La Plataforma Mercaderies per l'Interior es va reunir aquest passat divendres 5 de juliol amb el director general del Sector Ferroviari, Carlos María Juárez, conjuntament amb representants d'entitats econòmiques del territori a la Subdelegació del govern espanyol. En el marc de la trobada l'entitat va posar sobre la taula diverses qüestions sobre el pas del Corredor Mediterrani per les comarques tarragonines i l'estat actual del transport ferroviari per l'àrea de Tarragona.
En aquest sentit, la Plataforma Mercaderies per l'Interior van mostrar-se "molt decebuts" per la "lentitud" del Ministeri de Transports en finalitzar l'anomenat 'Estudi de viabilitat per a la remodelació de la xarxa arterial ferroviària de Tarragona', que es va adjudicar al novembre de 2021 i que havia d'haver finalitzar l'abril de 2023. "Es tracta d'una obra important per al Camp de Tarragona i sembla que es dilatin les gestions", diuen des de l'entitat.
Sobre la qüestió, han afegit que "se'ns va informar que aquest informe encara no està acabat i no ens van confirmar quina data tenen prevista per a la seva finalització. Creiem que aquests anys de retard no són admissibles, tenint en compte que aquest és només el primer pas d'un llarg recorregut (estudi informatiu, projecte d'obra i construcció) d'entre 15 i 25 anys per a tenir la solució definitiva al trànsit de mercaderies per tren a les nostres comarques.
En aquest punt, han criticat que petició de consens que es va fer director general del sector ferroviari, Carlos María Juárez. En aquest sentit, la Plataforma Mercaderies per l'Interior recorda que "al territori, des de fa temps, ja hi ha consens" en aquest àmbit.
Tres alternatives al traçat del Corredor Mediterrani basades en el Constantí - Roda
Durant la trobada, el Ministeri de Transports va presentar 15 alternatives pel traçat del Corredor Mediterrani al Camp de Tarragona, de les quals es van seleccionar tres que es basen en el corredor Constantí - Roda, sense passar per cap població fins a Roda de Berà. En aquest sentit, es deixaria el traçat Roda - El Vendrell per a estudiar-ho en una segona fase. La Plataforma demana "urgència" per decidir la solució definitiva que traslladi les mercaderies a l'interior, ja que l'horitzó d'execució de qualsevol projecte és d'entre 15 i 25 anys.
Una altra de les preocupacions és la instal·lació del tercer fil a la via convencional com a solució per al transport ferroviari de mercaderies del Corredor Mediterrani, amb trens de 750 metres i 22,5 tones/eix, ja que suposa "un perjudici per a persones i operadors logístics per la saturació de vies generada per confluència de trens de passatgers i mercaderies d'ample ibèric i estàndard". També citen les "vibracions que afecten l'amfiteatre romà, escoles i habitatges, els sorolls que afecten a la salut i al benestar, així com el risc inherent al pas de trens amb mercaderies perilloses".
Des de la Plataforma, proposen una solució provisional mentre no arriba la definitiva, que implicaria la utilització de les vies d'alta velocitat que circumval·len les poblacions. En aquest sentit, recorden que ja s'esta duent a terme al tram Barcelona - La Jonquera i a la Y Basca. Així mateix, la Plataforma exigeix inversions a Tarragona, tal com s'està fent en altres territoris, com a Cantàbria, Andalusia i València.
Crítiques al director general del sector ferroviari per la seva "frivolitat"
Finalment, la Plataforma Mercaderies per l'Interior ha carregat contra el director general del sector ferroviari, assenyalant que és "inadequat" que Juárez titlli de "llegenda urbana" el risc inherent per a la vida, la salut, el patrimoni i el medi ambient que comporten els trens de mercaderies perilloses al seu pas pel mig de les poblacions.
En aquest sentit, han recordat que els darrers 11 anys al Camp de Tarragona s'han produït 22 accidents, "per sort" sense danys personals. La Plataforma afirma que "és lògic pensar que, amb l'increment de trànsit del Corredor, per pura estadística, aquests s'incrementaran. No ens agrada que es frivolitzi amb la salut i la vida dels veïns i veïnes de les nostres poblacions i creiem que aquestes declaracions no són gens afortunades".