GRUP DE FACEBOOK:

Fes click AQUÍ i uneix-te al nostre Grup Oficial de Facebook! Notícies, enquestes i moltes opinions sobre tot el que passa a les comarques de Tarragona.

Manuel Valls: «El PSC és ambigu, un dia pot ser constitucionalista i un altre nacionalista»

L'exprimer ministre francès visita Tarragona, una de les demarcacions catalanes on podria comptar amb més suport polític
Manuel Valls va aprofitar la seva visita a Tarragona per a inaugurar la seu de Centrats pel Canvi | Àngel Ullate

 

Manuel Valls és, segurament, un dels noms polítics més coneguts a Catalunya, a Espanya i a Europa. El seu passat com a exprimer ministre francès i la seva posició, clarament antiindependentista i proeuropea, l'ha situat en milers de titulars d'ençà del seu aterratge a la política catalana.

 

  • NOVETAT: Sigues el primer en saber les notícies de la teva població i de tot Tarragona, gratis al teu mòbil. Fes clic aquí!

 

Valls es va presentar a les eleccions municipals de la mà de Ciutadans. Els taronges, com a partit de centreesquerra, liberal, semblaven el seu espai polític natural a Espanya. Tanmateix, la ferma posició del polític d'origen francès en contra de permetre que ERC arribés a l'alcaldia de Barcelona va posar punt final a la seva convivència amb C's.

 

Manuel Valls va donar l'alcaldia a Ada Colau i va trencar el grup municipal dels taronges. Ara Valls, i la seva fidel escudera, Eva Parera, actuen sota el paraigua de Barcelona pel Canvi, una plataforma que, tot apunta, li servirà per presentar-se a les pròximes eleccions al Parlament.

 

Barcelona pel Canvi creix arreu de Catalunya. A les comarques de Tarragona és on més musculatura presenta. Un destacat grup d'antics militants de Lliures, la formació de l'exlíder convergent Antoni Fernández Teixidó, amb alguns noms destacat de Ciutadans, com l'antic regidor a Tarragona, Pedro Sánchez, i el cap de llista defenestrat dels socialistes a Vila-seca, Ander Basterretxea, són la força del líder francès a la segona àrea metropolitana del país.

 

Manuel Valls atén a TarragonaDigital a la seu de Centrats pel Canvi, a la rambla Lluís Companys de Tarragona, en una jornada de treball a les comarques tarragonines ben atapeïda. Valls, en aquesta conversa amb aquest mitjà, no assegura que es presenti a les eleccions al Parlament, reivindica la necessitat de separar-se de VOX i es mostra, de nou, com un polític clarament antinacionalista.

 

«Cal un compromís molt clar amb els valors d'Europa, contra el nacionalisme espanyol, l'extrema dreta i tot el que divideix el nostre país»

— Senyor Valls, la primera pregunta és obligada. Serà vostè candidat a la presidència de la Generalitat?

Sincerament, avui no puc contestar aquesta pregunta perquè encara no ho sé. Ja ho veurem quan es convocaran les eleccions. I la meva vocació no és ser candidat a totes les eleccions. Encara queda temps de reflexió. Ara sí que sé que falta una veu, o veus, que siguin clarament catalanes, espanyoles i europees, que siguin clarament constitucionalistes i amb un compromís absolut contra el nacionalisme i contra els extremismes que coneixem en aquest país, Espanya. Em trobo, de moment, en fase de reflexió.

 

— Aquesta veu, quina diferència presenta de l'oferta de la possible coalició Catalunya Suma, l'entesa entre PP i Ciutadans a Catalunya?

— Desconec quina és la veu, o oferta, de Catalunya Suma. El constitucionalisme, en els darrers mesos, ha fracassat perquè ha sigut incapaç d'estar molt més unit del que està. Aquesta desunió ha debilitat el relat, la relació d'Espanya amb Catalunya i de Catalunya amb la resta d'Espanya. Aquesta divisió en el constitucionalisme, provoca el renaixement del debat de les dues Espanyes, un debat molt absurd i molt perillós perquè representa un repte, i fins i tot un perill, per a la unitat d'Espanya.

