L'Arquebisbat de Tarragona i l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) han afirmat que cal cobrir "amb urgència" les restes de la sala axial del temple Flavi, situada actualment en la part posterior de la Catedral de Tarragona. Aquest espai es troba a la intempèrie i la coberta permetria protegir-lo de les inclemències meteorològiques i a la vegada museïtzar-lo i poder fer "experiències immersives", tal com assenyala el delegat de Cultura de l'Arquebisbat i director del Museu Diocesà, Andreu Muñoz.
A les portes de tancar el tercer projecte quadriennal, les dues institucions volen continuar les investigacions en aquest vestigi "únic", testimoni de 2.300 anys d'història, que van començar en època romana, i que encara amaga misteris.
Un espai de grans dimensions
La sala axial o aula flàvia és un espai que en el moment que va ser concebut, durant l'època imperial romana, tenia 29 metres d'amplada i s'estima que uns 20 d'alçada. La longitud encara no és clara, i les estimacions van dels 30 als 40 metres. Aquesta construcció es trobava just darrere del temple d'August —dedicat al culte de l'emperador— i mesclava les funcions religiosa i administrativa. Cal tenir en compte que en aquella època, a finals del segle I, Tàrraco era una de les ciutats més importants de l'imperi i capital provincial, amb la qual cosa les dimensions dels edificis eren similars als que es feien a Roma.
De fet, segons han establert els investigadors, aquesta sala axial "coincideix" a nivell arquitectònic amb el Fòrum de la Pau de Vespasià que hi ha a Roma, apunta Muñoz. Aquesta és una de les conclusions que s'han obtingut a partir de les investigacions i excavacions fetes en els últims quatre anys. Des de l'ICAC, el professor de recerca Josep Maria Macias, explica que també han pogut descobrir que les parets estaven recobertes per una capa de 90 centímetres de morter.
Aquest enorme volum de ciment servia per sustentar plaques de marbre, que embolcallaven les parets, gràcies a uns encaixos fets de plom. I aquí hi ha una altra de les novetats. La paret lateral que es conserva va ser estudiada als anys 70 i 80 per l'arqueòleg alemany Theodor Hauschild, i hi va documentar 370 forats. Ara, aquesta xifra ha augmentat fins als 1.022, després del procés d'excavació i recuperació que s'ha fet.
Encara hi ha incògnites
Tot i això, i malgrat els 20 anys que l'Arquebisbat i l'ICAC estudien el monument, encara queden incògnites. Una és saber "com tancava" l'espai. Els científics han pogut determinar que a la capçalera de l'aula hi havia un absis, que presumiblement hauria acollit algun element de culte, com una estàtua. El que no és clar és si aquest era l'únic espai d'aquestes característiques o si n'hi havia dos més, un a cada costat de l'absis. Muñoz i Macias esperen que amb els treballs previstos en els pròxims anys puguin resoldre la incògnita.
Entre altres avenços destacables fets en els últims quatre anys, hi ha la reordenació de la cronologia de l'evolució de l'espai, que s'ha modificat uns 50 anys. Això ha estat possible gràcies a estudis de materials d'investigacions antigues en diferents espais de l'actual catedral, complementats amb prospeccions geofísiques i anàlisi de documentació.
El que sí que tenen clar és que la sala axial, després de la seva funció en època romana, va passar a ser part de la "catedral visigòtica —segle VI— i finalment un espai vinculat a la primitiva comunitat de canonges del segle XII", fent la funció "d'espai cementirial", concreta Muñoz. Actualment, es troba dins del complex de la Catedral de Tarragona, si bé el límit es troba sota del carrer Sant Pau. Tot plegat la converteix en un lloc "importantíssim per la Hispània romana, de la ciutat i del territori", manifesta el director del Museu Diocesà.
Línies que seguirà el pròxim projecte quadriennal
De cara al pròxim projecte quadriennal que s'espera que arrenqui a mitjan 2026 els investigadors ja tenen clares les línies que han de seguir. Un dels objectius serà intentar localitzar l'altre mur lateral de la sala axial, que limitaria amb la capella de Santa Tecla la Vella i estaria situat als jardins de la capella, just en paral·lel a l'actual carrer de les Coques. Tot plegat s'ha debatut aquest dimecres i dijous, 26 i 27 de novembre, al seminari 'El projecte Catedral (2021–25): recerca i patrimoni a l'acròpolis de Tarragona'.
Durant les jornades, especialistes de diverses institucions han presentat els avenços més recents en matèria d'excavació, anàlisi arquitectònica, epigrafia, numismàtica i projectes de museïtzació. Tots aquests estudis han de permetre crear les bases museogràfiques per la futura actualització del Museu Diocesà.
El museu i també la sala axial, extraordinàriament, seran visitables de manera gratuïta aquest cap de setmana en el marc de la clausura dels actes de commemoració dels 25 anys de la declaració de Tàrraco com a ciutat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
