.jpg)
CAMP DE TARRAGONA
Nova edició de l'estudi sobre l'aire que respirem a Tarragona: «La qualitat és bona»
L'Observatori de la Qualitat de l'Aire ha estrenat enguany el mesurament d'un any sencer de puntes d'1,3-Butadiè
L'Observatori ha presentat els resultats de l'any 2022 sobre la qualitat de l'aire al Camp de Tarragona. | Cedida
Aquest dimecres s'ha presentat la quarta edició de l'Observatori de la Qualitat de l'Aire del Camp de Tarragona, impulsat per Repsol i l'AEQT, coordinat per l'Institut Cerdà i amb la col·laboració de la Universitat Rovira i Virgili (URV). L'estudi avalua les dades d'immissions —l'aire que es respira— d'una seixantena Compostos Orgànics Volàtils (COV) en 11 municipis del Camp de Tarragona.
La presentació s'ha fet aquest dimecres a la sala d'actes de la Cambra de Comerç de Tarragona, amb la presència de representants de la societat civil i de la política. Així, a banda de persones vinculades a la indústria química, hi han assistit la presidenta de la Cambra, Laura Roigé; el conseller de Territori de l'Ajuntament de Tarragona, Xavi Puig; o el delegat del Govern, Àngel Xifré.
El màxim responsable de Repsol a Tarragona ha assenyalat que durant el 2022 han aconseguit les tres fites marcades: consolidar la metodologia emprada, fer un mesurament en línia de l'1,3-Butadiè en forma de prova pilot al Morell i ampliar les entitats adherides a l'Observatori.
En aquest sentit, a escala global, el punt de mostreig que durant el 2022 va registrar nivells més alts de COV va ser el situat a Barcelona, amb 46,3 micrograms per metre cúbic (µg/m3), seguit de Constantí (43,4), el barri tarragoní del Serrallo (42,8) i de la Pineda (34,6). En aquest sentit, la majoria de punts mesurats al Camp de Tarragona han patit un repunt.
Aquest nou treball de la URV ha permès poder disposar d'un mesurador en línia en continu al municipi del Morell durant els dotze mesos del 2022 per registrar les puntes d'1,3-Butadiè que, malgrat ser un compost tòxic, no té una normativa que estableixi un valor límit d'immissió ni al nostre país, ni a Europa.
En absència de legislació, l'Observatori de la Qualitat de l'Aire del Camp de Tarragona agafa com a referència la recomanació que fa l'Ontario Ministry of the Environment (Canadà), que se situa en els 2 micrograms per metre cúbic (µg/m3) de mitjana anual. En el cas de les puntes, com que no existeix cap referència, s'ha agafat com a indicador el de les puntes del Benzè, que se situa en 20 µg/m3.
La mitjana anual d'1,3-Butadiè del nou mesurador online del Morell ha estat d'1,65 µg/m3, mentre que la mitjana anual del mesurador passiu usat habitualment ha estat d'1,62µg/m3. Amb aquestes dades, "es demostra que el mètode passiu és un mètode robust i fiable en el seu propòsit d'avaluar mitjanes".
En el cas del primer estudi de les puntes d'1,3-Butadiè, l'equip en línia situat al Morell va detectar mitjanes mensuals relativament superiors a aquesta xifra recomanada de 2 µg/m3 en els mesos de març, juny i novembre, sense que això hagi afectat la mitjana anual, que segueix per sota de la recomanació a tot el Camp de Tarragona.
Així mateix, hi ha quatre punts més en municipis de referència: Prades —població amb poca activitat contaminant—, Barcelona —com a ciutat amb un important impacte del trànsit—, així com Lleida i Girona —municipis comparables a Tarragona.
Segons l'informe, les quatre ciutats estudiades amb una població al voltant de 100.000 habitants (Tarragona, Reus, Lleida i Girona), i afectades per una contaminació preferentment de trànsit, presenten concentració de COV similars, amb un lleuger increment a la ciutat de Tarragona.
Aquesta darrera afirmació s'ha constatat mitjançant estudis estadístics per components principals, relacionant-se aquest lleuger increment amb l'entorn industrial. La ciutat de Barcelona (1.600.000 habitants) té un valor superior en tenir una circulació de vehicles moltes més gran que la resta de ciutats.
En el cas d'aquest compost, els valors de la mitjana anual en totes les poblacions són notòriament inferiors als 5 µg/m3 indicats per la normativa. Cal destacar un valor lleugerament superior a la resta, els 1,30 µg/m3 de Constantí. Els valors obtinguts es complementen amb la informació donada pels equips en línia que des de fa més de 10 anys la Generalitat de Catalunya té instal·lats a Constantí i Puigdelfí.
Respecte a l'1,3-Butadiè, la mitjana anual tampoc supera el valor de referència que tenen a Ontàrio (Canadà) de 2 µg/m3, però sí que s'assoleixen en alguns punts valors de mitjana molt propers a aquesta referència. Les zones més afectades són les properes a les plantes de producció —com el Morell i Constantí i, en menor mesura, les poblacions situades al sud, pel predomini dels vents de nord en aquesta zona.
La presentació s'ha fet aquest dimecres a la sala d'actes de la Cambra de Comerç de Tarragona, amb la presència de representants de la societat civil i de la política. Així, a banda de persones vinculades a la indústria química, hi han assistit la presidenta de la Cambra, Laura Roigé; el conseller de Territori de l'Ajuntament de Tarragona, Xavi Puig; o el delegat del Govern, Àngel Xifré.
