Diversos
col·lectius i
professionals reclamen mantenir el model del
Servei d'Addiccions i
Salut Mental de l'Hospital Sant
Joan de Reus després de la
destitució de la
directora, la doctora Tre Borràs.
El
servei es va posar en marxa fa
quaranta anys i s'ha convertit en un
referent pel seu servei assistencial i la
projecció comunitària. Borràs apunta que s'han
perdut 2,5
professionals i que es tardarà més a
atendre els
usuaris (45 dies de mitjana, actualment). Una campanya per denunciar el
desmantellament del
servei ja ha recollit més 2.000
firmes de suport, entre les quals destaquen
entitats socials de tot l'Estat,
universitats i
institucions internacionals, com la 'Drug Policy Alliance o la Federació Catalana de Drogodependències.
Clam d'entitats i institucions pel servei
La doctora Borràs ha explicat que la seva
destitució el dia 30 de març es deu a una
pèrdua de
confiança de la
direcció mèdica i gerència del centre hospitalari, així com a una
discrepància de la
visió i
desplegament de serveis del pla
d'accions de
drogues de
Reus. Per ella, és important el
servei assistencial que donen des de fa una
quarantena d'anys com els
serveis i programes de
caràcter més
socials. A tall d'exemple, ha assenyalat la
tasca que es fa des del centre de la
Illeta, espai d'acollida
d'usuaris, ubicat a l'antic hospital.
"La
importància de la
cohesió d'un equip
d'intervenció que sigui
interdisciplinari, penso que el tot és molt més que la suma de les parts; que la
Illeta no estigui integrada dins de l'equip i hi hagi la
voluntat de separar els aspectes més socials dels de la
salut va en detriment de les
relacions de
l'equip, que es veuen afectadíssimes", ha afirmat. Així mateix, ha lamentat que s'hagi
reduït el
personal i que hagin perdut 2,5 professionals. "Que es perdin
jornades i persones ens fa patir i ens
preocupa, ens fa
treballar d'una manera
diferent i això disminueix la
qualitat de
l'atenció", ha subratllat.
Més de 2.000 signatures per mantenir el servei
En l'acte fet aquest dimecres a
Reus, també hi ha participat Oriol Romaní,
catedràtic emèrit de la Universitat Rovira i Virgili (
URV) i antropòleg, el qual ha destacat l'ampli
suport que està rebent la campanya per demanar la
continuïtat d'aquest
model. Concretament, s'han sumat al manifest més de
2.000 persones, entre les quals hi ha 40
entitats socials de Catalunya i Espanya,
professionals de 70 serveis de
tractaments i
federacions especialitzades en
addiccions, com ara la Federació Catalana de Drogodependències i la UNAD, professorat de 21 universitats, vuit
institucions internacionals, com la Correlation-European Harm Reduction Network, entre molts altres.
Romaní ha remarcat que aquest ampli
suport d'entitats i
institucions es deu al fet que es tracta d'un servei
referent, el qual és molt difícil de trobar de manera "tan
global". Assenyala que és referent tant per la seva
capacitat d'innovar en les polítiques
d'atenció de
drogues com per crear
xarxa a través del teixit
social. "Això no es fa amb quatre dies, tan de bo hagi sigut una decisió mal presa per part d'un càrrec de la
direcció de
l'hospital que no pas una línia que ens vingui i que respongui a la
privatització i al
model de salvi's qui pugui, com per exemple, el de l'Ayuso de Madrid", ha dit.
"Qui acabarà perdent és la població"
En la mateixa línia s'ha manifestat el president de
l'Associació Reus Som Útils (ARSU), Quim Gómez, que ha assegurat que el
desmantellament del
servei suposarà una
privatització. Ha denunciat que la reducció de personal, com doctors, psicòlegs, psiquiatres o educadors, "
desestabilitzarà" els
usuaris i derivarà en un
increment del consum de
fàrmacs.
"Si hi ha més
malalts de
sida, que té un cost d'uns 11.000 euros, o
d'hepatitis perquè no hi ha un servei de
reducció de
danys o
prevenció de riscos augmentarà la despesa econòmica", ha indicat. Així mateix, ha insistit que qui acabarà
perdent és la
població, ja que es retallaran
serveis públics, que sosté, s'haurien de
millorar.