El Vendrell: el guerrer número 13

Al PSC, Kenneth Martínez relleva l'històric alcalde del Vendrell Carnicer, mentre que l'oposició s'ha format una aliança entre ERC i CUP que podria donar la sorpresa.
Vista del centre del Vendrell. | BP Diari

 

El Vendrell. La tercera ciutat de la província de Tarragona. La capital del Baix Penedès i una cruïlla de camins. Un poble de gran història i tradició, nuclis associats de gran impacte turístic, llargues platges de sorra fina i un entorn natural privilegiat. A més a més, el Vendrell és la pàtria de grans glòries passades de la cultura catalana com Àngel Guimerà, Apel·les Fenosa, Pau Casals o Lax'n'Busto. Si sumem tots els factors podríem pensar que el Vendrell és un paradís harmònic i una bassa d'oli.

 

 

Doncs no. A banda dels residents turístics —que es concentren a les platges de Coma-ruga, Sant Salvador i el Francàs— o la immigració extracomunitària, el Vendrell ha experimentat un gran creixement per la seva proximitat i comunicació ferroviària amb la Gran Barcelona. En termes polítics, això s'ha traduït en un panorama molt fragmentat en què concorren multitud de llistes, si bé el poder només l'ha ostentat històricament el PSC i CiU, en estricta alternança de la sociovergència.

 

Fins a 13 formacions es presenten en aquesta ocasió, rècord tarragoní. A més, i com a particularitat essencial, el Vendrell ha estat un feu de l'extrema dreta catalana amb grans resultats de la Plataforma x Catalunya dels Armengol i potser, a partir d'ara, de l'extrema dreta espanyola amb una hipotètica entrada de VOX a l'ajuntament. El 26 de Maig, gairebé 30.000 vendrellencs estan convocats a les urnes, en unes eleccions que, tot i necessitar pactes, poden incorporar a la lluita per l'alcaldia a dues formacions més: Cs i la coalició sui generis entre ERC i CUP.

 

  • No et perdis l'actualitat i els resultats de les eleccions municipals al Vendrell. T'arribarà GRATIS al mòbil abans que a ningú: clica aquí!

 

Kenneth Martínez, el fill del Carnicer

Amb l'exepció de la legislatura 2003-2007 quan Helena Arribas va ser alcaldessa i el breu pas de Llasat, en tota la història democràtica del Vendrell des de 1979 a la capital del Baix Penedès només han manat dos homes: el convergent Benet Jané i el socialista Martí Carnicer, l'actual alcalde. Carnicer, que ja té 68 anys, es retira. Hauran estat en total 22 anys al capdavant dels plens municipals i 40 de carrera política, sent un dels fundadors del partit. A més, és un home molt conegut, amb carisma i proper al ciutadà. A banda d'infiltrat en desenes d'organismes públics i President del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona. És lògic per tant, que el relleu com a cap de files del PSC del Vendrell sigui un afer delicat.

Martí Carnicer, al seu despatx. | BP Diari

 

L'escollit, cal pensar que ja fa temps, ha estat Kenneth Martínez, regidor de 43 anys que ja en fa vuit que es fogueja en les àrees d'Educació, Ocupació i Promoció Econòmica. Quan Carnicer va haver de tornar a l'alcaldia perquè CiU estava canviant l'hegemonia tradicional del PSC al Vendrell i per la irrupció inesperada de PxC, va entrar aquest jove regidor, militant i secretari d'organització de la Federació Socialista del Camp de Tarragona, per garantir, ara sí un relleu amb garanties. Un altre home d'Iceta col·locat estratègicament en el qual el dirigent socialista té dipositades totes les garanties.
 
Martínez va néixer a Barcelona, però viu al Vendrell des dels 18 anys on es va casar i ha tingut tres fills. La seva dona, Emma Galindo, és una historiadora i arqueòloga vendrellenca que treballa en una empresa vinculada a la URV. Martínez també es va doctorar en Història a la universitat tarragonina i va opositar al cos funcionarial. El 2007 ja el trobem donant classes d'Història a l'Institut de Secundària Baix Penedès de la ciutat, on aconsegueix plaça. En una progressió meteòrica, avui ja és inspector d'ensenyament de tota la comarca.
 
Kenneth Martínez serà l'alcaldable del PSC al Vendrell. | BP Diari

 

Per tot això és un personatge ja conegut, però molt lluny del carisma de Carnicer. A diferència del seu predecessor, un home d'aspecte bonhomiós, no cau bé a tothom, i especialment malament a les platges on li retreuen l'oblit sistemàtic dels barris perifèrics. Amb tot, ha sabut aprendre i absorbir de l'experiència de Carnicer i transmet, si no el model de ciutat imaginatiu que el Vendrell necessita, prou seriositat en la gestió. Va sortir elegit alcaldable en unes primàries de l'agrupació local, on no es va presentar ningú més.