"La qualitat de l'aire és bona"
En aquest sentit, el director del complex industrial de Repsol a Tarragona, Javier Sancho, basant-se en les dades de l'estudi, ha assegurat que "la qualitat de l'aire al Camp de Tarragona és bona". Sancho ha afegit que les dades mostren estabilitat, amb unes xifres que "estan molt per sota dels valors de referència".El màxim responsable de Repsol a Tarragona ha assenyalat que durant el 2022 han aconseguit les tres fites marcades: consolidar la metodologia emprada, fer un mesurament en línia de l'1,3-Butadiè en forma de prova pilot al Morell i ampliar les entitats adherides a l'Observatori.
En aquest sentit, a escala global, el punt de mostreig que durant el 2022 va registrar nivells més alts de COV va ser el situat a Barcelona, amb 46,3 micrograms per metre cúbic (µg/m3), seguit de Constantí (43,4), el barri tarragoní del Serrallo (42,8) i de la Pineda (34,6). En aquest sentit, la majoria de punts mesurats al Camp de Tarragona han patit un repunt.
La gran novetat de l'estudi
Per primera vegada, gràcies al treball dut a terme pel Dr. Francesc Borrull, catedràtic de Química Analítica de la URV, l'Observatori de 2022 incorpora l'avaluació en continu de les immissions d'1,3-Butadiè durant un any sencer. Aquesta informació, segons els responsables, "permetrà a les empreses poder analitzar amb detall tots els episodis de puntes de l'any i, en conseqüència, millorar operacions internes que puguin estar vinculades a aquestes puntes".Aquest nou treball de la URV ha permès poder disposar d'un mesurador en línia en continu al municipi del Morell durant els dotze mesos del 2022 per registrar les puntes d'1,3-Butadiè que, malgrat ser un compost tòxic, no té una normativa que estableixi un valor límit d'immissió ni al nostre país, ni a Europa.
En absència de legislació, l'Observatori de la Qualitat de l'Aire del Camp de Tarragona agafa com a referència la recomanació que fa l'Ontario Ministry of the Environment (Canadà), que se situa en els 2 micrograms per metre cúbic (µg/m3) de mitjana anual. En el cas de les puntes, com que no existeix cap referència, s'ha agafat com a indicador el de les puntes del Benzè, que se situa en 20 µg/m3.
La mitjana anual d'1,3-Butadiè del nou mesurador online del Morell ha estat d'1,65 µg/m3, mentre que la mitjana anual del mesurador passiu usat habitualment ha estat d'1,62µg/m3. Amb aquestes dades, "es demostra que el mètode passiu és un mètode robust i fiable en el seu propòsit d'avaluar mitjanes".
En el cas del primer estudi de les puntes d'1,3-Butadiè, l'equip en línia situat al Morell va detectar mitjanes mensuals relativament superiors a aquesta xifra recomanada de 2 µg/m3 en els mesos de març, juny i novembre, sense que això hagi afectat la mitjana anual, que segueix per sota de la recomanació a tot el Camp de Tarragona.
22 punts de mostreig en 15 municipis
L'estudi, que es va iniciar l'any 2018 com a prova pilot, acumula ja més de 50.000 dades. Aquest 2022, l'Observatori de la Qualitat de l'Aire ha recollit dades en 18 punts de mostreig en 11 municipis del Camp de Tarragona. En aquest sentit, les dades analitzades corresponen a Tarragona, Reus, el Morell, la Pobla de Mafumet, Constantí, Puigdelfí, Vilallonga del Camp, Alcover, Valls, Vila-seca i la Canonja.Així mateix, hi ha quatre punts més en municipis de referència: Prades —població amb poca activitat contaminant—, Barcelona —com a ciutat amb un important impacte del trànsit—, així com Lleida i Girona —municipis comparables a Tarragona.
Segons l'informe, les quatre ciutats estudiades amb una població al voltant de 100.000 habitants (Tarragona, Reus, Lleida i Girona), i afectades per una contaminació preferentment de trànsit, presenten concentració de COV similars, amb un lleuger increment a la ciutat de Tarragona.
Aquesta darrera afirmació s'ha constatat mitjançant estudis estadístics per components principals, relacionant-se aquest lleuger increment amb l'entorn industrial. La ciutat de Barcelona (1.600.000 habitants) té un valor superior en tenir una circulació de vehicles moltes més gran que la resta de ciutats.
Benzè i 1,3-Butadiè
L'estudi para especial atenció als compostos que es fabriquen en les instal·lacions del Camp de Tarragona, que singularitzen l'atmosfera de la zona, com per exemple el Benzè, l'1,3-Butadiè i l'1,2-Dicloroetà, entre d'altres. En aquest sentit, només existeix normativa pel control d'aquests compostos en el cas del Benzè.En el cas d'aquest compost, els valors de la mitjana anual en totes les poblacions són notòriament inferiors als 5 µg/m3 indicats per la normativa. Cal destacar un valor lleugerament superior a la resta, els 1,30 µg/m3 de Constantí. Els valors obtinguts es complementen amb la informació donada pels equips en línia que des de fa més de 10 anys la Generalitat de Catalunya té instal·lats a Constantí i Puigdelfí.
Respecte a l'1,3-Butadiè, la mitjana anual tampoc supera el valor de referència que tenen a Ontàrio (Canadà) de 2 µg/m3, però sí que s'assoleixen en alguns punts valors de mitjana molt propers a aquesta referència. Les zones més afectades són les properes a les plantes de producció —com el Morell i Constantí i, en menor mesura, les poblacions situades al sud, pel predomini dels vents de nord en aquesta zona.