 

— I en aquest escenari, quin seria el vostre paper?

— Vull contribuir, amb els meus amics, a la unitat del constitucionalisme. El constitucionalisme ha de tenir uns objectius molt clars: la unitat d'Espanya, el relat, la defensa dels valors de la Constitució i de la transició del 78. Ara bé, també ha de tenir clar que no es poden compartir aliances, ni directes ni indirectes, amb VOX. Cal un compromís molt clar amb els valors d'Europa, contra el nacionalisme espanyol, l'extrema dreta i tot el que divideix el nostre país.

 

 

— El Partit Socialista ha deixat de ser constitucionalista?

Jo no diria això. Ara bé, és veritat que el PSC és ambigú: un dia pot ser constitucionalista i un altre pot ser nacionalista, en el sentit català del terme. Ara ens trobem davant un error, estratègic, polític i moral, que és el fet que el govern d'Espanya depengui d'ERC, de Bildu, dels separatistes, dels independentistes... Un dels meus plantejaments és que hi hagi una oferta de centre, de centresquerra, respecte a les ambigüitats del PSC. Hi ha un espectre de gent que sent d'esquerra i no se sent representada per l'ambigüitat del PSC.

 

«Als votants independentistes no se'ls hi pot oferir la mentida»

— És possible integrar l'independentisme dins la governabilitat d'Espanya?

El diàleg, en el marc de la Constitució, és sempre útil. El diàleg amb els partits independentistes ha de continuar però plantejant les regles del joc. La negociació entre els socialistes i els nacionalistes bascos i catalans s'ha dut a terme amb zones grises, amb ambigüitats i això debilita el govern i el constitucionalisme.

 

— Segons vostè, quines conseqüències té aquest debilitament?

Les veurem a mitjà i llarg termini. El fet que un país tan important com Espanya depengui de l'independentisme és molt perillós. Dependre del nacionalisme, de l'independentisme, del separatisme, debilita molt l'Estat. Ens trobàvem en el moment de la unitat del constitucionalisme i de plantejar una estratègia a llarg termini. Tot allò que no fem ara serà temps perdut que dona potencia a l'independentisme. L'independentisme té un pla a llarg terme i pot parar, pot parar uns anys, pot esperar i agafar forces i mentrestant Catalunya, com es pot veure amb la paràlisi de la Generalitat, perd el temps i això es pot veure en aquesta regió de la Catalunya sud, aquí a Tarragona, on es perden moltes oportunitats.

 

— La força dels polítics independentistes són els dos milions de vots, els dos milions d'independentistes. Se'ls hi pot oferir alguna cosa, seguint la vostra metàfora, per reintegrar-los en el terreny de joc comú?

Una cosa que no se'ls hi ha d'oferir és la mentida. No es pot reformar Espanya, i els seus territoris, sense un consens molt ample de totes les forces constitucionalistes. Creure, avui, que es pot reformar l'Estatut o la Constitució, o el Senat, sense l'acord, i jo no sóc del PP, no té sentit, és perillós i, a més a més, provoca la divisió d'Espanya i, a mig i llarg terme pot afavorir l'extrema dreta, a VOX. La taula de diàleg amb les forces independentistes ha de tenir unes regles de joc molt clares, saber que no es pot oferir ni la perspectiva del referèndum d'autodeterminació, ni la independència. Ara bé, també s'ha de recuperar un relat perquè hi ha dos milions d'independentistes que han votat pels partits independentistes i no una vegada, diverses vegades.

 

Valls compta amb una sòlida presència política a Tarragona, principalment d'antics militants de Lliures | Àngel Ullate

  

«VOX és una conseqüència del que ha passat a Catalunya»

— Com ha de ser aquest relat? El catalanisme no pot ser el vehicle per encaminar aquest relat?

