30
de març
del
2023
Actualitzat
a les
14:17h
Amb el mandat municipal en plena recta final, el govern de l'Ajuntament de Reus ha fet, aquest dijous, el seu balanç d'aquests quatre anys. S'han editat 45.000 exemplars de la memòria del mandat 2019-2023, que es repartiran a tots els domicilis reusencs i que també es pot consultar al web municipal. Durant la seva presentació s'ha destacat el 86% de compliment del Pla d'Acció Municipal que calculen haver assolit els membres de l'equip de govern.
Es va distribuir en quatre eixos, començant pel de progrés social —90% d'execució segons el govern— i el de l'espai urbà — s'hi calcula un 83,7% de compliment—. Al de desenvolupament econòmic s'apunta un 86,2% d'execució i a l'àmbit de gestió, organització i planificació, un 86,8%. En el balanç de mandat s'ha fet incís de manera especial en l'impacte de la pandèmia i, en menor mesura, de la crisi actual sobre l'acció de govern.
Fent repàs de tot aquest recorregut ha sentenciat que "no he sigut un home de despatx, he sigut un home de carrer". Com a Ajuntament i com a ciutat, ha assegurat, "hem passat èpoques molt complexes, però ens n'hem sortit; la ciutat avança". Novament, ha posat de manifest el que considera un dels seus grans llegats, la "bona salut econòmica i financera" de l'Ajuntament.
Considera que el govern és "un equip potent i que ha estat a l'altura", i ha insistit que "una ciutat no es fa en dos dies". És per això que treu pit, especialment, d'haver cobert "el dia a dia" de la ciutadania i, alhora, d'haver planificat els projectes que han de tenir gran impacte en clau de futur. Ha conclòs agraint la feina feta a tots i cadascun dels membres del govern i la "bona sintonia i actitud" de l'oposició malgrat les discrepàncies ideològiques.
Algunes amb projecció exterior, com la campanya de Nadal, que afirma que va atraure 1,2 milions de visitants, o la celebració, aquests dies, d'una prova del World Padel Tour. En clau més local ha recordat els Bons Reus, Reus Espais Vius i la Incubadora TIC com a motors d'impuls econòmic. Ha repassat, també, una vintena llarga de projectes de diferents àmbits.
El Centre Social El Roser, la reforma de Mas Totosaus o la primera fase del trasllat del CMQ en són exemples. Els polilleugers del Joan Rebull i del Cèlia Artiga, la reforma de la Boca de la Mina, el Parc de Lliscament o el trasllat dels autobusos fora de la plaça de les Oques també han entrat a la llista. Ha mencionat, alhora, projecte que s'han d'acabar, o que tot just acaben de començar, com la vianalització del raval de Santa Anna, el Centre Cívic Gregal, el projecte per al carrer Ample o els dels Mercats de Reus.
La posada en marxa de la residència d'Horts de Miró, el futur trasllat de la facultat de Medicina i la futura estació de Bellissens, el nou contracte de la brossa o el projecte de funerària mancomunada han completat el repàs de projectes concrets. També els projectes urbanístics de la Hispània, el barri del Carme i el Carrilet, com els plans directors per al manteniment de la via pública.
També s'ha referit al Pla Estratègic Reus Horitzó 32 com una mostra d'haver consolidat una manera de fer, la de la planificació a mitjà termini. Pel que fa a altres àrees, Llauradó s'ha fixat en la mobilitat sostenible, amb l'Ordenança i el Pla de Mobilitat Urbana i amb el projecte de bicicleta pública. Un àmbit que ha lligat al de la transformació urbanística, des de la vianalització del raval de Santa Anna a l'habilitació de carrils bici i els projectes de transformació previstos a l'antiga Hispània i als barris del Carme i del Carrilet.
