Les pròximes passes per comercialitzar electricitat a través de Reus Energia, el futur de la residència de gent gran de Reus o l'aprovació definitiva de les ordenances fiscals pel 2024 són algunes de les qüestions que l'Ajuntament ha valorat en una trobada amb els mitjans de comunicació locals.

El tinent d'alcaldessa i regidor de l'Àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat, Daniel Rubio, ha destacat el full de ruta de la comunitat energètica de Reus i ha apuntat que la comercialitzadora ja està en marxa i ha començat a facturar. Després de la constitució de la societat, es troba en procés de cerca d'inversions.

[noticiadiari]99/8358[/noticiadiari]

Així, Rubio ha assenyalat que s'estan valorant diferents vies de creixement de la comercialitzadora, tant dins el sector privat -mercat energètic- com el sector públic, amb el plantejament d'un model de negoci supramunicipal. Aquest permetre acompanyar "altres ajuntaments del Baix Camp que necessiten assessorament", ha afirmat.

Perspectives de creixement metropolità

El regidor responsable de Reus Energia ha exposat que els equipaments públics i l'enllumenat municipal necessitarien uns 7 o 8 MW instal·lats i, per tant, caldria plantejar "una projecció empresarial perquè la societat guanyi en massa de facturació".

Aquest model enllaçant la comunitat energètica i la comercialitzadora, que apuntaria a l'àmbit metropolità amb la compra dels excedents d'energia, seria punter arreu d'Espanya. Per aquest motiu, Rubio destaca la importància de replicar-lo en altres polígons de la ciutat, on hi ha plaques solars, per impulsar noves comunitats energètiques.

[noticiadiari]99/13800[/noticiadiari]

De fet, l'Ajuntament de Reus encara 2024 atorgant un pes considerable a les línies de treball de la futura àrea metropolitana del Camp de Tarragona. Un dels àmbits primordials serà precisament l'energia i sostenibilitat del territori.

També, es treballaran els plans urbanístics i de mobilitat, i altres aspectes pels quals els municipis mutualitzaran recursos. Com a presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó ha recalcat "aquesta voluntat de col·laboració inequívoca, on tothom ha decidit trencar fronteres municipals per donar resposta a les necessitats ciutadanes".

La trobada de Nadal de l'Ajuntament de Reus amb els mitjans de comunicació locals ha permès destacar alguns projectes de cara a 2024 Foto: Laia Solanellas

L'actualitat més immediata

L'alcaldessa de Reus ha refermat la voluntat del Govern de transformar la ciutat i, especialment, de millorar serveis com la recollida d'escombraries i la neteja; d'acord amb demandes ciutadanes en via pública, seguretat, promoció econòmica, cultura, etc. I ha fet referència a la pujada d'impostos.

[noticiadiari]99/13889[/noticiadiari]

Guaita ha destacat que les modificacions del plec d'ordenances, en exposició pública fins al passat 14 de desembre, que s'aprovaran al ple extraordinari del divendres 22 de desembre, contemplaran només una de les al·legacions ciutadanes, moltes d'elles reiterades amb el mateix contingut.

[noticiadiari]99/13651[/noticiadiari]

Així mateix, ha explicat que el Govern de Reus es va reunir aquest dimarts 19 de desembre amb les famílies dels usuaris de la residència de gent gran, amb l'objectiu de mostrar el suport del consistori municipal i evidenciar el compromís amb familiars i treballadors per demanar i garantir places públiques a la ciutat.

Esperen també resposta del Departament de Drets Socials de la Generalitat, en una reunió prevista per aquest dijous 21 de desembre.

Els detalls del TramCamp

El tramvia també ha 'ocupat' el seu espai en la trobada amb els mitjans, en relació amb les últimes declaracions d'alguns ajuntaments sobre la catenària aèria. L'alcaldessa reusenca ha negat que cap municipi s'oposi al TramCamp.

No obstant això, la majoria han demanat que "sigui un tramvia ciutadà i que la línia vagi per l'elèctrica dins les ciutats", tractant-se d'espais reduïts. Sobre l'arribada d'aquesta nova infraestructura, Sandra Guaita ha apuntat la importància de "ser una veu unitària com a territori perquè les decisions no es prenguin des de Barcelona".

[noticiadiari]99/13886[/noticiadiari]

"Serà la primera inversió de caràcter metropolità i no ens podem permetre el luxe com a territori de desaprofitar l'oportunitat", ha afegit Llauradó, en un àmbit tan necessari com la mobilitat.