EN DIRECTE

Els Mossos carreguen contra els manifestants que tallen l'AP-7 a Girona

Mont-roig del Camp: història de dues ciutats

Aragonès d'ERC i Chamizo de JuntsxMont-roig Miami són els més ben situats per intentar l'assalt a l'alcaldia de Fran Morancho del PSC

Mont-roig del Camp, des de la Mare de Déu de la Roca | Viquipèdia

 

Si haguéssim de triar un municipi representatiu del Camp, potser abans que Tarragona i Reus ens hauríem de fixar en Mont-roig. Un nucli antic, medieval i agrícola, i un barri de platja, turístic, que ha crescut tant que ja dobla en població el nucli originari. Entremig un camp de golf i urbanitzacions, càmpings i avellaners. La ciutat federada de Mont-roig i Miami Platja és com un Camp de Tarragona en miniatura. També en la composició social i política. Mentre a la vila de Mont-roig el catalanisme hi continua hegemònic, a baix a la platja el turisme ha atret gent de tot arreu, configurant majories més proclius a votar opcions com els socialistes o partits municipalistes de programes que fins i tot han temptejat la segregació.

Fran Morancho, el poder de Miami Platja

De les gairebé 13.000 persones que viuen a la ciutat, 9.500 viuen vora el mar (en dos nuclis, Miami Platja i Les Pobles) i la resta dalt al poble. En termes polítics, això fa que l'ajuntament el guanyin forces polítiques radicades a Miami, un nucli dominat per poques famílies dedicades al turisme i a la restauració, moltes d'elles d'origen forà, ja sigui de Barcelona o d'Espanya. A diferència d'altres punts de la Costa Daurada com Cambrils o Salou, però, aquestes famílies no han desenvolupat imperis turístics ni grans fortunes i Miami encara continua sent un destí de platja entranyable, amb ressons dels anys 60 i una mica d'anar per casa.

 

Miami Platja, Mont-roig del Camp, Reus | Laia Solanellas

 

Fran Morancho, l'actual alcalde, és un home fet a sí mateix que respon com ningú a la idiosincràsia miamenca. Nascut a Barcelona el 69, estiuejava de petit a Miami Platja i als 14 anys s'hi va instal·lar. Va tenir una botiga de regals anomenada 'La barraca' i fins i tot va treballar de cambrer en un pub de Miami. Mentrestant, es va forjar una carrera d'activista social i polític. Impulsa l'associació Joves Miramar de Miami i més tard la plataforma política Miami Per Independents amb qui entra com a regidor a l'Ajuntament de Mont-roig el 1999. El 2007 fa el salt al PSC i guanya l'alcaldia per primer cop, amb el suport del PP.

L'alcalde de Mont-roig, Fran Morancho, a Miami Platja. | Isma Llanes.

 

El 2011, tanmateix, tot i millorar resultats, un pacte pentapartit (tota l'oposició, PP inclòs, s'alien contra ell) el fa fora de l'alcaldia a favor del republicà Ferran Pellicer. Segons declaracions de l'època però, no era un pacte «contra ningú sinó a favor de les persones». En fi. En les eleccions del 2015 els resultats encara són més ajustats i el PSC de Morancho guanya per menys de dos punts a CiU. Però l'alcalde n'ha après i no vol tornar a quedar fora de l'Ajuntament i ultima un pacte profitós i de caràcter més localista amb les dues forces municipals de la ciutat, la Plataforma Impulso Miami Mont-roig i Ara Verds per Mes, formacions amb dos regidors cadascuna que han facilitat a Fran Morancho una legislatura més o menys plàcida. Després de molts anys, de polèmiques pel pas de l'autovia A-7 i inversions que no arribaven, la rehabilitació del Mas Miró s'ha dut a terme en aquest període i és el gran actiu electoral de l'alcalde.

Irene Aragonès, surfejant l'onada d'ERC

Tot i que en els comicis de 2015 CiU va ser la segona força, sembla que el nou cicle polític favorable a Esquerra farà que la màxima competidora de Fran Morancho serà Irene Aragonès, que va substituir Pellicer al capdavant de la llista quan aquest va optar per les sigles d'ARA Mont-roig. La candidata d'ERC és un nou valor del partit al Baix Camp i a la regional tarragonina del partit, d'on ha estat escollida presidenta fa poc. Té 46 anys, és filla d'una família de dalt al poble —popularment de Cal Canala— i du un cognom característic de la població.

