En aquestes dates Nadalenques proliferen crides a la solidaritat de la ciutadania: Onagès, maratons televisives i altres fórmules ens demanen calers i col·laboracions aprofitant que aquests dies tots tenim el cor més entendrit i ens sentim més culpables pels nostres dispendis.
No seré jo qui no posarà en valor el voluntariat, participar activament en voluntariat de tot tipus genera identitat, educa, consciencia i sobretot et fa sentir bé. La tasca en aquest tipus d'entitats és profitosa tant pels voluntaris i col·laboradors com per a la persona ajudada, si s'escau.
Ara bé, davant una crisi estructural com la que vivim, aquestes actuacions tant humanes esdevenen només un pedaç, quan no són obertament contraproduents. Un exemple és un telethon exemplar,
o quasi exemplar, com la Marató de TV3 que fa una gran tasca de divulgació científica i que mobilitza gran part del ric teixit associatiu i la comunitat educativa d'aquest país. Els diners recaptats, però, en un any rècord com aquest han estat més de 10 milions euros i això no hauria de tapar que les retallades en sanitat ascendeixen a dos ordres de magnitud més: uns 1300 milions.
És per això que resulta pornogràfic veure polítics de la CIU de les retallades, culpables de la crisi com La Caixa, empreses com l'Abertis dels peatges o d'evasors fiscals com Gallina Blanca o Estrella, netejant-se la cara donant suport a La Marató.
Un altre exemple de com el voluntariat que, fet amb la millor de les intencions pot arribar a resultar contraproduent, l'hem vist aquests dies a Granollers al voltant de l'educació: El CEM (Consell Escolar Municipal) ha posat en marxa un programa de
voluntariat educatiu, i estan demanant voluntaris.
L'anàlisi que fan de la situació les entitats i estaments que formen el CEM és compartit per tota la comunitat educativa: Les retallades en educació estan afectant greument a la qualitat educativa dels centres docents de la ciutat. Aquest projecte, però, ja ha estat
oportunament esmenat per l'Assemblea de Mestres del Vallès Oriental, es tem que es vulguin tapar les retallades amb voluntariat, i s'està llançant un missatge pervers a la societat que diu que qualsevol pot fer de docent. Això en un país on tothom es creu entrenador de futbol o professor emèrit no ajuda massa a prestigiar la professió.
Es difícil tenir visions crítiques per a comportament tant lloables sense ferir sensibilitats, però si no es vigila aquest tipus d'intervencions poden caure en hipocresies, paternalismes, poden transformar solidaritat en caritat, i poden servir només per netejar consciències. La situació actual és tan injusta que ja no valen pedaços, cal lluita i transformació social i ja no ens serveixen els voluntaris bons samaritans, el que necessitem són sometents d'activistes.