Manllevo el títol dels visionaris d'una pàgina humorística de referència per a fer uns quants comentaris al voltant de la factura elèctrica. És força agosarat per part meva posar-me en aquests viaranys perquè, tot i que sóc llicenciat en ciències i tinc un interès especial ens els temes energètics, l'objectiu d'entendre correctament la factura de la llum i tota la seva problemàtica a l'estat espanyol esdevé un repte francament complicat. Això pot ser degut a la meva incompetència o bé a l'interès de les principals empreses del sector agrupades sota les sigles d'UNESA de que tot plegat no s'entengui. Vostès jutjaran.

I es que l'any nefast que tot just acabem de deixar tenia reservada com a sorpresa final l'anunci d'una pujada de la la factura de la llum de fins a un 11%, pujada que finalment ha quedat reduïda a un 2,3% al gener a la espera de posteriors sorpreses. És com aquell que es posa content per que li tallen un tros de dit perquè l'havien amenaçat en tallar-li el braç. Comptat i debatut, sembla que la llum ha Espanya ha pujat un 80% des de 2006 tot i que mai trobaran dades concloents d'aquest tipus perquè en aquest camp tothom fa les estadístiques com li sembla.

Això pot ser perquè com el lector ja sabrà la factura de la llum està dividida en un terme fix (potència) que depèn dels aparells que volem tenir endollats alhora en una casa, i el terme de consum, que depèn del que es gasta amb un preu modulat per subhasta. En resum, que cada factura és un món.

Aquest any ha estat l'any d'una nefasta reforma del sector elèctric dissenyada a instàncies dels d'UNESA, naturalment, on, per anomenar només alguns despropòsits, es condemna gairebé a mort l'autoconsum o la petita indústria solar mentre es concentren les pujades de preu a la part fixa de la factura (penalitzant així al que més estalvia).

Tot plegat es justifica per a fer possible el pagament del famós dèficit de tarifa, un deute que hem de pagar entre tots per a finançar coses com centrals de gas de cicle combinat (necessàries però molt sobredimensionades en el cas espanyol) que resten aturades com si fossin aeroports sense passatgers. Us sona allò de socialitzar el deute i privatitzar els guanys? Doncs ja hi tornem a ser!

Perquè en el sector, autèntica estructura d'estat, hi ha les empreses d'energia, però també les constructores i els fons d'inversió curulls dels amics de les portes giratòries.
Si voleu més detalls que s'entenguin passeu-vos per aquí.

Afortunadament, si voleu fer alguna cosa davant de tot plegat, com a mínim existeix la possibilitat de deixar de finançar directament (indirectament, ja no està tant clar) a les empreses d'UNESA. És tant fàcil com fer-se soci i passar el rebut de la llum a una cooperativa, eficient, transparent i ben nostrada com Som Energia.

Tants despropòsits, al meu parer, podent tenir però una lectura un pèl més enllà que la indignació davant d'unes elits mafioses. La pressió sobre els ciutadans en aquest tema ja resulta excessiva, ja afloren casos flagrants de pobresa energètica i els poderosos de tota la vida saben bé que no es convenient matar de set els esclaus. O sigui que intueixo que moltes d'aquestes mesures són producte dels nervis.

Nervis davant la constatació de que l'augment progressiu i inevitable dels preus del petroli està fent possible que les renovables ja siguin competitives sense prima, que el carbó, per molt brut que sigui, torni a ser considerat tot i els costos de les emissions, i nervis davant del fet que la recuperació econòmica ni es veu ni se l'espera i caldrà tancar algunes centrals. Nervis en definitiva, davant la constatació de que la crisi energètica els pot enfonsar el xiringuito.

En conclusió, com deia ja fa uns dies per twitter: no vull sentir cap indignat per l'estafa elèctrica que no estigui contractant 'Som Energia' ni cap conspiranoic que no entengui el peakoil.

Passi el que passi, la llum al final del túnel serà més cara.