"Que la ciutat sigui millor és el que tots i totes volem". Amb aquesta afirmació ha encetat Sandra Guaita, l'alcaldessa de Reus, la seva conferència de balanç de l'equador del mandat, és a dir, 730 dies des que va ser investida per liderar l'Ajuntament de la capital del Baix Camp amb un ferm compromís de "progrés i canvi", que ha refermat en repetides ocasions aquest dilluns 16 de juny al vespre. El focus del discurs, a més, l'ha posat en destacar la candidatura i reconeixement com a ciutat de la ciència i la innovació i la importància de la col·laboració publicoprivada per a poder liderar projectes transformadors.

Entre el repàs de projectes i àmbit en què el govern està treballant, han entrat en l'ordre del dia un recordatori sobre la posada en marxa de FuneCamp, que entrarà en funcionament el dissabte 21 de juny, com a "pas importantíssim en la constitució de l'Àrea Metropolitana i l'esforç conjunt de diferents municipis de la demarcació"; i la reafirmació, per part de l'alcaldessa, que estan "a punt de signar un conveni amb Adif per al protocol de cessió de la platja de vies", que s'ubica a la zona nord de la ciutat i que, finalment, hauria de projectar una nova zona verda i equipaments municipals.

Amb la voluntat de reivindicar una "ciutat de progrés, on fer avançar a tothom i donar resposta a diverses problemàtiques", la reusenca ha posat l'accent en els grans projectes transformadors "per a fer que la gent visqui una mica millor" i pensar "en el dia a dia i que impacta i preocupa a la ciutadania". Així, ha celebrat la distinció com a Ciutat de Ciència i Innovació, com una de les 112 de tot l'Estat espanyol que l'ha rebut pel fet de "construir ciutat de manera diferent", no només amb innovació tecnològica, també cultural i educativa.

L'altre gran "èxit" que ha remarcat Sandra Guaita per aquesta ciutat que "vol ser del segle XXI, una ciutat europea" és la col·laboració publicoprivada, perquè "l'Ajuntament de Reus per si sol no va enlloc", ha evidenciat. Amb tot, ha conclòs que "Reus és una ciutat que no només avança, també inspira d'altres; no espera el futur, el construïm entre tots i totes" i que "Reus és i serà una ciutat que es mou i es reinventa, amb un present i un futur espectacular". Abans, però, d'apel·lar a aquesta "il·lusió que ens fa moure", ha repassat els grans àmbits de governança i els diferents projectes.

Escolta activa: les persones al centre

"L'habitatge és un dret i un dels grans reptes que tenim com a societat", ha afirmat Sandra Guaita, qui ha repassat les vies d'adquisició de nous habitatges i altres mesures per ampliar el parc d'habitatge públic: tanteig i retracte, noves promocions HPO (132 pisos a Mas Iglesias), quatre solars a disposició de la Generalitat per construir-hi 300 pisos, edificis amb serveis per a persones grans i projectes de rehabilitació energètica i accessibilitat a la zona sud de Reus.

Així mateix, ha esmentat la transformació urbanística de la zona del Carrilet, la regeneració urbana del barri del Carme, l'objectiu de convertir el Tecnoparc en un districte tecnològic, el soterrament de les torres de la urbanització El Pinar o la remodelació d'alguns carrers i la projecció de zones verdes a la zona oest del municipi, tot dibuixant un mapa que cobreix tots els 'punts cardinals' de Reus. Un dels àmbits en què més èmfasi ha posat l'alcaldessa reusenca en aquest equador del mandat 2023-2027 ha sigut el treball transversal i coordinat perquè "tothom tingui les mateixes oportunitats".

Des dels infants al col·lectiu de gent gran, passant pels joves -"els eterns ignorats"-; i ha enumerat diverses iniciatives, com ara el Consell d'Infants Ciutadans i el Consell de Joves dels Instituts, el Reus Cohort i el projecte "Oxigen", el treball sobre el benestar emocional en equipaments esportius, el projecte Nexes sobre educació sexual i joventut; el primerenc Servei d'Orientació i Atenció al Benestar Emocional i Mental (SABOEM), que ja supera les 200 consultes; la xarxa comarcal +60; o la futura Escola Bressol Municipal Ametller. Les polítiques de seguretat, l'atenció ciutadana o el pla Barri a barri també han estat protagonistes del discurs de valoració.

