EN DIRECTE

Els Mossos carreguen contra els manifestants que tallen l'AP-7 a Girona

Valls: bye bye, Batet

Les eleccions a Valls vénen marcades pel relleu d'Albert Batet per Dolors Farré al capdavant de JuntsxValls i un govern condemnat altre cop al pacte
Nova etapa política a la ciutat de Valls | Ajuntament de Valls

 

Tot i que fa temps que Valls s'ha despenjat de la cursa de les ciutats més importants de Tarragona—si més no demogràficament, on les localitats de la costa atrauen els fluxos de població— la història té un pes. La capital de l'Alt Camp ha estat tradicionalment la tercera pota de la regió i, molt sovint, el punt d'equilibri necessari en la batalla entre Reus i Tarragona. Valls conserva el dinamisme dels mercats i de nucli de la comarca, però no és aliena a la pèrdua d'entitat del Camp interior. Malgrat la tendència a minvar, la ciutat encara supera els 24.000 habitants, 17.000 dels quals estan convocats a elegir alcalde el pròxim 26 de maig.

 

La legislatura que s'acaba ha estat marcada per una certa estabilitat institucional a Valls. CiU va guanyar les eleccions del 2015 folgadament, amb el 37% del vot i nou regidors. El pacte amb els quatre regidors de la segona força, ERC, encara ha contribuït més a la bassa d'oli. Ha estat tan tranquil l'Ajuntament de Valls que el seu alcalde Albert Batet ha desaparegut la major part del temps concentrat en la política nacional —és un polític de l'entorn íntim de Carles Puigdemont—, remenant les cireres als passadissos de Palau o passejant a l'Arboç, d'on és la seva dona i on acaba de tenir un fill. La gestió diària de Valls l'ha deixat delegada al seu grup municipal, en qui ha demostrat plena confiança.

Dolors Farré, la preparada

Albert Batet va ser un alcalde precoç. Amb 24 anys ja era regidor i amb 28 ja presidia el consistori —quan Artur Mas va cridar l'alcaldessa Dolors Batalla al seu costat al Parlament—, on hi ha estat 11 anys. Fins a última hora s'ha especulat que es presentés a la reelecció a l'alcaldia, sobretot perquè el seu projecte cabdal, el Museu Casteller de Valls, està a punt de ser inaugurat. La dedicació gairebé plena a Puigdemont i a JuntsxCat en l'àmbit nacional, però, l'ha desconnectat de la gestió municipal i al final, ha donat el relleu a la seva regidora de Via Pública, Dolors Farré, que tindrà l'honor, si pot revalidar la victòria del seu partit, de tallar la cinta d'aquesta infraestructura emblemàtica ara dedicada a dinamitzar el teixit social del poble però que neix amb la voluntat de ser el principal punt d'atracció de la ciutat.

Dolors Farré agafa el relleu d'Albert Batet en la candidatura | Ajuntament de Valls / Pere Toda

 

La candidata de Junts x Valls, doncs, serà Dolors Farré, la dona d'entre totes les regidores i regidors del partit que ha demostrat més motivació per fer el pas endavant. Farré té 56 anys, és administrativa i regidora des de 2008. Durant la seva acció al govern ha mostrat un perfil baix i oposat a l'ambició política global de Batet. De fet, a la llista de 2015 que li va donar acta de regidora va entrar en el lloc 9, l'últim dels escollits per CiU. A diferència del seu antecessor, però i en això basa la seva campanya, promet total dedicació a la ciutat, que els vallencs ja estaven una mica mosca amb els tours internacionals de Batet.

Farré va sortir ratificada, en l'assemblea local, com a alcaldable de Junts per Valls | Cedida

 

Farré és una dona esportista, que viu intensament el dia a dia vallenc. També ha renovat tota la llista, amb neteja important dels nou regidors actuals. El seu número dos serà un home important dins de la cultura de Valls, el president de l'Institut d'Estudis Vallencs Francesc Xavier Salat. Tot i el reforç del sobiranisme de la llista, JuntsxValls difícilment repetirà els resultats de CiU, i es dibuixa un horitzó en què Farré podria perdre l'alcaldia segons com vagin els pactes.

Jordi Cartanyà, el pallasso

Repeteix com a cap de llista d'ERC a l'alcaldia de Valls, Jordi Cartanyà, després del bon resultat de 2015 que va suposar quatre regidors al grup municipal i la possibilitat d'entrar a governar. Cartanyà ha ocupat les regidories d'habitatge i benestar social, per haver estat un home molt relacionat amb els serveis sanitaris. Nascut el 1965, a banda d'aficionar-se a la política municipal va exercir com a fisioterapeuta durant sis anys al Pius Hospital de Valls.

Jordi Cartanyà repetirà com a cap de llista d'ERC a les eleccions municipals de Valls. | J.V.

 

A més de tractar el cos, Cartanyà també sap fer riure l'ànima. El 98 va muntar la companyia d'espectacles infantils Pa Sucat, molt popular a Valls, on ha escenificat multitud de funcions al carrer i on ell mateix ha actuat de vegades com a entretenidor i pallasso. Va presidir l'associació de companyies de teatre aficionat de Catalunya i és regidor a Valls des del 2011. El tiquet electoral d'ERC compta com a número dos amb Òscar Peris, delegat de la Generalitat a Tarragona i cap de llista provincial al parlament del partit.

