Després de la conferència de ciutat pronunciada per l'alcaldessa Sandra Guaita, amb motiu dels dos anys de mandat, que els partits a l'oposició de la CUP i Junts diguessin la seva; que el soci minoritari a govern, Ara Reus, tragués pit de les àrees que lidera, i després d'uns dies de Festa Major, faltaven els regidors i regidores d'Esquerra Republicana per fer balanç a l'equador de l'etapa municipal 2023-2027. A la seu del grup municipal, al raval Robuster de Reus, amb fet un repàs de les diferents iniciatives amb "petjada ERC" impulsades en els governs anteriors i han repassat els projectes que pivoten des de cinc regidories "rellevants per a transformar la ciutat".

La primera tinenta d'alcaldia de l'Ajuntament de Reus i portaveu d'ERC, Noemí Llauradó, ha refermat "la seva lleialtat màxima a la coalició de govern", apuntant a la visió d'esquerres que comparteixen amb el PSC i l'entesa -per tercer mandat consecutiu- amb Ara Reus. "L'entesa és bona i els projectes es tiren endavant de manera consensuada, el pacte de govern ens guia i regeix el nostre dia a dia", ha assegurat la republicana.

Malgrat tot, els regidors i regidores d'ERC han mostrat la seva "insatisfacció" vers la gestió d'algunes àrees que havien portat ells en el mandat anterior, com salut o les polítiques d'igualtat i feminisme, mentre continuen vetllant pels projectes que ells mateixos van impulsar en els últims anys i que, en aquesta legislatura, veuen com les llavors donen els seus fruits: la reforma del Museu d'Art i Història de la plaça Llibertat, el futur auditori de la Diputació a Reus, la transformació del carrer Ample i el seu entorn, l'Escola d'Oficis al Vapor Vell o el nou Gaudí Centre que serà una realitat el 2026.

Així mateix, Llauradó ha destacat el paper del seu partit en decisions anteriors com el canvi de model de gestió de l'Hospital de Reus, la xarxa d'Escoles Bressol Municipals, la regeneració urbanística i pacificació del nucli antic o una participació ciutadana transversal i global. "Tenim vocació de govern i ens sentim orgullosos de poder contribuir", ha afirmat.

Vocació de governar

De fet, mantenint la màxima "Ambició, Reus, Futur", Noemí Llauradó ha defensat el "tarannà" d'Esquerra Republicana com a "gent valenta, inconformista i que treballa per una ciutat molt dinàmica que se sàpiga planificar, pensar i transformar". En aquest sentit, ha fet al·lusió a les crítiques dels grups a l'oposició, que asseguraven que l'actual govern de Reus configurava una "ciutat aparador" i que no tenia "rumb ni planificació". 

Més concretament, la regidora ha recordat que "construeixen sobre el que està construït i que no seria responsable destruir allò que hi havia previ al mandat actual", tenint en compte, també, que tant ERC com Ara Reus estaven al govern municipal, llavors amb Junts. D'altra banda, Llauradó ha reconegut que "encara tenen molta feina a fer i que dins la feinada feta hi ha marge de millora".

«Tant de bo poguéssim liderar la ciutat, però, de moment, continuem compromesos amb governar», Noemí Llauradó

Així mateix, ha posat en valor el consens com a via perquè els projectes i les idees tinguin èxit i siguin acceptades per la població. "Volem fer accions i polítiques públiques, les persones les hem de tenir en compte i la ciutadania s'ha de poder pronunciar", ha posat èmfasi en un dels pilars d'ERC, la participació. Amb tot, ha conclòs: "tant de bo poguéssim liderar la ciutat, però, de moment, continuem compromesos amb governar".

Com a portaveu de l'executiva local, l'exregidor Carles Prats ha reivindicat la llengua com a "element cohesionador" i ha recalcat que, "en un context polític molt complicat, en què la ultradreta està fent sentir la seva veu amb discursos d'odi i discriminació, no podem quedar indiferents" i, per això, continuaran buscant "complicitats" amb el teixit republicà de la ciutat. Tot seguit, cadascun dels edils ha detallat les seves competències.

Polítiques inèdites de projecció exterior

La primera tinenta d'alcaldia ha continuat amb el seu torn de paraula per assenyalar els avenços en l'àmbit que lidera, Projecció de Ciutat, i ha celebrat el pas endavant que ha suposat per a Reus tenir una estratègia de projecció d'exterior. "Fins ara es feia de manera fragmentada, hem d'explicar la ciutat per captar visitants i inversions de futur, que no podem atraure des de dins, sinó que hem d'agafar la maleta i anar-los a explicar", ha expressat sobre aquesta "política pública que Reus havia de tenir" com a desena ciutat catalana.

En la mateixa línia, ha valorat que "hem de ser capaços d'explicar tot allò bo que tenim" com la bona ubicació geogràfica, bons serveis públics, urbanisme amable, programa cultural estable, modernisme, infraestructures i bones connexions, etc. Per manca d'aquestes polítiques, ha exemplificat, el protagonisme que podria haver tingut Reus per captar inversions i projectes s'ha traslladat a municipis com Mont-roig del Camp o Móra la Nova.

La cultura que no s'atura

Per la seva banda, el principal focus del regidor de Cultura i Política Lingüística, Daniel Recasens, ha sigut que "la cultura no s'atura" i que "s'ha multiplicat l'acció cultural per a tothom", en el camí per recuperar la capitalitat cultural de Reus. Ha afirmat que "es pot confiar en aquesta cultura", que inclou poesia, premis literaris, circ, art contemporani, producció i exhibició d'arts escèniques... durant tot l'any.

