Quan Miquel Àngel assumeix l’escultura del David, ho fa sobre un bloc de marbre de Carrara que ha sofert moltes vicissituds, intervencions i destrosses. Ell té clar que dins d’aquell tros de pedra hi ha l’ànima d’en David preparat per derrotar el gegant Goliat. Adapta la figura al prisma deformat i esdevé —a part de ser considerat una obra mestra— el símbol de la llibertat democràtica de Florència en enfront de la dictadura teocràtica d’en Savonarola.

Salvant les diferències en el temps, l’espai i el context polític, no deixa de ser interessant el paral·lelisme amb la vegueria Penedès.

Simbòlicament, el bloc de Carrara és el nostre contenidor —els límits geogràfics—. Sabem que dins hi ha l’ànima del nostre David —el projecte territorial— i que l’encert en la seva realització pot esdevenir el símbol d’una nova manera de gestionar-nos com a país. Per això cal saber emprar les eines que ens proporcionen, com el cisell del Pla Territorial Penedesenc.

Els que hi hem participat, des de la consecució del bloc de marbre —l’àmbit geopolític del nou Penedès—, sabem que podem assolir una obra mestra si tenim en compte que estem situats en l’epicentre d’aquesta Florència renaixentista —la macro regió metropolitana-—. Ser un territori en lluita contra la crisi climàtica, el fals ‘progrés’ i els abusos del poder neocapitalista, pot arribar a ser l’inici del renaixement del nostre país.

Tot i que hauríem de resoldre l’escassedat de tres factors necessaris per portar-ho a terme: l'aigua, la cultura ambiental i la coordinació territorial, que a hores d’ara estem lluny d’assolir.