09
de febrer
del
2024
Diuen que per Carnaval tot s'hi val. La gresca, la sàtira i la disbauxa caracteritzen aquests dies, i la festa compta amb quantioses mostres d'una cultura popular que beu de protagonistes ben singulars. El Moixó Foguer de Valls és una d'aquestes representacions i en el context actual s'ha convertit en una de les figures més genuïnes de tot el calendari festiu i tradicional del Principat.
Es tracta d'un personatge que recorre els carrers de la ciutat durant el Dissabte de Carnaval al vespre. Va disfressat d’ocell, completament nu, i recobert amb mel i plomes. L'ocellàs humà és una figura característica de la tradició catalana que havia estat present en molts altres indrets i que en l’actualitat només es conserva viu en dos municipis catalans, a Valls (Alt Camp) i a Vilanova i la Geltrú (Garraf).
Aquesta representació de farsa té els seus orígens a l’època medieval i probablement formava part d’estratègies de joglars i artistes de carrer per atraure públic i recollir alguna moneda. Representacions amb personatges semblants es feien a Sant Quintí de Mediona, Valls, Alcover i Begues, tot i que aquesta tradició s’ha perdut en la majoria d'aquestes poblacions a l'espera que algú les recuperi de l'oblit. També eren diversos els pobles de la Conca de Barberà i l'Urgell, com Solivella o Rocafort de Vallbona, on el personatge principal de la festa de Carnaval estava representat per un ocell.
El Moixó Foguer fa la sortida cada Dissabte de Carnaval, encapçalant la rua del vespre. Recorre els carrers i les places de Valls dins una caixa. De tant en tant, la comitiva fa una parada i els diversos personatges escenifiquen la venda del Moixó Foguer amb versos satírics i de crítica local. Aquest acaba sortint i escampa la seva pluja de plomes per tot arreu, fins que el caçador el captura i el retorna a la gàbia.
Als anys 80 del segle XX, amb la recuperació del Carnaval al carrer, un cop restablerta la democràcia, hi ha algun intent de recuperar la sortida del Moixó en la festa vallenca. Lluís Musté, activista cultural i un dels membres fundadors de la Unió Anelles de la Flama, apunta que fa dècades «ja es va plantejar la idea de tornar a posar en funcionament la representació, però tot plegat es va aconseguir de fer d'una forma més aviat anecdòtica». No serà fins l'any 2016, de la mà de la Unió Anelles de la Flama, que aquesta figura es reintroduiex a la festa, ara amb tots els paraments i requisits, i d'una manera oficial.
Segons Musté, des de la Unió Anelles de la Flama es garanteix l'anonimat de la persona que fa de Moixó i en els dies propers al Carnaval es tracta el tema «de la forma més hermètica possible». Afegeix que la proposta, totalment consolidada, té molt bona acceptació i a cada representació hi ha més gent com a públic. De fet, l'entitat compta amb una llista d'espera per encarnar el personatge del Moixó Foguer.
Es tracta d'un personatge que recorre els carrers de la ciutat durant el Dissabte de Carnaval al vespre. Va disfressat d’ocell, completament nu, i recobert amb mel i plomes. L'ocellàs humà és una figura característica de la tradició catalana que havia estat present en molts altres indrets i que en l’actualitat només es conserva viu en dos municipis catalans, a Valls (Alt Camp) i a Vilanova i la Geltrú (Garraf).
Aquesta representació de farsa té els seus orígens a l’època medieval i probablement formava part d’estratègies de joglars i artistes de carrer per atraure públic i recollir alguna moneda. Representacions amb personatges semblants es feien a Sant Quintí de Mediona, Valls, Alcover i Begues, tot i que aquesta tradició s’ha perdut en la majoria d'aquestes poblacions a l'espera que algú les recuperi de l'oblit. També eren diversos els pobles de la Conca de Barberà i l'Urgell, com Solivella o Rocafort de Vallbona, on el personatge principal de la festa de Carnaval estava representat per un ocell.
La comitiva vallenca
El Moixó Foguer de Valls duu una màscara i una mitja al cap i, totalment emplomallat, va acompanyat per una comitiva formada per diversos personatges com el caçador, dues venedores del mercat i un comprador.El Moixó foguer és un element satíric recuperat que consisteix en embetumar una persona nua amb mel i plomes d'ocell. Foto: UAF
El Moixó Foguer fa la sortida cada Dissabte de Carnaval, encapçalant la rua del vespre. Recorre els carrers i les places de Valls dins una caixa. De tant en tant, la comitiva fa una parada i els diversos personatges escenifiquen la venda del Moixó Foguer amb versos satírics i de crítica local. Aquest acaba sortint i escampa la seva pluja de plomes per tot arreu, fins que el caçador el captura i el retorna a la gàbia.
El 2016 la Unió Anelles de la Flama el recupera
Després de més de 80 anys de no sortir al carrer, durant les festes de Carnaval de Valls de 2016 la Unió Anelles de la Flama recupera aquesta típica figura de la cultura popular vallenca. Per fer-ho, es parteix de les referències històriques de Joan Amades i de diverses fonts orals que encara recorden aquest personatge abans de la Guerra Civil espanyola, com la de Francesc Prats, que afirmava haver conegut, de la mà del seu padrí, l'home que durant anys va fer de Moixó Foguer a Valls.Als anys 80 del segle XX, amb la recuperació del Carnaval al carrer, un cop restablerta la democràcia, hi ha algun intent de recuperar la sortida del Moixó en la festa vallenca. Lluís Musté, activista cultural i un dels membres fundadors de la Unió Anelles de la Flama, apunta que fa dècades «ja es va plantejar la idea de tornar a posar en funcionament la representació, però tot plegat es va aconseguir de fer d'una forma més aviat anecdòtica». No serà fins l'any 2016, de la mà de la Unió Anelles de la Flama, que aquesta figura es reintroduiex a la festa, ara amb tots els paraments i requisits, i d'una manera oficial.
Llista d'espera
Amb tot, el Moixó Foguer de principis del segle XX solia ser un home de condició humil, de recursos escassos i poc considerat a la vila. De fet, sovint s'encarnava el personatge amb una única finalitat: la de fer riure i omplir els carrers de gresca i gatzara a canvi d'algun diner. En l'actualitat, el procés de selecció ha canviat radicalment i l'activitat es concep com una forma més de fer cultura i de mantenir la personalitat festiva del país.Segons Musté, des de la Unió Anelles de la Flama es garanteix l'anonimat de la persona que fa de Moixó i en els dies propers al Carnaval es tracta el tema «de la forma més hermètica possible». Afegeix que la proposta, totalment consolidada, té molt bona acceptació i a cada representació hi ha més gent com a públic. De fet, l'entitat compta amb una llista d'espera per encarnar el personatge del Moixó Foguer.