La següent a prendre la paraula ha sigut la segona tinent d'alcalde, Teresa Pallarès, que ha destacat haver dedicat "molt especial atenció a les polítiques de generació d'habitatge". El Pla Local d'Habitatge i el Consell Municipal d'Habitatge són dues de les fites d'aquest àmbit, ha apuntat. Pel que fa a Redessa, ha subratllat el 97% d'ocupació de les instal·lacions, especialment en l'àmbit tecnològic.
Un posicionament que dista del que va mostrar en un dels primers actes preelectorals, en el qual va acusar Junts i ERC de ser els responsables que no s'hagin incorporat més agents al cos policial. L'última part del balanç de mandat ha anat a càrrec del quart tinent d'alcalde, Daniel Recasens, que ha fet èmfasi en la filosofia de "relligar cultura i educació" i en els esforços per lluitar contra la segregació escolar.
El concepte d'Educació 360, la futura Escola dels Oficis o la reforma de Mas Totosaus se sumen a aquests àmbits. En el cas de la cultura, ha tret pit, també, que se sabés reformular per no aturar-se durant la pandèmia.
Es va distribuir en quatre eixos, començant pel de progrés social —90% d'execució segons el govern— i el de l'espai urbà — s'hi calcula un 83,7% de compliment—. Al de desenvolupament econòmic s'apunta un 86,2% d'execució i a l'àmbit de gestió, organització i planificació, un 86,8%. En el balanç de mandat s'ha fet incís de manera especial en l'impacte de la pandèmia i, en menor mesura, de la crisi actual sobre l'acció de govern.
Pellicer tanca el seu últim mandat com a alcalde
Aquest final de mandat marcarà, també, l'adeu de Carles Pellicer com a alcalde de Reus, una fita que es percep a tots els actes de tancament que s'estan fent. Aquest dijous, l'encara batlle de la ciutat ha recordat que, a més, posarà punt final a una trajectòria de 22 anys a l'Ajuntament. Va passar-ne dos al govern entre 1997 i 1999, i va tornar al consistori, com a cap de l'oposició, del 2003 al 2011, quan va assolir l'alcaldia que ara arriba al seu final.Fent repàs de tot aquest recorregut ha sentenciat que "no he sigut un home de despatx, he sigut un home de carrer". Com a Ajuntament i com a ciutat, ha assegurat, "hem passat èpoques molt complexes, però ens n'hem sortit; la ciutat avança". Novament, ha posat de manifest el que considera un dels seus grans llegats, la "bona salut econòmica i financera" de l'Ajuntament.
Considera que el govern és "un equip potent i que ha estat a l'altura", i ha insistit que "una ciutat no es fa en dos dies". És per això que treu pit, especialment, d'haver cobert "el dia a dia" de la ciutadania i, alhora, d'haver planificat els projectes que han de tenir gran impacte en clau de futur. Ha conclòs agraint la feina feta a tots i cadascun dels membres del govern i la "bona sintonia i actitud" de l'oposició malgrat les discrepàncies ideològiques.
El govern de Reus fa un balanç positiu del seu mandat Foto: Ajuntament de Reus
El govern de Reus tanca el mandat satisfet dels projectes impulsats
L'alcalde ha admès que hi ha hagut projectes que s'han quedat al calaix, però considera que "hem de parlar del que s'ha fet". Sigui com sigui, confia fer un traspàs plàcid i àgil al pròxim govern, un trasllat de funcions que inclourà un llistat de projectes pendents d'engegar, els que estan en marxa i els que s'han de culminar. Pel que fa a aquest mandat en concret, ha destacat diverses de les iniciatives que s'han plantejat o executat.Algunes amb projecció exterior, com la campanya de Nadal, que afirma que va atraure 1,2 milions de visitants, o la celebració, aquests dies, d'una prova del World Padel Tour. En clau més local ha recordat els Bons Reus, Reus Espais Vius i la Incubadora TIC com a motors d'impuls econòmic. Ha repassat, també, una vintena llarga de projectes de diferents àmbits.