 

Eva Serramià, la sòcia distant

No ho hem dit, però si el PSC governa és perquè el PDeCAT li dóna suport. En les eleccions de 2015 van obtenir 4 i 3 regidors, respectivament. La distorsió que representaven els tres regidors de PxC i els tres de C's va fer que arribessin a un acord transversal de responsabilitat i estabilitat. Pels convergents, l'encarregada de signar aquest suport va ser la candidata Eva Serramià, que es va quedar la regidoria de Cultura i Festes i la Tinença d'Alcaldia.

Eva Serramià. | BP Diari

 

El pacte es reeditava i tampoc no tenia gaires més opcions, perquè Serramià ja havia perdut la meitat de la representació al consistori després que l'exalcalde Benet Jané li cedís les regnes. De fet, va ser el mateix Jané qui la va nomenar a dit successora provocant un cisma al partit que s'ha acabat amb convergents vendrellencs repartits en tres llistes. Per una banda Junts x Vendrell, amb Serramià, alineada amb el sobiranisme de Puigdemont. Per l'altra Joan M. Diu, antic regidor i membre de la facció moderada de la CiU de Jané purgat per Serramià el 2015, que ara lidera la llista de Centrats. I per l'altra l'empresària Lídia Rodríguez, que ha deixat el PDeCAT per passar al municipalisme pur d'ARA Vendrell, la marca dels reusencs Cervera i Rubio —que per cert han adaptat l'himne de campanya de Reus al Vendrell en un vídeo incunable que val la pena gaudir-ne.

 

 

Pel que fa a les opcions de Serramià, pinten bastos. S'ajunten les escissions (que difícilment trauran regidors però restaran vots), la davallada general del PDeCAT en l'àmbit nacional, la irrupció de Primàries i la pujada d'ERC, que al Vendrell concitarà vot útil en la llista Som Poble. A més, Serramià, al govern, s'ha llaurat la imatge d'una dona intel·ligent i d'idees clares però difícil en el tracte i amb actituds que tendeixen al despotisme. Per tot, sembla que només li queda encomanar-se a l'efecte crida de Puigdemont a l'urna europea del costat.

 

Juan Carrasco i Jordi Fernández, a l'arcàdia de la ultradreta

Amb Vic, el Vendrell va ser el laboratori de proves de la ultradreta catalana de PxC. En el seu millor moment, el 2011, el partit de Josep Anglada va arribar a treure cinc regidors a la ciutat que es van reduir a tres el 2015. Tot i la davallada i l'enderrocament del partit, és encara una bossa important de gairebé 1.800 vots molt llaminers.

Juan Carrasco, amb Josep Anglada. | Cedida

 

Per aconseguir-los, el regidor des de 2007 Juan Carrasco s'ha muntat una altra plataforma: Som Identitaris (SOMI), amb el suport i vistiplau del mateix Anglada, que va ser expulsat del seu propi partit. Però n'hi ha més. El que havia estat cap de llista i regidor 16 anys de PxC al Vendrell, August Armengol, va deixar-lo per afiliar-se a VOX quan el partit d'Abascal semblava que havia de menjar-se el món. No se sap ben bé com va anar, però VOX no va el va voler per encapçalar la llista i Armengol es quedarà, en aquesta ocasió, a casa.

Jordi Fernández havia de ser alcaldable de Vox a Torredembarra, però ho serà al Vendrell. | TarragonaDigital.com

 

VOX, després d'un temps en què no estava clar si es presentaria o no, ha optat per Jordi Fernández de Torredembarra i secretari del partit a Tarragona, que ha decidit presentar-se a la població on presumiblement té més opcions d'obtenir acta de regidor. Fernández ha estat acusat d'homofòbia dins de l'església evangelista, en una polèmica que va provocar rebuig tant al Vendrell com al seu propi partit. Tindrà complicat disputar-li vot a SOMI, amb una implantació i un coneixement a i de la ciutat molt superiors, però serà interessant veure el repartiment final de la nit d'eleccions.

Luz Ramírez, des del motllo de Cs

Un motllo molt productiu i que no es trenca mai. En aquest cas Luz Ramírez que repeteix com a cap de llista de Cs després del gran resultat de 2015 quan va obtenir un 11% de vot i tres regidors, que li han servit per fer una oposició poc incisiva i sense gaire presència mediàtica. Ramírez prové del PP però ha estat membre de Cs des de l'origen del partit. Segons la seva versió, fruit d'una crisi personal amb el partit. Un any després, Matías Alonso, secretari general, va demanar que es reincorporés de nou al projecte taronja.

