Mobilitat al Baix Penedès

L'allau de notícies sobre temes de mobilitat que s'han donat des del mes de desembre posa de manifest que hem entrat a la nova dècada dels anys Vint del segle XXI, amb reptes molt importants perquè es doni un canvi de paradigma en aquesta matèria al Baix Penedès, per recuperar i construir un estructura de mobilitat que respongui a les necessitats de tota la gent que viu al territori. I és que cal recordar que avui ens trobem en una cruïlla molt important en matèria de mobilitat, que fa massa temps de la qual parlem, ja que al Baix Penedès la millora de la connectivitat, tant per carretera, com per tren, requereixen el consens de tots, a través l'estudi del territori, la planificació tècnica i la inversió econòmica; com a eines desenvolupadores de solucions estructurals a problemes de mobilitat territorials.

 

Per començar a parlar dels elements en els quals es pot desgranar la paraula mobilitat des d'una visió baixpenedesenca, un dels temes a posar sobre la taula, és el dels eixos ferroviaris. I en aquesta matèria hem de dir que ens trobem en un moment de total i absoluta involució, amb la desaparició d'elements clau per al servei que la ciutadania necessita, donat que s'ha de posar de manifest que la desaparició de la parada de l'Euromed a l'estació de tren de Tarragona, és un element negatiu per la gent de la nostra comarca, que ara haurà d'anar a l'estació de l'AVE del Camp de Tarragona a agafar aquest tren. Aquest no pot ser altra cosa que un element involucionador. Això requereix solucions de connectivitat en les quals encara no s'ha pensat, per garantir l'accés a aquests serveis.

 

Sobre la creació de les Zones de Baixes Emissions de la ciutat de Barcelona, que vol garantir una qualitat de l'aire per al planeta a la seva zona d'influència, cal dir que l'informe del RACC posa sobre la taula els problemes que es donaran amb uns serveis ferroviaris saturats d'usuaris, perquè molts no tenen vehicle per anar a Barcelona perquè no compleixen els requisits de vehicle no contaminant. Aquest problema requereix solucions, les quals poden passar per portar la sortida dels trens de l'R4, que van des de Vilafranca fins a Barcelona, a sortir des de Sant Vicenç de Calders. D'aquesta manera es milloraria la connectivitat del ramal per l'interior, donat que això donaria un tren cada mitja hora, i per la costa es podria fer que els Vilanova sortissin des de Sant Vicenç de Calders, per millorar la connectivitat per aquesta línia. Aquesta penso que seria una resposta ràpida per reduir els problemes de la ZBE.

 

Sobre el desenvolupament de les Rodalies de Tarragona, caldria posar sobre la taula aspectes importants. El primer de tots és que si hem de desenvolupar un servei com aquest, hem de trobar consensos entre tots els actors involucrats, donat que el que tenim fins ara, són molts debats a les xarxes socials, que són interessants i molt vius. Polítics interessats a fer-se la foto i poques solucions reals al desenvolupament d'aquesta necessària xarxa de mobilitat, que connecti els municipis de Tarragona i les infraestructures clau. De les infraestructures que s'enduien claus al debat en aquesta matèria, ens trobem que tothom vol recuperar la Reus-Roda com a eix ferroviari per crear les Rodalies de Tarragona. I el que caldria dir, perquè així ho penso, és que abans de ficar una línia de tren a municipis que no la tenen, hauríem d'escoltar a la gent que viu allà, perquè diguin el que pensen i si estan d'acord amb tenir tren al bell mig de la ciutat, per on acabaran passant tant trens de Rodalies com trens de mercaderies. Per aquest motiu penso que caldria fer un procés participatiu per la ciutadania d'aquests municipis, perquè ells decideixin què volen, ja que no hem d'oblidar que unes vies de tren es construeixen per durar.

 

Un altre tema a debat sobre la xarxa ferroviària són les mercaderies per la xarxa ferroviària i la construcció del Corredor del Mediterrani. Si ja tenim cada mes 1.205 trens travessant el cor de Vendrell i l'Arboç, amb aquesta infraestructura tindrem més trens de mercaderies per al nostre municipi, més soroll i més mercaderies perilloses circulant per la ciutat, i com a resultat d'això tindrem menys qualitat de vida per la gent. Per aquest motiu, és evident que hem de trobar solucions infraestructurals per treure dels nuclis urbans les mercaderies a través de la construcció d'una plataforma única pel seu transport, aquesta és la millor aposta de futur.

