L'excavació de la fossa comuna de la Bisbal de Montsant (Priorat) ha permès exhumar 48 soldats de la batalla de l'Ebre i dos militars republicans en nínxols del cementiri. A diferència de la majoria de les campanyes d'aquest tipus, els investigadors comptaven amb informació prèvia de les víctimes enterrades que prové de les anotacions d'intervencions de l'hospital de campanya a la cova de Santa Llúcia i testimonis orals.
Segons aquestes fonts, s'haurien inhumat almenys setanta víctimes del conflicte, però finalment només s'han localitzat les restes d'una cinquantena de persones. Segons els investigadors, és possible que la resta de víctimes fossin enterrades en altres punts del cementiri o en indrets que encara no s'han pogut determinar.
Les dades apunten que s'hi van inhumar fins a 70 persones
Els treballs d'excavació arqueològica a la fossa comuna del cementiri municipal de la Bisbal de Montsant han permès exhumar les restes de 48 soldats que van participar en la batalla de l'Ebre. La majoria de les víctimes es trobaven en posició decúbit dorsal, ben alineats i amb espais de pas entre els cossos. Es tracta d'un fet que suggereix que van ser enterrats amb temps, respecte i cura, un escenari poc habitual en aquest tipus de contextos.
A aquestes víctimes se'n sumen dues més, un capità i un comissari republicans als nínxols 113 i 114 del cementiri. Segons la informació disponible, tots dos haurien mort accidentalment el 30 de juny de 1938 en un control a la carretera de la Torre de l'Espanyol i van ser enterrats l'endemà en una cerimònia solemne, però sense cap inscripció identificativa ni registre oficial de la seva inhumació.
Malgrat que finalment han estat cinquanta les víctimes recuperades, les dades recollides prèviament apunten que s'hi van inhumar fins a 70 persones, la majoria de les quals van morir durant la primera setmana de la batalla de l'Ebre a causa de les ferides patides. Alhora, es té constància que 67 d'aquestes persones eren soldats de l'Exèrcit Popular de la República i tres eren presoners franquistes.
Després de ser ferits al front, van passar els seus últims dies a l'hospital de campanya habilitat a la cova de Santa Llúcia, a dos quilòmetres i mig del poble de la Bisbal de Montsant. Es tracta d'un equipament de primera urgència amb capacitat de fins a 150 llits que va tenir una "gran importància" per l'exèrcit republicà abans de l'establiment de punts sanitaris estables més pròxims a la línia de foc.
Un hospital de campanya amb personal sanitari nacional i internacional
Mentre va estar operatiu, aquest hospital de campanya comptava amb material quirúrgic i personal sanitari nacional i internacional. De fet, entre les víctimes també es té coneixement de catorze brigadistes procedents d'Alemanya, Àustria, el Canadà, els Estats Units, la Gran Bretanya, els Països Baixos, Polònia, Romania i Suècia. Noms com el gal·lès Harry Dobson figuren al llibre d'inhumacions del Registre Civil de la Bisbal de Montsant.
Com en la resta de persones inhumades en aquest indret, la Direcció General de Memòria Democràtica ha iniciat els procediments per localitzar-ne familiars. En aquest cas, la cerca ha passat a ser internacional en els casos en què es coneix amb exactitud la procedència de les víctimes. Així, s'han engegat els contactes amb administracions per facilitar que siguin inscrits al cens de persones desaparegudes i posteriorment, puguin accedir al programa d'identificació genètica.
El fet que els soldats fossin atesos en aquest punt sanitari ha proporcionat informació prèvia de les víctimes a l'excavació als investigadors. "Saber els noms no significa que sapiguem exactament qui eren, perquè en alguns casos sabem d'on eren, però en d'altres només sabem com es deien. També hi ha tres persones que no van ser identificades", ha puntualitzat l'historiador Jordi Martí, tècnic de la Direcció General de Memòria Democràtica.
Després de la Guerra Civil espanyola, l'hospital de campanya va quedar sense efectes. No va ser fins al 1982 que l'Ajuntament de la Bisbal de Montsant va acordar amb els propietaris de la cova iniciar els treballs per netejar-la i recuperar-la. Nou anys més tard, el consistori va adquirir-la i actualment l'espai és visitable.
Esperança en identificar un 10% de les víctimes exhumades
La fossa comuna de la Bisbal de Montsant s'afegeix al programa d'intervencions de fosses de la Direcció General de Memòria Democràtica, actiu des de fa vuit anys. A partir d'aquí, un cop exhumats els cossos, es creuaran els perfils genètics de les víctimes i familiars inscrits al programa d'identificació. "Des del 2017 tenim 34 persones identificades, de les quals 27 a través de l'ADN. Esperem que amb aquesta fossa puguem incrementar les persones identificades i reduir el dol de moltes famílies", ha expressat Xavier Ménendez, director de l'organisme.
L'esperança se situa en identificar un 10% de les víctimes exhumades en un primer creuament amb dades de familiars. "Tenim uns 700 ADN de cossos i 4.400 de famílies. Fem dos o tres creuaments cada any, inclourem totes aquestes dades —dels morts i dels vius— i podria passar que trobéssim noves identificacions. Com a mínim estem intentant tancar el cercle amb els noms de qui tenim aquí, però costa molt trobar familiars", ha indicat Menéndez.