I, finalment, la cultura. El govern de Reus ha manifestat la seva voluntat expressa de democratitzar-la perquè arribi a tothom i a tots els racons de la ciutat. En aquest sentit, Sandra Guaita ha recalcat l'actualització de tres equipaments molt potents: les obres del Museu d'Art i Història, la futura renovació del Gaudí Centre de cara al 2026 i la transformació del Centre Catòlic, que esdevindrà un centre d'arts escèniques i acollirà múltiples disciplines. Més enllà, evidentment, de la 30a edició del Trapezi que arribarà l'any vinent, el Festival COS, el Memorimage, Roses de Reus, la Festa Modernista o el Reus Music Festival.

Una ciutat d'oportunitats: ciència i innovació

Pel que fa al segon àmbit, la ciència i la innovació, Guaita ha partit del lema "ciutat d'oportunitats". D'aquesta manera, ha posat en valor aspectes com el fet que "Reus és la segona ciutat de Catalunya en contractació TIC, acumulant un 80% dels contractes de la demarcació", les 51 startups que han nascut de la Incubadora TIC de REDESSA o el recentment creat Clúster d'Enginyeries, que s'ha instal·lat al Tecnoparc i aplega els 4.000 treballadors del Camp de Tarragona que comencen a treballar conjuntament des de Reus com a ubicació referent.

L'alcaldessa ganxeta ha esmentat les tres branques de referència, els sectors comercial, agroalimentari i tecnològic que, al llarg de la història i actualment, han fet de "casa nostra una ciutat dinàmica". Mitjançant eines fonamentals, com REDESSA i l'IMFE Mas Carandell, per promoure una ocupació de qualitat, crear nous models de formació professional -com l'Escola dels Oficis- per donar resposta les necessitats del teixit privat i dotar les empreses de talent local que es pugui fixar al territori.

La nova Oficina d'Innovació de REDESSA, el nou edifici d'InnoReus, que serà el cinquè centre d'empreses del municipi, el creixement i consolidació del Hub FoodTech & Nutrition, la digitalització com una eina clau perquè el comerç de tota la vida s'adapti a una societat canviant, el foment a l'emprenedoria i les vocacions femenines, així com la col·laboració i treball en xarxa entre administració pública, empreses i universitat són algunes de les fórmules que ha repassat Guaita.

Per tot plegat, i abans de passar al tercer bloc, ha recordat que "les ciutats d'avui en dia no es poden pensar amb una mirada del passat" i que "no hi ha creixement econòmic sense sostenibilitat econòmica ni ambiental".

El mandat «del canvi» per una ciutat verda

Fent de nou referència als "projectes palanca" que fomenten el canvi que tant ha esmentat des del 17 de juny del 2023, ha assegurat que aquest és i serà el "gran mandat del canvi" pel que fa al tercer eix de governança, una ciutat verda i sostenible. En primer lloc, ha esmentat el Pla Reus Respira i l'objectiu de plantar 5.000 arbres en els pròxims deu anys, és a dir, augmentar un 30% els arbres dels carrers, a banda de les noves zones verdes que es projectaran arreu de la ciutat.

El municipi també viurà una transformació amb el projecte RENATUReus que, amb fons NextGeneration, permetrà impulsar grans iniciatives com la conversió de quatre patis escolars en refugis climàtics, basses renaturalitzades, sistemes urbans de drenatge sostenible i una vintena d'altres 'petites' actuacions que es duran a terme fins a finals del 2025. En paral·lel, Sandra Guaita ha assenyalat l'energia, l'aigua i la mobilitat com a punts clau per determinar com impacta la gestió municipal de les crisis ambiental i energètica.

L'alcaldessa ha parlat de Reus Energia com a referent en la producció i comercialització d'electricitat; la recuperació de pous i la potabilitzadora de la mina del Fortuny, a més de la futura estació regeneradora de l'aigua de la depuradora com a estratègies en la lluita contra la sequera; i ha tret pit de la pròxima ampliació del servei del Bus x Tu i del servei de bicicleta compartida Ganxeta, que ja supera els 100.000 viatges registrats des de gener del 2024, a més d'altres iniciatives com "Aparca i mou-te" o "Aparca i vola", els aparcaments dissuasius gratuïts o el desplegament de la ZBE.

Llavors, s'ha viscut l'únic moment 'tens' de tota la tarda, en què una quinzena de veïns han aixecat cartells en una protesta "silenciosa" per a rebutjar el desplegament de la Zona de Baixes Emissions a la ciutat. Cal recordar que com a municipi de més de 50.000 habitants està obligat per llei a reorganitzar la circulació per reduir la contaminació acústica i atmosfèrica. La població, però, demana una consulta ciutadana perquè se'ls escolti en aquest tema i no es restringeixi el trànsit per dins de la ciutat.