A més, ha celebrat que sigui la ciutat qui expliqui els seus fills il·lustres, com ja ha fet amb Gabriel Ferrater o Marià Fortuny i farà pròximament amb Antoni Gaudí; com s'han revifat festivals que estaven de capa caiguda i, més enllà del cas per excel·lència, la Fira Trapezi, s'està impulsant la música en viu més que mai amb múltiples espais i ofertes que no existien.

Alhora, ha refermat l'esforç per mantenir Cultura i Educació unides, tot i no tenir les competències en el cas de la segona com en el passat mandat, per desenvolupar eines revolucionàries com el Projecte Vincles, el Passaport Cultural o el Cap Infant Sense Fortuny. Recasens ha significat especialment els més de 7 milions d'euros aconseguits en inversions culturals per a Reus i ha indicat que la transformació del Centre Catòlic - Bràvium "progressa adequadament i permetrà tenir l'escena on pertoca".

Implicar i escoltar la ciutadania

La regidora de Bon Govern, Transparència i Participació, Montserrat Flores, ha defensat que un "bon govern ha de ser accessible, tenir en compte i retre comptes a les persones", a més de fomentar una escolta de veritat. Com a responsable dels Serveis Funeraris, ha recalcat que "Reus ha posat en marxa el primer projecte de l'Àrea Metropolitana de Tarragona, FuneCamp" i que es tracta d'una iniciativa pionera a l'Estat espanyol.

D'altra banda, ha assenyalat l'aposta per visibilitzar la feina de l'Arxiu Municipal com un dels "segells ERC" i ha posat en valor la tasca vers la memòria històrica i fer que aquesta configuri una identitat representativa, tant amb els fons documentals com amb projectes de memòria com a forma de "resistència". "Encara tenim deutes a l'hora de reconèixer, recordar i reparar les persones que van estar en camps de concentració a Reus en el primer franquisme", ha explicat.

«S'hauria d'estar treballant amb una mirada crítica les polítiques feministes i LGTBI, són més urgents i necessàries que mai», Montserrat Flores

La regidora Flores ha aprofitat la seva intervenció en la roda de premsa de balanç per ser crítica amb els companys de govern socialistes, que avui lideren les polítiques feministes i LGTBI, que ella mateixa va treballar de manera "transversal i interseccional, amb entitats diverses per elaborar plans amb la realitat aterrada", entre els quals el primer pla de polítiques LGTBI de Reus. "Aquesta acció hauria d'estar continuant, desitjaria que hi hagués accions concretes i no simbolisme, s'hauria d'estar treballant amb una mirada crítica perquè és més urgent i necessari que mai", ha posat sobre la taula.

Urbanisme per a construir ciutat i territori

Pel que fa a l'àrea d'Urbanisme, la regidora Marina Berasategui ha resumit les línies d'acció en "avançar cap a un Reus més amable, cohesionat i ben comunicat" i ha fet un símil amb un vaixell que va amb bon rumb per arribar a bon port per a recordar que "tots i cadascun dels rols són importants" i, tot afirmant que "ERC és una brúixola compartida", ha evidenciat que el govern no pot anar desnortat.

Així mateix, ha enumerat l'estació de Bellissens o la intermodal a Vila-seca com a exemples de projectes que s'han treballat des del respecte pel territori, buscant guanyar accessibilitat en el transport i dignitat en la xarxa ferroviària. Com a presidenta de Reus Transport, ha avançat que els republicans treballaran per a fer realitat l'InstiBus, amb la compra de nous autobusos per reforçar les línies regulars i cobrir la demanda dels estudiants amb un millor servei.

De la mateixa manera, com a exsecretària d'Habitatge de la Generalitat, Berasategui, ha reivindicat que el seu partit ha acompanyat les polítiques d'habitatge per desencallar projectes com la rehabilitació del barri Fortuny, el Complex Riera, la nova estació d'autobusos o la regeneració del barri del Carme, amb el desdoblament del CAP Sant Pere. Sobre aquest últim tema, ha avançat que els "canvis evidents no es produiran encara en aquest mandat, no hi haurà màquines treballant", però amb el conveni ja signat, esperen que l'Incasòl presenti el projecte executiu i constructiu.

Atendre les demandes del teixit empresarial

L'Escola d'Oficis i la iniciativa Reus Espais Vius són els dos principals projectes que ha recalcat, pel que fa a la seva àrea, Òscar Subirats, regidor d'Empresa, Formació i Ocupació. Ha detallat la importància de "donar resposta a les demandes del teixit empresarial i millorar, alhora, l'ocupabilitat amb un model innovador que es basa en la col·laboració publicoprivada". Sobre les obres de l'edifici del Vapor Vell ha apuntat que es troben en la primera fase i que els treballs interiors evolucionaran en funció del finançament.

També, es té previst crear un grup motor per establir unes bases i assentar la teoria del projecte en la pràctica i amb la implicació de les empreses del territori. Entre d'altres, ha volgut destacar que ja s'ha exhaurit pràcticament la dotació destinada als ajuts a empreses, que s'han recuperat en els Pressupostos d'enguany, el creixement de l'Oficina d'Atenció a l'Emprenedoria i els milers de persones que s'han format i orientat a través de l'IMFE Mas Carandell l'últim any.

Subirats ha aprofitat per tancar la intervenció reflectint la seva insatisfacció amb àrees com l'atenció sanitària i social, o bé les polítiques d'envelliment actiu, que considera que han disminuït respecte del mandat anterior, quan ell en tenia les competències. En canvi, ha celebrat que algunes iniciatives que es van impulsar llavors en l'àrea de Joventut han prosperat positivament.