Dissabte ens va sorprendre la notícia de la mort de mossèn Estanis Figuerola, just el dia abans que estigués prevista la seva participació en la missa organitzada dins dels actes dels 25 anys de la Germandat de Sant Josep Obrer, i pocs dies abans de la celebració d’una nova setmana santa. Circumstàncies, totes elles, que subratllen el caràcter sobtat de la seva mort i el buit que deixa la seva absència.

Com a diaca, mossèn Estanis Figuerola havia treballat molt estretament a les parròquies de Sant Josep Obrer primer i de l’Assumpció després, on havia estat capaç de sumar voluntats i expectatives per fer de la parròquia un espai intens de convivència. Aquest mateix esperit l’havia dut també a les diferents parròquies de la comarca, com les de Riudoms i Duesaigües, on treballava des de feia un temps. A tot arreu, havia demostrat el seu compromís amb les persones i la seva disposició a treballar per donar auxili i suport a les situacions greus i urgents que li arribaven.

És aquesta tasca d’una clara dimensió social, de treball per millorar les condicions de vida de les persones i de voluntat de ser a prop dels necessitats que defineix la seva trajectòria, que la mort ha estroncat de cop. Una trajectòria que va desplegar des de la convicció profunda que sempre hi ha marge per obrir camins d’esperança, i des de la humilitat de fer el que és connatural als éssers humans. I també des de l’estima que va demostrar sempre a la seva ciutat, un reusenquisme militant que li feia portar el nom de Reus allà on anava.

Per això, avui i sempre, el seu referent ens és proper i estimat, i ens guiarà perquè el camí que va obrir no es tanqui. Descansi en pau.

Carles Pellicer i Punyed és alcalde de Reus