Marc Arza, cap de llista del PDeCAT, entregant la carta al patge del Rei Baltasar

Perfil 14-F: «Air Arza»

Una breu aproximació personal i biogràfica al candidat del PDeCAT per Tarragona a les eleccions del 14-F

El candidat que ha triat el PDeCAT a Tarragona per superar el divorci de l'antic espai de Convergència no és un desconegut a la regió, en especial a la ciutat de Reus on va ser durant vuit anys regidor del govern de Carles Pellicer. Encara que ja formi part del paisatge polític de la regió i hagi tingut temps de sobres per haver-se fet una cartera competent tant d'amics com d'enemics, Marc Arza  encara és un home enraonadament jove que té ara l'opció d'enlairar una carrera política que molts donaven per soterrada amb la seva sortida de l'Ajuntament i la seva imputació judicial pel cas Traiber, que a Reus va ser sonada.

Arza  va néixer a Reus el 1976. Durant gairebé un quart de segle, la seva vida transcorre en pocs metres quadrats: creix al Camí de l'Aleixar —on també coneixeria la seva dona— i estudia tot el cicle educatiu fins al COU amb les monges de la Presentació. Una ràtio d'un mascle per cada quatre femelles que deu deixar empremta a qualsevol. El seu avi havia fet cap a Reus en tant que militar, provinent de Navarra. Concretament, un sotsoficial d'aviació qualificat, que va aprendre a fer de mecànic d'avions a Wichita ja després de la guerra. Això va lligar la família a l'aeronàutica, ja que el fill del mecànic —el primer Arza nascut a Reus— va treballar tota la vida de controlador aeri nascut a Reus. Mort fa pocs anys, va deixar una posició confortable als seus fills.

Marc Arza volia fer Ciències Polítiques a l'Autònoma, però la nota de tall no li va arribar i es va matricular a Dret, a Tarragona. Aviat ja va veure que no seria una carrera vocacional, i aviat també es va començar a buscar la vida fora del Camp de Tarragona. Amb vint-i-tres anys i després d'unes temptatives amb el comerç internacional, aconsegueix un lloc a l'oficina del COPCA —l'organisme de promoció comercial exterior de la Generalitat— a Nova York, que marca l'inici d'uns anys de voltar pel món. De fet, Arza viu l'atemptat a les Torres Bessones de 2001 a uns centenars de metres de la zona zero. 

Al tornar de fer les Amèriques amb el currículum lluent, té la intenció de quedar-se a Barcelona, però l'única sol·licitud que tira a Reus, més les amables pressions de la seva família i la seva futura dona, fan que torni a la capital del Baix Camp. Durant una dècada volta per Europa i per Orient Mitjà dedicat al comerç internacional per les empreses locals Tecnolama i Valira. Quan es cansa de viure tres setmanes de cada mes fora de casa, decideix crear la seva pròpia empresa de consultoria.

Vuit anys al govern municipal de Reus

És llavors quan entra a la llista municipal de CiU, al número onze, amb poques opcions d'obtenir l'acta de regidor. Per una carambola, però, acaba ocupant l'últim dels nou escons que obté Pellicer i es fa un lloc al nucli del govern municipal com a responsable de Promoció Econòmica, Urbanisme i Transports. Fins que el 2018, encara amb el tràngol judicial pendent de resoldre als llimbs dels jutjats de Reus i cansat de la política local, fa un dels paradigmàtics passos al costat convergents i es retira de la primera plana per dedicar-se a tasques més mundanes com la seva tesina Vicens Vives, Josep Pla i la relació dels catalans amb el poder. Arza, tot i ser pujolista convençut, no comparteix la flaca convergent per l'excursionisme i s'estima més dedicar-se a comprar llibres i a llegir-se'ls.

Es diu que quan va plegar de l'Ajuntament de Reus es va passar dos mesos als Estats Units —un a la costa Oest i una altra a l'Est— amb la seva dona i els seus dos fills, que ara tenen vuit i deu anys. No semblava que després d'això Arza hagués de tornar a l'exposició pública, però l'escissió de PDeCAT i Junts, amb certa dificultat per trobar nous candidats a la circumscripció, van convèncer la direcció del partit que era l'home adequat per disputar l'últim escó catalanista tarragoní al Parlament, que estarà disputadíssim. Tot i els seus antecedents familiars i haver passat moltes hores al camp d'aviació, Marc Arza no pilota avions. Veurem si se'n surt comandant la nau dels demòcrates, que encara no se sap si és un caça de l'exèrcit o una baluerna atrotinada.