 

Irene Aragonès repeteix com a alcaldable d'ERC Mont-roig. | Facebook Esquerra Mont-roig del Camp

 

Aragonès és llicenciada en Ciències de l'Educació i professora a l'Escola d'Hostaleria de Cambrils. A més, fundadora de la secció local d'Esquerra, sòcia d'Òmnium i de l'ANC. Un perfil paradigmàtic dels quadres del partit republicà. Durant la present legislatura ha estat regidora a l'oposició i les seves opcions dependran de treure un bon resultat que la situï en avantatge a l'hora de configurar un pacte de govern, que sembla indefugible donada la incertesa dels resultats a Mont-roig.

Francesc Chamizo, tercer en discòrdia

Des del PDeCAT estan convençuts, però, que ni Morancho ni Aragonès aconseguiran desbancar Francesc Chamizo, que concorre amb la marca Junts per Mont-roig Miami. Chamizo, nascut el 1965, viu també dalt al poble i treballa a les Químiques de Tarragona. Serà la seva tercera presència a les llistes: en la del pacte pentapartit va ser regidor de Turisme i Hisenda i en l'actual ha estat a l'oposició. Està duent a terme una campanya molt intensa i és un home ben connectat al nucli del partit post-convergent. Per tot això no seria estrany que donés la sorpresa, tot i tenir el cicle polític en contra, més encara quan el 2015 es va quedar a vuitanta vots de Morancho i el PSC, empatant a regidors.

Francesc Chamizo, amb els Consellers Calvet i Borràs al Palau de la Generalitat | Facebook

Ferran Pellicer, l'alcalde basculant

El perfil més pintoresc dels alcaldables de Mont-roig és el de Ferran Pellicer. Regidor veterà —nascut el 1958 i a l'ajuntament des del 1995—, és un empresari agrícola de dalt al poble. El 2003 va concórrer amb CiU però el 2007 es va passar a Esquerra Republicana i va ser l'artífex i màxim beneficiari del pacte que va fer fora Morancho de l'alcaldia el 2011. Una mica per sorpresa, durant la seva època d'alcalde va donar suport a la nova formació ARA Mont-roig, sorgida del partit del reusenc Jordi Cervera. Les males llengües diuen que la fugida va ser la resposta a la decisió del d'ERC d'optar per algú del nucli dur del partit com Irene Aragonès. I de fet, els seus dos regidors obtinguts amb la nova marca són els que van fer possible la tornada de Fran Morancho al govern. Una plaça política apassionant. Per a aquestes eleccions, Pellicer ha tornat a reformular la marca, amb una aposta encara més personal imunicipalista, fusionant un altre partit local amb ARA. La nova coalició es diu Ara Verds per Mes.

L'ex-alcalde de Mont-roig Ferran Pellicer | Ajuntament de Mont-roig

 

Vicente Pérez Mula i l'impuls de Miami

La Plataforma Impulso Miami Mont-roig, encapçalada per Vicente Pérez Mula va treure un excel·lent resultat el 2015, amb un 13% del sufragi i a cinquanta vots de treure-li la tercera posició a ERC. Dos regidors que també van ser clau en el pacte de govern. Pérez Mula és un paleta de baix a Miami, tot i que originari de Barcelona. En la legislatura que s'acaba ha estat regidor d'Urbanisme i, com tot l'equip de govern, tindrà bones perspectives electorals si es vota en clau municipal.

Vicente Pérez Mula, regidor del PLAMIMO de Mont-roig del Camp | Ajuntament de Mont-roig

 

C's, PP i Assemblea per Tarragona, a per les engrunes

Amb menys opcions, també concorren a l'alcaldia de Mont-roig tres llistes més. C's defensa un escó obtingut per Francisco Velasco el 2015, que ara fa un pas al costat i deixa el cap de llista a Ibana Pacheco, una administradora de finques de Miami Platja. La FIC, tot i tenir un regidor no es torna a presentar però sí la nova formació Assemblea per Tarragona, amb Soledad Jiménez al capdavant. I per tancar, Juan Antonio Martínez Corvo serà l'alcaldable del PP, que el 2015 es va quedar a pocs vots d'obtenir també un regidor.

 

💬 Fes clic aquí per rebre al teu mòbil l'actualitat de Tarragona. És gratis!

Comentaris