Okupar la por

Els brots de racisme i les notícies falses són fets que també conflueixen amb la por pandèmica, i actuen a favor o en contra d’una determinada ideologia política

La incertesa arran de la nova onada de contagis ha despertat tota mena de pors que es veuen cristal·litzades a la nostra vida familiar, a la feina i al carrer. Tot i que ningú sap del cert quina és la forma encertada d’esquivar el virus, cadascú —dins d’una mena de solipsisme fòbic— s’esmerça per sentir-se més o menys responsable amb els seus actes.

Caldria explicar millor que la por, a més de protegir la nostra vida, també ens fa espectadors de tota mena d’actuacions destructives: la por ens paralitza i ens fa insensibles a esdeveniments que haurien de mobilitzar-nos en comptes d’aturar-nos. Les pors s’han de posar en dubte, s’han de confrontar i ocupar.

El govern espanyol, igual que d’altres, ha donat llum verda al mantra del ‘pànic supervivencialista’ que ens exhorta a percebre als altres com una amenaça; només nosaltres, ens diuen, “sota la nostra responsabilitat!” podem salvar-nos del contagi i fer front a la pandèmia. No podem viure, ni deixar-nos governar a través de la por.

Els brots de racisme i les notícies falses són fets que també conflueixen amb la por pandèmica, i actuen a favor o en contra d’una determinada ideologia política. La publicitat de la por sobre l’ocupació de pisos buits és un exemple més de l’ús de fake news per ennuvolar assumptes que són alarmants. Al mateix temps, observem com el rei emèrit fuig de la justícia; com la cultura queda sepultada i reduïda al consum turístic; com el racisme sistèmic brolla sense aturador; o com l’estat d’excepció i els decrets llei substitueixen la participació política.

La falta de cobertura d’aquestes realitats ens atropella mentre que, impàvids, ens fem responsables de dur una mascareta i vigilar si som massa a prop dels altres. Avui, la democràcia es limita en seguir dues normes bàsiques: dur correctament la mascareta i acceptar, pel bé comú, el mantra d’una por sense consciència.

Carl Jung afirmava que no era possible despertar la consciència sense cap dolor. Ocupar la por en temps de pandèmia hauria de ser justament això: confrontar les banalitats i adonar-se de la violència (i el dolor) que exercim sobre els altres i sobre nosaltres.

Quina coordinació global i solidària fa falta per salvar més vides? Potser caldrà ocupar la por per començar a descobrir-ho.


 


 

Xifré Ramos és psicòleg. Activista de Reus Refugi i Cuidando Assoc.

Xifré Ramos | Reus Refugi

"Tornem a les aules coneixent els casos de Covid-19 que fins ara s’hi han produït" "Sobre la roda de premsa del conseller Bargalló"