Primer va ser el capítol de l’ació intermodal del Camp de Tarragona, ara el segon capítol és de triar per on treure les mercaderies ferroviàries del Port de Tarragona. El futur ferroviari del Camp de Tarragona. El que està molt clar és que el futur ferroviari del Camp de Tarragona no està gens clar. La ciutat de Tarragona, de Reus, de Vila-Seca, de Salou, cadascuna té la seva opinió, sense comptar a les opinions de Cambrils, La Secuita, El Morell i la resta de municipis de la regió, que legítimament també poden dir la seva.
Però la pregunta que cal fer-se; La ciutat de Tarragona 145.000 habitants pot decidir ella sola la mobilitanjunt de la regió del Camp de Tarragona 555.000 habitants?
Qui decideix pel conjunt del Camp de Tarragona? Quin organisme governatiu del Camp de Tarragona pot triar per tots? La Diputació? Els Consells Comarcals? La ciutat més gran? El poble més petit? La resposta està clara, cap, ningú, no existeix una governança regional que ni competencialment ni legítimament pugui triar per tots.
Llavors qui tria el nostre futur ferroviari? Barcelona, barcelonitis pura i dura.
Per què no tenim un govern regional que pugui prendre les decisions amb una visió regional pròpia, i hem d’esperar que des de Barcelona ens diguin el que ens cal o no?
Sense un govern regional ens evoca, com a territori, a unes constants i perennes lluites de campanar, com demostra el show del nostre futur ferroviari. Cal defugir dels centralisme, sigui de Barcelona o de Tarragona. Perquè sinó tots sabem quin resultats dóna la manca de consens regional, zero inversions, zero millores i zero
qualitat de vida pel conjunt dels ciutadans.
Per què no tenim una governança regional forta i consensuada, com estava previst a la Llei de Vegueries? Perquè continuem amb un model de governança publica, on no pensem més enllà del municipalisme i tot ho acaba decidint Barcelona? Si el Camp de Tarragona es vol fer gran cal que pensi en desenvolupar i constituir una
Governança Regional que pensi en els reptes de futur de les 5 comarques del Camp de Tarragona.
Si ens adormim, la Gran Barcelona de Collboni, la dels 5 milions habitants, acabarà arribant a les portes de la Imperial Tarraco, no serem res més que la quarta corona d’una
Àrea Metropolitana de Barcelona, i des de la plaça Sant Jaume continuaran decidint els que ens cal i el que no ens cal, i la nostra sobirania territorial quedarà relegada al no res. O impulsem una governança regional al Camp de Tarragona, entre tots, o deixarem de ser
el que som.