L'endemà de l'inici de l'incendi al Pla de Manlleu, al terme municipal d'Aiguamúrcia (Alt Camp), els veïns segueixen pendents de l'evolució de les tasques d'extinció de les flames. Alguns, com en Jordi Segimon, reivindiquen el tallafoc en què s'han convertit les vinyes al terme municipal. "Si no arriba a haver-hi tanta vinya plantada, aquest foc no el parem", ha asseverat. Una visió compartida per l'Agrupació d'Agricultors del Pla de Manlleu, que des de fa anys impulsa el projecte 'Vinyes de foc'. "Si no hagués estat per les franges de vinyes, estaríem parlant de milers d'hectàrees cremades", ha explicat Quico Figueras.
Segimon és un dels veïns que va viure de prop l'avenç de les flames de l'incendi del Pla de Manlleu. Casa seva es troba a la urbanització de la Moixeta, des d'on veia de prop el foc. Abans de marxar a Aiguaviva per confinar-s'hi, va deixar les bombones de gas a l'interior de la piscina per evitar mals majors. Després d'haver viscut anteriors incendis a la zona, era conscient que calia deixar-les allí davant les altes temperatures que s'estaven assolint. "La virulència que va haver-hi ahir no l'havia vist mai", afirma.
Durant el matí, les dotacions de Bombers i ADF han continuat treballant en les tasques d'extinció de l'incendi. Cap a mig matí, diversos mitjans aeris han començat a fer descàrregues en un dels punts pròxims a la carretera que dona accés al poble. Alhora, durant mitja hora s'ha decretat un nou confinament per la presència de fum a la zona. L'incendi continua estabilitzat i ha afectat una superfície d'unes 80 hectàrees, la majoria forestals.
"És importantíssim tenir vinyes i continuar amb aquest cultiu"
Malgrat que els Bombers de la Generalitat van donar per estabilitzat l'incendi aquest dimecres a la nit, el neguit continua present aquest dijous entre veïns com la Marta Puig, que reivindica la funció de tallafoc que van exercir totes les finques on s'ha cultivat vinya. En el seu cas, viu en una masia envoltada de bosc al Pla de Manlleu, on les flames no van arribar perquè el vent no les va empènyer en la seva direcció i van topar amb les vinyes a l'altra banda.
"És importantíssim tenir vinyes i continuar amb aquest cultiu. Que ens deixin viure de la nostra feina, que és l'agricultura, perquè si no, cremarà d'una punta a l'altra tot això", ha assenyalat a l'ACN. D'altra banda, Puig ha reclamat que es faciliti la burocràcia relacionada amb la gestió forestal. Així, lamenta les dificultats que té per retirar la fusta de la seva finca, ja que no troba qui li vulgui venir a tallar perquè no li surt a compte.
"No vull ni un cèntim, vull netejar i prou", ha lamentat. Amb tot, aquest matí observava el paisatge cremat a tocar del poble amb tristesa. "Esperem anar assumint la situació, que costa molt. Anar parlant amb veïns i fer una mica de pinya per passar aquest dia i els següents una mica millor i sobretot donar molt de suport als que realment se'ls ha cremat allò seu", ha conclòs.
El tallafoc de la vinya
Veïns com Puig i Segimon coincideixen en veure la vinya com un dels aliats a l'hora d'aturar l'avenç del foc d'aquest dimecres a l'Alt Camp. En aquest sentit, l'Agrupació d'Agricultors del Pla de Manlleu fa anys que impulsen el projecte 'Vinyes de foc', que precisament aposta per conrear aquest cultiu en zones específiques que ajudin a les tasques d'extinció en cas d'incendi. Es tracta d'unes vinyes que es conreen a una cota de 600 metres d'altitud en un perímetre de 750 hectàrees.
Per escollir on treballar la terra, l'agrupació col·labora des de fa tres anys amb el Grup de Reforç d'Actuacions Forestals (GRAF), que els proporciona informació sobre el comportament del foc. El president de l'entitat, Quico Figueras, ha reclamat "consciència col·lectiva" envers el sector primari.
"El 90% del territori de Catalunya està defensat pel 2% de la població. Estaria molt bé que hi hagués aquesta consciència col·lectiva que els agricultors som una rara avis, una espècie en vies d'extinció, i ens haurien de mimar les administracions i també tenir la comprensió per part de la ciutadania", ha defensat.