 

Paral·lelament, ERC també ha absorbit el regidor per ICV-Compromís per Valls, el periodista Ramon Font, que anirà al quart lloc. Un reforç que és la màxima aposta dels republicans per tornar a una alcaldia que ja van exercir abans de l'època convergent, als 90 amb Jordi Castells. Com a handicap, cal dir que ERC a Valls són diverses famílies, no sempre ben avingudes. Sense anar més lluny, la facció de l'exalcalde Castells no s'acaba d'entendre amb Cartanyà i Peris. I, com a anècdota, Laia Castells, la filla de Castells i la il·lustre escriptora vallenca Margarida Aritzeta es presenta a la llista de JuntsxCat. 

Ester Huguet, l'oposició amable

Ja fa dues legislatures que la CUP manté tres regidors a l'Ajuntament de Valls, que han pogut estabilitzar en una acció d'oposició no gaire sorollosa i no tan combativa com altres grups municipals importants de la formació anticapitalista. Cal tenir en compte que el pacte entre Batet i Cartanyà tampoc els deixava gaire marge, en un consistori que no es caracteritza tampoc per les polèmiques i els estirabots.

Ester Huguet i Francesc Martinell en una roda de premsa. | J.V.

 

Huguet, de 43 anys i tècnica d'ensenyament a l'ajuntament de Cambrils, va rellevar al capdavant del grup municipal Francesc Martinell, l'alcaldable de 2015, i ara ha optat per encapçalar també la llista. La seva proposta es resumeix en acabar amb els 16 anys de govern convergent i un model de ciutat, segons ells caduc, que ha comptat amb el suport extern d'ERC i PSC. Tot i això, hi ha moltes ganes a la CUP de fer alcalde a Jordi Cartanyà, si els resultats acompanyen.

Rosa M. Ibarra, la pastoreta d'unicorns

Vaig batejar així la socialista Rosa M. Ibarra quan  la política socialista va ser la cap de llista al Parlament en les traumàtiques eleccions del 2017, després de l'aplicació de l'article 155. En aquella ocasió, ja va quedar clara l'aposta per un perfil del PSC bondadós i catalanista del PSC que es fes perdonar els pecats. Amb tot, la cara amable i simpàtica d'Ibarra no l'ha impedit de denunciar els atacs als unionistes de Valls i la suposada fractura de la societat civil, en un interior tarragoní molt abocat a l'independentisme i en una ciutat que ha estat model per al sobiranisme irredempt de Puigdemont.

Rosa Maria Ibarra, a les portes de l'Ajuntament de Valls. | J.V.

 

La regidora i diputada Ibarra, de 49 anys, és d'Alió (vora Valls), llicenciada en Dret i treballadora de la Cambra de la Propietat de Tarragona. No reeditarà els èxits de l'alcalde Pau Nuet als 80, quan Valls era un feu incontestable del PSC, però la previsible pujada de vots i regidors serà clau en la configuració del govern municipal, i ves que no es repeteixi el pacte amb ERC, amb qui ja es va repartir l'alcaldia el 1999.

Francesc Caballero, el gestor perenne

El més veterà dels regidors de Valls, tot i només tenir 57 anys, és Francesc Caballero Ristol, un home d'ordre, de perfil poc estrident i rutinari, que es dedica a la gestoria. A l'ajuntament des de 1999, ha encadenat sis eleccions consecutives com a cap de llista i sembla que aquest 26 de Maig serà la seva estació política final. L'espanyolisme té un clar sostre de vidre a la ciutat —al voltant del 10%— i Caballero, malgrat ser una cara poc conflictiva i enraonada del PP català, sembla difícil que pugui repetir escó.

Francesc Caballero, regidor del PP a Valls i Rafa Hernando, portaveu del PP al Congrés, passejant per Valls | J.V.

 

La causa principal és que per primer cop a Valls una llista de Cs li competirà el target de vot. Com en la majoria de localitats, Cs ha designat des de la direcció central un candidat. En aquest cas ha creat una agrupació local del partit fa tres mesos i n'ha donat les regnes a Cristina Laiz, una enginyera mecànica especialitzada en logística i amb àmplia experiència en les empreses comarcals del ram com Lear o Faiveley. El partit taronja ja la ciutadanitzat convenientment en l'estètica i el discurs i recolzada en la marca pot fer forat. Políticament, tot iq ue present al teixit social de Valls, és una completa incògnita. Caldrà veure com es reparteix els vots amb el PP i s'hi pot superar el 5% de vot per entrar al consistori.

Cristina Laíz, la portaveu de Ciutadans Valls, amb Inés Arrimadas | Cedida

 

Una darrera llista es presenta, també com a novetat i a l'extrem contrari. Mari Carmen Pujadas liderarà Podemos per veure si pot trobar partidaris de Pablo Iglesias a Valls i rascar algun vot vés a saber d'on i, en un panorama polític fragmentat però amb poques escletxes per explorar.

M. Carmen Pujadas, de Podemos Valls | Twitter

 

 

💬 Fes clic aquí per rebre al teu mòbil l'actualitat de Tarragona. És gratis!

Comentaris