Luz Ramírez, comunicant la seva decisió de trencar l'acord del pressupost. | BP Diari

 

Viu a Coma-ruga i es dedica, segons es pot consultar públicament, a la psicoteràpia i a l'administració d'empreses, no se sap gaire bé si al mateix temps o successivament. També és una apassionada de la hipnosi clínica, una aptitud utílissima en política, com és sabut. Durant aquesta legislatura, Ramírez ha estat centre d'una polèmica amb ERC per rebre una subvenció municipal de 895€ per a autònoms mentre era regidora. Un ajut que sembla que era completament legal però que va servir de munició perquè Eva Mata d'ERC, mentre encara no havia deixat el govern, l'ataqués per unes declaracions contra el sobiranisme.

Marc Robert, alcalde per accident?

Amb els números a la mà, Marc Robert podria, de manera completament inesperada, ser el proper alcalde del Vendrell. Ningú no l'hi veu, però els equilibris de la composició de la llista de coalició entre Som Poble (CUP i EUiA) i ERC l'ha posat en aquesta posició. A les eleccions de 2015 les dues formacions van empatar a regidors i pràcticament a vots. Tots dos sumats, són la primera força local.

Marc Robert. | Cedida

 

Caldrà veure si mantenen resultats i també com afecta la pujada general d'ERC, però la coalició es veu guanyadora i confia en l'aglutinació de vot útil.  A més Esquerra, liderada per Eva Mata, va sortir del govern aquesta legislatura fugint del desgast i per preparar l'assalt. El que no devia preveure és que hauria de cedir la figura de l'alcaldable en mans de la CUP. Ella i els perfils més combatius de Som Poble, Suan i Valdivieso, han deixat el primer lloc a Robert, un ecologista de tarannà dialogant que ha aconseguit posar les dues parts d'acord en un candidat que si el vot es fragmenta encara més pot sortir-ne beneficiat.

Jero Merino, foc amic

Lluitant contra SOMI, VOX i Cs, encara pot quedar una escletxa per al PP. Un partit que al Vendrell representa l'estabilitat, que dóna suports als pressupostos quan convé i que s'instal·la en l'ala més conciliadora del partit. Es diu que, passi el que passi, al Vendrell el PP sempre té dos regidors assegurats. L'escollit ha estat Jero Merino, que s'estrena com a cap de llista després d'haver estat el número 2 el 2015.

El cartell de Jero Merino al Vendrell. | Cedida

 

Josep M. Llasat, el cop amagat de l'independentisme

Una de les candidatures més sorprenents del Vendrell i de tota Tarragona és la de Josep M. Llasat. Va ser durant vint anys regidor del PSC, i Martí Carnicer va confiar en ell el relleu la primera vegada que va plegar. Això va ser el 1994 i Carnicer el va deixar ser alcalde un any per preparar les eleccions de l'any següent, que va perdre davant del convergent Benet Jané.

Josep Maria Llasat. | BP Diari

 

Desconnectat uns anys de la política municipal i des de l'ANC del Vendrell, es va presentar a les Primàries ideades per Jordi Graupera a Barcelona. És un home amb bona imatge en cercles sobiranistes i ningú no tenia cap dubte que sortiria escollit, liderant una llista unitària independentista, Pel Vendrell. L'ambient indica, amb molt suport entre la gent gran, que poden reunir molt de vot desencantat del PDeCAT i, sobretot, d'ERC, enarborant la bandera de l'1-O que els dos partits han abandonat.

Òscar Blasco, a veure si encara es pot

L'últim partit amb representació al consistori és Podemos, que va treure 2 regidors el 2015 i que ara repeteix amb Òscar Blasco al capdavant. Un zelador de l'Hospital del Vendrell de 49 anys, independent, que va entrar n política arrel de les retallades sanitàries. Per poc que li vagi bé, mantindrà els regidors. En aquest escenari pot ser clau en la configuració d'un govern escorat en l'eix de l'esquerra, donat que manté bones relacions amb Som Poble i ERC.

Oscar Blasco i Verónica Moreno, de Sí Se Puede. | M.G.

 

Citem dos candidats més, amb poques opcions de sortir elegits. Eduardo Cano de Izquierda en Positivo i Seve (Matamoros) Galván que concorre amb un partit de les associacions de veïns de les platges AVP, en una zona on la candidatura de VOX pot fer forat i deixar-los sense opcions.