El grup municipal d'Esquerra Republicana ha fet balanç aquest dimecres 22 de maig sobre el primer any del mandat 2023-2027, com a part del Govern a l'Ajuntament de Reus. Han esmentat els projectes iniciats en la passada legislatura, amb "segell ERC", i que ara comencen a desplegar-se, tot defensant-se davant les opinions que els han titllat de "només planificar i no executar".
En paral·lel a l'impuls de l'Àrea Metropolitana, els cinc regidors i regidores han destacat el soterrament de la línia d'alta tensió al Pinar, la transformació urbanística del barri del Carme, la rehabilitació del Centre Catòlic, l'estació de Bellissens, l'Escola d'Oficis, la nova centralitat al voltant del Carrilet, el TramCamp, el FuneCamp, la xarxa de carrils bici, el desenvolupament de la zona sud de la ciutat, i nous equipaments municipals.
D'altra banda, han criticat que el "canvi" que proposava en campanya electoral per a les municipals el partit liderat per Sandra Guaita és "un retorn als ajuntaments socialistes que van governar durant 33 anys a la ciutat". Una situació que a ERC qualifiquen de "complexa i previsible", però amb "naturalitat".
Per la seva banda, el president de l'executiva local, Enric Fogàs, ha valorat els resultats de les eleccions al Parlament del passat 12-M i ha assenyalat "la preocupació pel creixement de l'extrema dreta, especialment, en barris de gent treballadora". Així, mateix, des d'ERC es posicionen "en primera línia de lluita contra el feixisme, vingui d'on vingui", de cara a les eleccions europees del 9 de juny.
Retorn al socialisme "d'abans"
La investidura de Guaita com a alcaldessa de Reus va tenir lloc el 17 de juny del 2023, després que s'oficialitzés un pacte de Govern entre PSC, ERC i Ara Reus. Des de la formació republicana consideren, però, que s'ha retornat al socialisme dels 33 anys que van governar dels 45 de recuperació democràtica.
La primera tinenta d'alcaldessa, Noemí Llauradó, ha exposat que "el context en el Govern no ha estat fàcil: dos socis venien del mandat anterior amb una velocitat de creuer, experiència, coneixement i projectes iniciats; i el PSC s'ha incorporat quan feia dotze anys que estava a l'oposició". Amb tot, ha refermat que el "Govern de coalició és fort" i que s'entenen amb ambdós socis amb qui governen per continuar en una mateixa direcció vers les propostes.
Tanmateix, els regidors i regidores d'ERC han lamentat que "el soci més petit acabi sent arrossegat pel més gran". Malgrat tenir "pes i responsabilitats importants" dins el Govern, per tirar endavant les respectives àrees i garantir lleialtat a la resta, "a vegades senten que són 10 a 5 i no 8 a 7", han evidenciat pel que fa al nombre de representants.
No renuncien a l'alcaldia
Encara amb tres anys del present mandat per davant, tots els regidors i regidores, així com el president de l'executiva local, han refermat que no renunciaran a l'alcaldia de cara al 2027. "El 2023 no ho vam aconseguir, però no renunciem a tenir l'alcaldia i la confiança dels reusencs i reusenques per trencar el bipartidisme de PSC i Junts", ha afirmat Llauradó.
Ha continuat assegurant que "hi ha risc que Reus es quedi estancada; si volem que passin coses diferents, el canvi l'ha de liderar Esquerra Republicana per primera vegada". Han argumentat que ser part del Govern no és suficient i es proposen com a alternativa a la sociovergència.
De fet, els polítics reusencs han defensat que "com a ERC, els recau el pes per vetllar per qüestions que transcendeixen més enllà del partit, com la cultura de Reus i del país, la llengua catalana, ser altaveu del teixit associatiu i el compromís d'avançar del municipalisme cap a la independència, així com la lluita contra l'extrema dreta i el feixisme".
Projectes més destacats amb «segell ERC»
Regidoria de Projecció de Ciutat
Precisament, la regidora de Projecció de Ciutat, Noemí Llauradó, ha acusat el seu àmbit de competència com un dels aspectes que no s'han treballat prou amb anterioritat i ha recalcat la necessitat d'impulsar polítiques que projectin la ciutat cap a l'exterior per evitar que aquesta quedi "estancada".
