URGENT

Un home, greument cremat al Vendrell per una deflagració a casa seva

Com una gla

Ja fa anys, molts anys, que estem molt tensos. Tots plegats. Com si la vida fos una entrevista de feina, estaria bé que a partir d'ara es valorés si el nounat està preparat per adaptar-se als canvis que haurà d'anar sobrevenint (o sobrevivint), perquè a jutjar de l'experiència vital dels darrers temps, haurà de fer el cor fort contínuament. Tornant a la tensió, aquesta ha escalat a tals límits que tinc una certa sensació de derrota.

 

Estem tensos i cansats. No volem tornar a votar, no volem haver de tornar a sortir al carrer, ja sigui per la independència, per la igualtat, per la democràcia, per la llibertat, pel canvi climàtic o per coses tan evidents que cauen pel seu propi pes. Però ho haurem de seguir fent, molt em temo. Ha quedat clar que són molt útils les manifestacions on el 'niunterrapaperisme' està instaurat (llegeixi's amb ironia). En d'altres punts del món ja han obert els ulls i han vist que contra el salvatgisme institucional només hi ha una resposta: salvatgisme popular. 

 

No és que sigui la forma idònia, però a tot estirar sembla que sí que és la més efectiva, de moment. Aquí de moment seguirem confiant amb les urnes i amb les manifestacions de pancarta i cançoneta, mentre a Hong Kong evolucionen el conflicte convertint-lo en una mena de banc de proves silenciós d'una futurible tercera Guerra Mundial, amb màscares anti-reconeixement facial i refinades formes de repressió i contra repressió, això sí, combinades amb les més tradicionals. No s'han de perdre els costums.

 

Avui, 10-N, nosaltres tornarem a votar (o no). Aquest cop però, respiro en l'aire un tuf a resignació, a poc convenciment. La fosca dreta avança engolint-ho tot i, sense que ni ens n'adonem, ja comença a guanyar. Anirem a votar i ho farem per combatre, no perquè estiguem convençuts de res. Posarem una papereta en una urna amb cara de resignació per evitar mals majors. Molt lluny queden ja les cares d'il·lusió que van valdre el nom de 'Festa de la Democràcia' a les jornades electorals...

 

Ningú ens assegura que no hàgim de tornar a les urnes en poc temps amb el perill que acabem com el Bill Murray, atrapats en el temps. I amb cada jornada electoral, amb cada injustícia, ens anem tensant més i més, fins al punt que —jo crec que ja per salut— hem de fer un pet com una gla (si no ho fa abans la Terra) i que passi el que 'nostro' senyor vulgui. 




Comentaris

envia el comentari