Aquest relat que es basa en l'emoció, la cultura, l'educació, els mitjans de comunicació, ha de passar per dir que Espanya necessita Catalunya i que Catalunya necessita la resta d'Espanya. Ser català és una forma molt bonica de ser espanyol i europeu. Ha faltat recuperar, reconquistar les emocions però també la raó, el cervell, el pensament i el cor de cadascun dels catalans.

 

— I sobre el catalanisme?

El catalanisme és una paraula molt ambigua. El catalanisme ha sigut un moviment cultural, econòmic i polític molt important durant tot el segle XX a Catalunya. Ara bé, hem de tenir present que per molta gent el catalanisme també ha portat al 'pujolisme' i les seves conseqüències més extremes, la corrupció, l'actitud d'Artur Mas i el gir cap a l'independentisme. Em defineixo, juntament amb els meus companys, com a català, espanyol i europeu.

El catalanisme es veu com independentisme o com una transició cap a l'independentisme. Els partits que tinguin com essència, com a frontera única, Catalunya, acabaran fracassant. La reflexió, que ha de ser la nostra, és que el lligam entre Catalunya i la resta d'Espanya i Europa forma part del mateix projecte.

 

— Us heu posicionat tant contra l'independentisme com contra el nacionalisme espanyol de VOX. Com es combat aquest ultranacionalisme espanyol?

Clarament amb valors. VOX és una conseqüència del que ha passat a Catalunya. VOX té un discurs nacionalista espanyol i, encara que l'amaguin una mica, contra Europa. Un exemple d'això és la reacció que van tenir arran de la decisió del Tribunal de la Justícia Europea amb Oriol Junqueras. VOX és un moviment comparable amb allò que passa en altres indrets del món: la por al futur, la por a l'altre, el rebuig a l'altre. És comparable amb tot allò que significa Salvini a Itàlia, un moviment nacionalpopulista autoritari que existeix en les democràcies liberals d'arreu del món, que estan en crisi.

A Espanya, VOX s'ha nodrit de la manca de fermesa dels partits constitucionalistes, en aquest cas de les formacions de centredreta, El centredreta no es pot mostrar ambigu amb l'extrema dreta perquè si ho fa, si el constitucionalisme no és capaç d'entendre's, es creen les condicions que ens porten al debat de les dues Espanyes. L'aportació principal de la Constitució del 78 era renunciar a l'enfrontament entre les dues Espanyes.

 

 

Manuel Valls està convençut que el constitucionalisme no pot teixir aliances amb VOX | Àngel Ullate

 

— Per acabar, aprofito que està vostè aquí a Tarragona per posar un tema de les nostres comarques sobre la taula. Heu presentat al consistori de Barcelona una moció, que ha sigut aprovada, per la cocapitalitat d'Espanya, cocapitalitat compartida entre Barcelona i Madrid. Sou coneixedors que el centralisme que es pateix a Tarragona és el de Barcelona?

(Riu) Hem de pensar en una visió general. La força d'Espanya és tenir dues grans ciutats, dues grans regions, que representen el 40% del seu PIB. A França, parlo de memòria, París i la seva regió deuen representar aquest 40%, una mica menys. Des de Madrid, i també des de Barcelona, s'ha de pensar en una estratègia comuna d'aquestes dues ciutats, d'aquestes dues comunitats, pel bé d'Espanya i pel conjunt dels europeus del sud.

En l'equilibri propi de la comunitat de Catalunya s'ha d'anar amb compte amb els equilibris que existeixen entre les quatre províncies, les quatre capitals de Catalunya, i aquesta relació pròpia entre Catalunya sud i Barcelona. Necessitem el Corredor Mediterrani no només per Barcelona sinó per tota la indústria petroquímica de Tarragona que acabem de visitar. Necessitem una gran atenció després del que ha passat al Delta de l'Ebre i necessitem una gran estratègia per a Catalunya. Això demostra que tot el que hem viscut des de 2015, i encara més aquests darrers dos o tres anys, ha perjudicat al conjunt dels catalans.