Aquest dimecres s'ha presentat la
quarta edició de l'Observatori de la Qualitat de l'Aire del Camp de
Tarragona, impulsat per
Repsol i
l'AEQT, coordinat per l'Institut Cerdà i amb la col·laboració de la Universitat Rovira i Virgili (
URV). L'estudi avalua les dades d'immissions —
l'aire que es
respira— d'una seixantena
Compostos Orgànics Volàtils (COV) en 11
municipis del Camp de
Tarragona.
La presentació s'ha fet aquest dimecres a la sala d'actes de la Cambra de Comerç de Tarragona, amb la presència de
representants de la
societat civil i de la
política. Així, a banda de persones vinculades a la indústria
química, hi han assistit la presidenta de la Cambra, Laura Roigé; el conseller de Territori de l'Ajuntament de Tarragona, Xavi Puig; o el delegat del Govern, Àngel Xifré.
"La qualitat de l'aire és bona"
En aquest sentit, el
director del complex industrial de
Repsol a Tarragona, Javier Sancho, basant-se en les dades de l'estudi, ha
assegurat que "la
qualitat de l'aire al Camp de
Tarragona és
bona". Sancho ha afegit que les dades mostren estabilitat, amb unes xifres que "estan molt per
sota dels
valors de
referència".
El màxim responsable de
Repsol a
Tarragona ha assenyalat que durant el 2022 han aconseguit les
tres fites marcades: consolidar la metodologia emprada, fer un
mesurament en línia de l'1,3-Butadiè en forma de
prova pilot al
Morell i ampliar les entitats adherides a
l'Observatori.
En aquest sentit, a escala global, el punt de
mostreig que durant el
2022 va registrar
nivells més alts de COV va ser el situat a Barcelona, amb 46,3 micrograms per metre cúbic (µg/m3), seguit de Constantí (43,4), el
barri tarragoní del Serrallo (42,8) i de la
Pineda (34,6). En aquest sentit, la
majoria de punts
mesurats al Camp de Tarragona han patit un
repunt.
La gran novetat de l'estudi
Per primera vegada, gràcies al treball dut a terme pel Dr. Francesc Borrull, catedràtic de
Química Analítica de la
URV, l'Observatori de 2022 incorpora l'avaluació en continu de les immissions d'1,3-
Butadiè durant un any sencer. Aquesta informació, segons els responsables, "permetrà a les
empreses poder
analitzar amb detall tots els
episodis de puntes de l'any i, en conseqüència, millorar operacions internes que puguin estar vinculades a aquestes puntes".
Aquest nou treball de la
URV ha permès poder disposar d'un
mesurador en línia en continu al municipi del Morell durant els dotze mesos del 2022 per registrar les puntes d'1,3-Butadiè que, malgrat ser un
compost tòxic, no té una
normativa que estableixi un valor límit d'immissió ni al nostre país, ni a Europa.
En absència de
legislació, l'Observatori de la
Qualitat de
l'Aire del Camp de
Tarragona agafa com a referència la recomanació que fa l'Ontario Ministry of the Environment (Canadà), que se situa en els 2
micrograms per metre cúbic (µg/m3) de mitjana anual. En el cas de les
puntes, com que no existeix cap referència, s'ha agafat com a
indicador el de les puntes del
Benzè, que se situa en 20 µg/m3.
La mitjana anual d'1,3-
Butadiè del nou mesurador online del
Morell ha estat d'1,65 µg/m3, mentre que la mitjana anual del
mesurador passiu usat habitualment ha estat d'1,62µg/m3. Amb aquestes dades, "es demostra que el
mètode passiu és un mètode robust i fiable en el seu propòsit
d'avaluar mitjanes".
En el cas del primer
estudi de les puntes d'1,3-
Butadiè, l'equip en línia situat al Morell va detectar mitjanes mensuals relativament superiors a aquesta xifra recomanada de 2 µg/m3 en els mesos de març, juny i novembre, sense que això hagi afectat la mitjana anual, que segueix per
sota de la
recomanació a tot el Camp de
Tarragona.
22 punts de mostreig en 15 municipis
L'estudi, que es va iniciar l'any
2018 com a prova pilot, acumula ja més de 50.000
dades. Aquest 2022, l'Observatori de la
Qualitat de
l'Aire ha recollit dades en 18
punts de
mostreig en 11 municipis del Camp de Tarragona. En aquest sentit, les dades analitzades corresponen a
Tarragona, Reus, el Morell, la Pobla de Mafumet, Constantí, Puigdelfí, Vilallonga del Camp, Alcover, Valls, Vila-seca i la Canonja.
Així mateix, hi ha quatre punts més en municipis de referència:
Prades —població amb poca activitat
contaminant—, Barcelona —com a ciutat amb un important impacte del trànsit—, així com Lleida i Girona —municipis
comparables a
Tarragona.
Segons l'informe, les quatre
ciutats estudiades amb una població al voltant de 100.000
habitants (Tarragona, Reus, Lleida i Girona), i
afectades per una
contaminació preferentment de
trànsit, presenten concentració de COV similars, amb un lleuger increment a la ciutat de
Tarragona.
Aquesta darrera afirmació s'ha constatat mitjançant
estudis estadístics per components principals, relacionant-se aquest lleuger increment amb l'entorn
industrial. La ciutat de Barcelona (1.600.000 habitants) té un valor superior en tenir una
circulació de vehicles moltes més gran que la resta de
ciutats.
Benzè i 1,3-Butadiè
L'estudi para especial atenció als
compostos que es fabriquen en les
instal·lacions del Camp de
Tarragona, que singularitzen
l'atmosfera de la zona, com per exemple el
Benzè, l'1,3-Butadiè i l'1,2-Dicloroetà, entre d'altres. En aquest sentit, només existeix normativa pel control d'aquests compostos en el cas del
Benzè.
En el cas d'aquest
compost, els valors de la mitjana anual en totes les
poblacions són notòriament inferiors als 5 µg/m3 indicats per la
normativa. Cal destacar un valor lleugerament superior a la resta, els 1,30 µg/m3 de
Constantí. Els valors obtinguts es complementen amb la informació donada pels equips en línia que des de fa més de 10 anys la Generalitat de Catalunya té instal·lats a Constantí i
Puigdelfí.
Respecte a l'1,3-
Butadiè, la mitjana anual tampoc supera el valor de
referència que tenen a Ontàrio (Canadà) de 2 µg/m3, però sí que s'assoleixen en alguns punts valors de mitjana molt propers a aquesta referència. Les zones més afectades són les properes a les
plantes de
producció —com el Morell i Constantí i, en menor mesura, les
poblacions situades al sud, pel predomini dels vents de nord en aquesta zona.