La vallenca Rosa Barrufet és una de les poques persones del país que encara encorda cadires. Regenta cal Blanco, una mítica esparteria, cistelleria i cordeleria situada al centre històric de Valls. Concretament, l'establiment es troba ubicat a la costa de Puntarró i es manté dempeus 173 anys després d'obrir gràcies a la dedicació i estima de quatre generacions de la seva família. La Rosa és l'última de la nissaga i és l'encarregada de perpetuar el bon saber fer i l'estima que demostren els oficis artesans, magrat tots els entrebancs.
La botiga la va comprar el besavi de la Rosa i hi van treballar el seu pare i el seu tiet. Quan el tiet va dir-li que es jubilava, va prendre la decisió d’agafar-la. Quant a l'ofici, "sempre havia vist encordar cadires però mai ningu no m'havia ensenyat com es feia", explica a TarragonaDigital.
Un dia, després de morir el seu tiet, un client va demanar-li que encordés una cadira, ja que per a ell era especial. Barrufet recorda que "les ganes i la il·lusió van poder amb aquest repte, i amb els anys d'observació, el record de com ho feien el tiet i el pare i a través de l'autoaprenentatge vaig encordar la meva primera cadira".
Una societat en plena crisi de valors
La Rosa confessa ser una apassionada de la seva feina i una de les coses que més li agrada d'encordar és la satisfacció del client al veure el resultat. No obstant això, en molts casos el cost econòmic real que té encordar una peça no es correspon amb el preu final del producte, ja que la dedicació i les hores de feina no compensen l'import que acaba pagant el client. En això, la cordera diu que encordar una cadira pot suposar de 8 a 11 hores de feina i "si fas números, t'adones que moltes vegades regales el saber i l'amor que sents per l'ofici", sintetiza.
Un dels aspectes que més ha canviat en els últims anys és la filosofia que té la societat per reutilitzar els objectes i això demostra "una crisi de valors greu". La Rosa apunta que "antigament, una taula o una cadira duraven dècades, fins i tot segles, i quan es feia malbé es reparava i s'allargava la vida seva vida útil. Ara, en canvi, tendim a llençar el moble a la primera de canvi i a comprar-ne un altre, de menys valor i qualitat".
Tot i això, cada vegada hi ha més gent que truca a la porta de cal Blanco per poder arreglar un objecte de la llar. En la majoria de casos, son cadires i mobles especials per la família, amb una càrrega simbòlica molt forta al darrere, i que necessiten encordar-se de nou per gaudir-los d'uns anys més.
Manca de formació professional
En aquesta crisi de valors socials, un dels principals esculls a l'hora de trobar relleu per ser corder és la manca de formació professional de l'ofici. Barrufet diu que es tracta d'una professió artesana que actualment només es pot aprendre a través de la transmissió generacional. Així, malauradament, quan desapareguin les persones que encara poden transmetre el seu saber fer, no hi haurà relleu per una manca d'ensenyament.
"Si vols ser fuster, electricista o pintor existeix una oferta de formació professional àmplia i variada amb titulacions homologades. En canvi, l'ofici de corder, d'espardenyer o de cisteller semblen ser de segona i això demostra la poca valoració d'un sector, l'artesà, que ha estat clau en la història del nostre país" conclou la Rosa Barrufet.