 

Un altre tema interessant a aportar en aquest article seria veure la situació d'algunes estacions de la comarca i les seves infraestructures. Sant Vicenç de Calders té un aparcament petit per les necessitats dels usuaris; el Vendrell no té porxos suficientment grans per cobrir als usuaris que esperen al tren quan plou, i evidentment quan fa sol et fregeixes a l'estació. A l'Arboç la gent passa per damunt de la via perquè no hi ha pas soterrani, i la implantació del tercer fil està fent que la separació entre l'andana i el tren sigui més gran arribant a Vendrell als 29 centímetres.

 

Sobre els problemes generats per la C-32 i l'AP-7 davant de la manca de gratuïtat d'aquestes carreteres, aquest és un altre debat que en matèria de mobilitat s'ha de parlar i trobar solucions amb propostes assumibles, com pot ser la vinyeta de pagament únic anual. Penso que és una solució a mitjà termini que acabi amb els greuges en aquesta matèria per totes dues bandes, ja que els ingressos serviran per mantenir les infraestructures i donar millors serveis a la mobilitat, i per una altra banda acabarem amb el negoci dels de les concessionàries a les quals hem pagat i repagat el cost de les carreteres. Sobre el recent debat que s'ha obert després d'un atropellament a la C-31, que ha provocat que alguns dels membres de la plataforma Penedès Marítim surtin a la premsa, l'únic que puc dir és que no estava d'acord amb la creació d'aquesta plataforma d'alcaldes el gener de 2019, perquè la vaig considerar una plataforma feta per electoralisme. I ara que veig que s'han tornat a reunir un any després sense obtenir cap solució real, no em queda més remei que tornar a pensar que alguns ho fan per electoralisme.

 

Sobre la xarxa de carreteres, cal dir en tot cas que el debat, en la meva opinió, va molt més enllà del problema de les carreteres principals, ja que com a artèries que recorren el cos d'una persona, la xarxa de carreteres secundària de la comarca requereix inversió i control per millorar-la. I és en aquest sentit que des de la Xarxa Vendrellenca estem treballant per posar en marxa, ben aviat, l'Observatori de la Mobilitat per Carretera, que té la intenció de treballar a la xarxa de carreteres de la comarca a través dels debats i les propostes de la societat civil, com a eina transformadora del territori.

 

Un altre element a tenir en compte a l'hora de parlar de mobilitat és l'accessibilitat als trens i les infraestructures, i aquest és un factor en el qual s'ha de treballar per millorar. El primer que cal dir sobre aquesta qüestió és que les estacions de tren no tenen cap mena de protocol per garantir el pas de la gent a les andanes quan el sistema d'ascensors fallen i això suposa un greu problema a l'hora de complir amb la normativa vigent en matèria d'accessibilitat, ja que ens podem trobar estacions que durant dies i dies la manca de funcionament dels ascensors impedeix que les persones amb mobilitat reduïda puguin accedir als trens. D'altra banda, caldria assenyalar que encara hi ha trens on no tothom pot pujar, i aquest és un altre problema de l'accessibilitat als trens en el qual hem de treballar de valent per donar-li una solució.

 

Pel que fa al transport per carretera, sense anar més lluny, es fa molt d'èmfasi en fer accessibles els autobusos, encara que caldria donar una ullada a les parades d'autobús de la Generalitat, per adonar-se que n'hi ha un munt que no compleixen la normativa d'accessibilitat, ja que estan disseminades per tot el país en qualsevol voral de la carretera sense ser accessibles per tothom. Aquest tema s'ha de treballar a fons, al Baix Penedès i més enllà, per garantir que el transport del segle XXI arriba a tothom per igual.

 

Per tancar aquest article d'impressions i opinions baixpenedesenques sobre la mobilitat, diré que estic una mica fart que els polítics de sempre obrin els debats de forma interessada, però que a l'hora de la veritat no s'hagi fet res de res per millorar les mancances del territori. Tenim massa greuges en aquesta matèria, massa polítics interessats a ocupar cadires i poques propostes globals per millorar la mobilitat al Baix Penedès, i així, amb debats de Twitter i rodes de premsa, difícilment arribarem enlloc els que vivim a la comarca. Per aquest motiu us proposo que mentre ells es fan la foto, nosaltres treballem activa i obertament per millorar el que tenim fem pinya des de la societat civil i treballant per fer de la mobilitat un problema del passat a la comarca del Baix Penedès.

 

Antonio Garcia Leal

  

Secretari de l'AAVV Tancat III