El tren és el futur. L’enèsima crisi al voltant del lideratge territorial al voltant del nucli urbà del Camp de Tarragona és culpa del tren, i més concretament d’una estació, millor dit de dues. Per un cantó una estació, la intermodal de Vila-seca, un projecte de curt i mig termini, i una altra, l’estació de l’Horta Gran a Tarragona, a llarg, i veient la història de les infraestructures a molt llarg termini.

Aquest decalatge temporal de terminis, és on hi ha la clau de tot plegat, i la compatibilitat de les propostes. Però quina ha de ser la prioritat? Està clar que l’estació intermodal de Vila-seca es conjuga amb el present i com a regió no hi podem renunciar. Portem uns mesos que patim un desgavell ferroviari al sud de Catalunya de dimensions considerables, encara és estrany com la ciutadania aguanta, demostrant una barreja de civisme i contenció digna d’admirar. Aquest fet ens hauria de posar l’atenció en la necessitat imperativa d’actuar i actualitzar el mapa i els serveis ferroviaris a curt terme al territori, i aquesta necessitat passa per tirar endavant i que hi hagi una veu unànime al territori per implementar l’estació intermodal de Vila-seca, si o si.

La demanda de Tarragona i del seu alcalde, és totalment legitima, i segurament necessària, però coneixent els tempos administratius, ens situem en un escenari de molt futur. No crec que sigui incompatible una estació i una altra, i més veient l’avançat punt de consens històric i de tràmits administratius que porta el projecte de l’estació intermodal de Vila-seca, que podria ser una realitat en breu, mentre Tarragona treballa en la seva estació de futur.

Personalment crec que interposar una estació a l’altra ens resta com a territori, i sobretot fa perdre la capitalitat de la regió a la ciutat de Tarragona. El consens regional al voltant de l’estació intermodal de Vila-seca era un consens de regió, i m’atreviria a dir que aquest consens anava més enllà dels limitis de la entredita Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona, podríem dir que era un consens de País doncs la intermodalitat amb Tram, Regionals, Rodalies, Bus i Aeroport la feien i la fan el Hub més important del Sud de Catalunya.

Tarragona s’equivoca volent canviar una estació per l’altra, aquesta demanada és una lluita de campanar que torpedina no només el futur de l’Àrea Metropolitana sinó el futur de Tarragona com a capital del Sud de Catalunya. La percepció d’aquest dies és que Tarragona només pensa en ella i no ho fa ni amb l’Àrea Metropolitana, ni en el Camp de Tarragona ni en el Sud del País.

Tarragona hauria de donar suport a l’estació de Vila-seca i al mateix temps treballar per solucionar el desgavell ferroviari que pateix, i això hi farà més i millor amb el suport del
conjunt de l’Àrea Metropolitana, i no tota sola. Renunciar a l’estació de Vila-seca, l’ajuntament renuncia al lideratge regional, renuncia a la capitalitat.