El Centre Social El Roser, la reforma de Mas Totosaus o la primera fase del trasllat del CMQ en són exemples. Els polilleugers del Joan Rebull i del Cèlia Artiga, la reforma de la Boca de la Mina, el Parc de Lliscament o el trasllat dels autobusos fora de la plaça de les Oques també han entrat a la llista. Ha mencionat, alhora, projecte que s'han d'acabar, o que tot just acaben de començar, com la vianalització del raval de Santa Anna, el Centre Cívic Gregal, el projecte per al carrer Ample o els dels Mercats de Reus.
La posada en marxa de la residència d'Horts de Miró, el futur trasllat de la facultat de Medicina i la futura estació de Bellissens, el nou contracte de la brossa o el projecte de funerària mancomunada han completat el repàs de projectes concrets. També els projectes urbanístics de la Hispània, el barri del Carme i el Carrilet, com els plans directors per al manteniment de la via pública.
El govern de Reus ha fet balanç de mandat aquest dijous Foto: Ajuntament de Reus
La planificació com a manera de fer del govern
La vicealcaldessa de Reus, Noemí Llauradó, ha posat en relleu que "s'ha fet acció de govern més enllà del Pla d'Acció Municipal". Com a exemples d'això ha mencionat els Plans de Reactivació Econòmica i Social engegats arran de la pandèmia, o el Pla d'Impuls fet més recentment per pal·liar els efectes de la inflació. Ha tret pit d'haver accelerat, precisament per l'impacte de la covid, la "transformació digital" de l'administració.També s'ha referit al Pla Estratègic Reus Horitzó 32 com una mostra d'haver consolidat una manera de fer, la de la planificació a mitjà termini. Pel que fa a altres àrees, Llauradó s'ha fixat en la mobilitat sostenible, amb l'Ordenança i el Pla de Mobilitat Urbana i amb el projecte de bicicleta pública. Un àmbit que ha lligat al de la transformació urbanística, des de la vianalització del raval de Santa Anna a l'habilitació de carrils bici i els projectes de transformació previstos a l'antiga Hispània i als barris del Carme i del Carrilet.
La següent a prendre la paraula ha sigut la segona tinent d'alcalde, Teresa Pallarès, que ha destacat haver dedicat "molt especial atenció a les polítiques de generació d'habitatge". El Pla Local d'Habitatge i el Consell Municipal d'Habitatge són dues de les fites d'aquest àmbit, ha apuntat. Pel que fa a Redessa, ha subratllat el 97% d'ocupació de les instal·lacions, especialment en l'àmbit tecnològic.
Energia, Guàrdia Urbana i cultura i educació clouen el balanç de mandat
El tercer tinent d'alcalde, Daniel Rubio, ha tret pit que, com a govern, s'hagi optat per respondre les situacions de crisi destinant recursos econòmics a les empreses i la ciutadania. Ha repassat projectes com la creació de Reus Energia, les iniciatives per reutilitzar aigua, la comunitat energètica del polígon AgroReus, la millora de camins i el nou contracte de la brossa. També s'ha referit a la Guàrdia Urbana, que assegura que va començar el mandat amb 145 agents i l'acabarà amb 161 "gràcies a l'esforç d'aquest govern".Un posicionament que dista del que va mostrar en un dels primers actes preelectorals, en el qual va acusar Junts i ERC de ser els responsables que no s'hagin incorporat més agents al cos policial. L'última part del balanç de mandat ha anat a càrrec del quart tinent d'alcalde, Daniel Recasens, que ha fet èmfasi en la filosofia de "relligar cultura i educació" i en els esforços per lluitar contra la segregació escolar.
El concepte d'Educació 360, la futura Escola dels Oficis o la reforma de Mas Totosaus se sumen a aquests àmbits. En el cas de la cultura, ha tret pit, també, que se sabés reformular per no aturar-se durant la pandèmia.