu benestar emocional en plena naturalesa (han rebut la visita de casals de joves, d’Erasmus, d’escoles i de nois i noies de la comarca) i, d’una altra, a famílies. En tan sols un any han dut a terme tota mena d’activitats: teatre, música, tallers, grups de lectura... i darrerament un cinema a la fresca. L’alberg col·labora, per exemple, amb Arnau Recasens, pastor de cabres de l’Albiol, un ofici que explica i mostra als interessats.

Em comenten l’Esther i la Maite que els funciona molt bé la celebració d’aniversaris d’adults. A l’alberg els vénen famílies, escoles i particulars, i els seus visitants són sobretot de la Selva del Camp, Reus i Tarragona, però també de Barcelona, València, Madrid, Logronyo i Sevilla, entre d’altres llocs. El telèfon de contacte per a les reserves és el 621 215 218, el correu electrònic niu.d.estels@gmail.com i @niudestels el compte d’Instagram. L’Albiol i el seu alberg és un lloc molt recomanable: s’hi traspua pau i tranquil·litat. És un bon lloc per al descans.

Cal destacar que aquest poble de la Mussara també compta amb L’Albiol Restaurant (www.restaurantalbiol.cat; telèfon de contacte 877 91 12 59). Es tracta d’un restaurant casolà, amb unes magnífiques vistes i bona anomenada. S’hi menja molt bé. Si hi aneu, no us en penedireu.

Són bones notícies per a un poble petit com l’Albiol que es publiqui la seva història toponímica i que s’obrin albergs amb un projecte social, cultural i mediambiental darrere. El nostre país té vida a les ciutats i pobles grans i mitjans, però també als pobles petits. És bo anar-los coneixent.