En concret, ha fet referència a fer de Reus una ciutat atractiva "per visitar i per invertir", amb l'objectiu d'incrementar la renda per càpita i donar la benvinguda a noves empreses, tenint en compte que es tracta de la desena ciutat més gran de Catalunya.
Regidoria de Cultura i Política Lingüística
El regidor de Cultura i Política Lingüística, Daniel Recasens, ha celebrat el fet de continuar al capdavant de l'àrea, fet que ha permès al seu partit fixar una línia política cultural clara que ja havien marcat en el mandat anterior i que és clau per tirar endavant projectes.
Venint de darrers exemples com la 28a edició del Trapezi o la Nit dels Museus, Recasens ha destacat sobretot la remodelació del Museu d'Art i Història de Reus, que tancarà en els pròxims dies, i que ha rebut finançament per part de l'Estat arran d'una esmena del grup republicà.
Ha apuntat, així mateix, que el projecte del nou Centre Catòlic és a prop de ser una realitat, com una nova manera de veure i treballar l'escena acompanyant la creació i el talent local; i que s'està treballant, a través de la taula participativa, per repensar el model de la Festa Major entre tots. Ha avançat, també, un futur projecte per incentivar la lectura infantojuvenil, l'Atrapallibres.
Regidoria de Bon Govern, Transparència i Participació
La regidora de Bon Govern, Transparència i Participació, Montserrat Flores, ha resumit la seva intervenció en tres eixos fonamentals. D'una banda, ha exposat la importància de planificar com a partit al Govern perquè "vol dir racionalitzar, un govern que no improvisa i permet una suma prolífica entre lideratge polític i la tasca dels tècnics, així com retre comptes".
En segon lloc, ha recordat que més enllà del Pla d'Acció Municipal, que projecte gairebé 400 actuacions en el marc de la legislatura 2023-2027, les decisions que es prenen al Palau Municipal també es regeixen pel Reus Horitzó 2032.
Ha afegit, precisament, que la participació és una "eina estructural transversal de tota la ciutat" i permet que la ciutadania se senti "corresponsable d'aquestes decisions". Flores ha tancat reivindicant l'aposta per la societat supramunicipal FuneCamp, que serà el primer projecte metropolità i que es fomenta en un "ampli consens dins el consistori i conjuntament amb els altres municipis".
Regidoria d'Urbanisme
En la mateixa línia, la regidora d'Urbanisme, Marina Berasategui, ha celebrat que l'actual mandat permet i permetrà veure els fruits dels projectes "que ja s'havien impulsat anteriorment amb intensitat". Fet que possibilita que "Reus sigui una ciutat més pacificada, vessada a les persones i amb estàndars de qualitat per als espais públics", ha resumit.
Des de la pacificació del raval de Santa Anna o l'eix cívic del carrer Ample, Berasategui ha remarcat que el "nou" urbanisme "acull la vida cívica perquè aquesta sigui millor, més saludable i resilient", en lloc de merament funcional, prioritzant zones verdes, la gestió de l'aigua i els refugis climàtics.
Així mateix, la regidora ha reivindicat "la manera participada de treballar" i ha recordat la coordinació en els últims anys que ha desencallat projectes i compromisos amb el Govern de la Generalitat de Catalunya, relatius sobretot a infraestructures i nous models de mobilitat, com el barri del Carme, l'estació d'autobusos o el pas ciutat.
Regidoria d'Economia, Formació i Ocupació
Tot i que el mandat el va iniciar l'exregidor Carles Prats en l'àmbit d'Economia, Formació i Ocupació, l'actual edil, Òscar Subirats, ha aprofitat la trobada per refermar la necessitat de vetllar per la "dinamització i el creixement del teixit productiu de la ciutat".
Per tant, cal que les empreses siguin més competitives i generar ocupació de qualitat, "amb un mercat de treball molt més tecnificat, pel qual és bàsica la formació", com a pont entre ambdós aspectes, ha detallat. L'objectiu de la regidoria el posa en un "Reus més dinàmic i una ocupabilitat més ben retribuïda".
Subirats ha destacat, alhora, el desplegament de la Llei FPCat, amb l'Institut d'Horticultura i Jardineria com a primer centre de formació professional de Reus, el projecte de l'Escola d'Oifcis per donar resposta a la demanda professional o la 2a fase del Reus Espais Vius, que està a punt d'iniciar-se. També, ha avançat que s'està treballant en una Oficina d'Atenció Empresarial que concentrarà serveis de l'Ajuntament i extramunicipals.