Tres municipis del Priorat (Margalef, Cabacés i la Bisbal de Montsant) volen més quota eòlica que l'assignada al Pla Territorial Sectorial d'Energies Renovables de Catalunya (PLATER), impulsat pel Govern. En el cas de l'energia eòlica, el pla defineix l'aportació comarcal i fixa en quins punts de cada territori es poden situar els aerogeneradors. El Plater fixa eòlica a pobles prioratins que no volen instal·lar-ne, mentre que no en preveu a municipis que volen més aerogeneradors.
En aquest sentit, des del Consell Comarcal del Priorat reclamen a la Generalitat que es prioritzin els municipis que tenen "interès". En aquest sentit, també avisen que el Plater marca el futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades, Poblet i la Serra de la Llena com a espai apte on posar aerogeneradors.
El Plater, que es troba en fase d'exposició pública, ha causat queixes des de molts municipis de Catalunya, sobretot a les comarques centrals, al Camp de Tarragona i a les Terres de l'Ebre, els territoris més afectats. El pla havia de servir per impulsar i ordenar la implantació de l'energia renovable a Catalunya i, al mateix temps, reequilibrar les plantes fotovoltaiques i eòliques en l'àmbit territorial.
Discrepàncies en l'eòlica
Des del Priorat, diversos pobles presentaran al·legacions perquè no estan conformes amb la proposta plantejada. Pel que fa a l'energia fotovoltaica, bona part dels municipis estan d'acord amb el repartiment, ja que s'adequa a la proposta comarcal que van subscriure la majoria de municipis. En canvi, en l'eòlica hi ha discrepàncies amb el Plater. La majoria de pobles no volen acollir aerogeneradors, mentre que Margalef, Cabacés i la Bisbal de Montsant volen més quota eòlica que la que tenen assignada.
Des del Consell Comarcal del Priorat demanen que es "respecti" el plantejament que s'ha fet des de l'Oficina Comarcal de Transició Energètica. El seu president, Sergi Méndez, recorda a l'ACN que són l'única comarca que va elaborar un pla sobre on i com implementar l'energia renovable. "S'ha fet una feina coordinada que és la que creiem que s'hauria de plasmar", insisteix. "Municipis que havien mostrat interès a acollir energia eòlica no tenen quota signada, i d'altres que en principi no la tenien plantejada tenen megawatts", afirma.
En el cas de l'eòlica, el Plater designa un objectiu de 567,5 MW de producció el 2050 al Priorat. Cabacés i la Bisbal de Montsant tenen assignat 22,5 MW i 27,9 MW, respectivament, mentre que Margalef només 1,2 MW. Els municipis més afectats són Cornudella de Montsant (88,8 MW), Falset (49,1 MW), Pradell de la Teixeta (45,1 MW) i la Morera de Montsant (38,4 MW).
El cas de Margalef
Margalef és un dels municipis de la comarca que té menys quota assignada, només 1,2 MW. Va ser un dels pocs governs locals que no va signar l'acord comarcal i ha optat per reunir-se en solitari amb l'ICAEN (Institut Català de l'Energia) per traslladar el seu posicionament. L'alcalde, Àlex Vila, diu a l'ACN que la potència estipulada pel Plater és "molt limitada".
Dins el terme municipal hi ha una zona protegida com a Xarxa Natura 2000 i el Parc Natural de la Serra de Montsant, dos factors que limiten la implementació de renovables. Tot i això, explica que la normativa en la protecció de l'àguila cuabarrada ha canviat i ara seria més fàcil construir parcs eòlics a les serralades de Margalef.
Vila insisteix que les muntanyes que envolten el poble són espais "competitius". "Hi ha moltes hores de vent i les posicions són atractives". De fet, al límit del terme municipal, a les Garrigues, ja hi ha un parc eòlic anomenat Les Rotes. "Els molins que estan més a prop queden a menys de 50 metres del terme municipal, l'impacte visual ja el tens", assenyala.
Quota de solidaritat
El Priorat va patir poc la primera onada d'implementació d'energia renovable als anys 90 i inicis del 2000 si es compara amb altres comarques veïnes com la Terra Alta o la Ribera d'Ebre. Va coincidir en un moment que la comarca es va bolcar amb la candidatura perquè el Priorat fos inclòs a la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO, en la categoria de paisatges culturals.
Actualment, al Priorat hi ha 45 aerogeneradors amb una potència de 22,09 MW totals, 30 dels quals es troben a Pradell de la Teixeta. La producció d'energia eòlica estimada és de 47,28 GWh. Amb el plantejament del Plater, Méndez comenta que es produiria entre un 400 i un 700% més d'electricitat que la que es consumeix a la comarca. "Crec que és del tot injust i desequilibrat", lamenta.
El president del Consell Comarcal subratlla que el Priorat ja produeix un 50% més de l'energia que consumeix. "Nosaltres ja tenim aquesta quota territorial. Demanem que es tingui en compte que la implantació de renovables respongui primer a les necessitats de consum de cada territori", assenyala.
El Parc Natural de les Muntanyes de Prades
Des del Priorat també lamenten que el Plater delimiti com a zones aptes on instal·lar plantes d'energia eòlica alguns espais dins el futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades, Poblet i la Serra de la Llena. Hi ha superfície del terme municipal d'Alcover, Prades, Cornudella de Montsant i Ulldemolins on la Generalitat dona llum verda per posar-hi aerogeneradors.
Des d'Ulldemolins, l'alcalde Sergi Méndez creu que quan s'aprovi el parc natural, la zona "quedarà totalment descartada". Fonts del Departament de Territori i Transició Ecològica apunten a l'ACN en la mateixa direcció. Des de l'ICAEN han tingut en compte els espais que ja estan protegits dins la Xarxa Natura 2000 i PEIN, i afirmen que un cop el parc natural entri en funcionament, no es podran instal·lar molins de vent.
El Plater no prohibeix explícitament construir centrals d'energia renovables dins de parcs naturals. Tot i això, la proposta de decret del Parc Natural de les Muntanyes de Prades fixa que no es podran instal·lar línies elèctriques de tensió superior a 30 kV. Així com les centrals de producció, transformació i distribució d'energia.
