Una gran plana s'estén cap al sud de la demarcació de Tarragona, entre el mar que banya la Costa Daurada i les muntanyes de Prades, la serra de la Mussara, els cingles d'Arbolí o la serra de Llaberia; una extensió "enfonsada" que ocupa la comarca del Baix Camp, els camps d'avellaners -cada vegada menys nombrosos- que li han donat identitat durant segles i tot un seguit de ciutats i pobles plens d'encant i racons singulars per descobrir.
Si feu turisme al territori aquest estiu, TarragonaDigital us recomana cinc municipis del Baix Camp que s'han de visitar almenys una vegada a la vida. Des de la terra vermella que va inspirar Joan Miró a la vall del riu Brugent, passant pel cel nocturn de gran qualitat que s'amaga entre les Muntanyes de Prades, els terrenys que un dia van ser part de la Baronia d'Escornalbou o la terra dels Dips i les seves llegendes.
Mont-roig del Camp: la terra vermella de Joan Miró
El terme de Mont-roig del Camp és un clar exemple, en clau municipal, de com és la comarca del Baix Camp: entre el mar i la muntanya. Al nucli antic, hi destaca l'església de Sant Miquel, d'estil gòtic renaixentista, i com a símbol emblemàtic del poble, sobre un penyal de roca vermella erosionada s'alça l'ermita de la Mare de Déu de la Roca. També, al peu de la muntanya, hi ha una altra ermita, més petita, que va ser construïda el segle XVIII per als vells i malalts que no podien arribar al santuari.

- L'Ermita de la Mare de Déu de la Roca és l'emblema de Mont-roig del Camp
- TarragonaDigital
Aquest indret i les vistes que es tenen des del punt més alt de Mont-roig van inspirar diverses obres del pintor Joan Miró, qui va passar llargues temporades a la zona, al Mas Miró, que era propietat de la seva família i que s'ubica a mig camí entre el poble i la costa. Entre altres atractius, us convidem a descobrir l'itinerari per les barraques de pedra seca, que antigament servien de refugi als pastors de la zona i avui dia són patrimoni cultural, o el Museu d'Olis Solé, l'única empresa familiar dins la DOP Siurana i amb 200 anys d'història d'arrelament al poble i projecció internacional.
A uns quinze quilòmetres, es troba la façana marítima del municipi, Miami Platja, un dels principals nuclis turístics de la Costa Daurada, que ha anat creixent els últims anys amb nombrosos allotjaments i establiments de restauració. La seva línia de costa consta d'una sèrie de petites cales i d'una platja important, la platja de Cristall, i en moltes d'elles oneja la bandera blava com a segell de qualitat.
Al cor de les Muntanyes de Prades
De la terra vermella de Mont-roig del Camp ens traslladem a la "vila vermella" del Baix Camp, Prades, on podreu gaudir d'una temperatura molt més agradable que a la resta de la demarcació, fet que la converteix en un lloc molt concorregut durant l'estiu. El municipi es troba al cor de les muntanyes homònimes i, entre nombroses rutes pel seu entorn natural -Xarxa Natura 2000- i paisatges excepcionals, destaca el sostre comarcal al Tossal de la Baltasana, el cim més alt del Camp de Tarragona, amb 1.200 metres d'altura.
Per la seva altitud sobre el nivell del mar i el treball impulsat des de diferents institucions, encapçalades pel Parc Astronòmic de les Muntanyes de Prades, el terme és un dels millors observatoris astronòmics gràcies a la protecció del cel nocturn -certificat per la Fundació Starlight- i això permet veure fenòmens espectaculars com les aurores, les Llàgrimes de Sant Llorenç o l'eclipsi solar del pròxim agost del 2026.

- Imatge d'arxiu de la plaça Major en la Festa de la Farigola.
- Sònia Pomares
Al llarg de la història, a més, Prades va tenir una importància cabdal per al territori com a centre del comtat medieval que, 700 anys enrere, va marcar la que seria una organització territorial inèdita i sense precedents al segle XIV, que s'estenia per cinc de les actuals comarques. D'aquest passat medieval es conserven el castell, algunes entrades al nucli antic de les muralles, la plaça Major i les restes de l'església de Sant Miquel.
Un dels principals atractius que ha dut molts visitants al poble és la Font de Prades, a la mateixa plaça Major on es troba la parròquia de Santa Maria la Major, d'estil romànic, gòtic i renaixentista. La font, construïda entre els segles XV i XVI, és un dels símbols de la vila i durant molts anys es va popularitzar perquè en lloc d'aigua, en rajava cava durant unes hores. A la plaça Major, també es concentren diferents restaurants i un forn de pa tradicional, punt de trobada i descans per als molts ciclistes que recorren la zona.
El pantà de Riudecanyes i la baronia d'Escornalbou
A la comarca del Baix Camp hi ha un petit municipi on "no existeix el dijous". Es tracta de Riudecanyes, on els carrers del nucli antic duen els noms dels dies de la setmana a excepció de l'esmentat, i precisament, aquesta és una de les principals singularitats del poble, conjuntament amb l'embassament i el castell. En els últims anys de sequera, el pantà de Riudecanyes ha patit els estralls i el volum d'aigua ha estat sota mínims; actualment, es troba per sota del 40%.

- Imatge d'arxiu del pantà de Riudecanyes, a la comarca del Baix Camp.
- ACN
Sens dubte, el principal atractiu turístic i cultural és el Castell Monestir de Sant Miquel d'Escornalbou, epicentre del que va ser la baronia d'Escornalbou i de la qual Riudecanyes es va convertir en la seu a mitjan s. XIV. Avui dia, l'extensió es correspon també amb part dels municipis de Colldejou, Vilanova d'Escornalbou, Duesaigües, Pradell de la Teixeta, La Torre de Fontaubella i l'Argentera.
El conjunt arquitectònic del Castell d'Escornalbou és una mansió senyorial de principis del segle XX que uneix les restes del monestir de Sant Miquel i un castell construït sobre una fortalesa romana. Després de la desamortització, va quedar pràcticament en ruïnes fins que l'historiador i diplomàtic Eduard Toda el va adquirir per reformar-lo i convertir-lo en residència burgesa. Al seu interior, es preserven col·leccions de gravats, ceràmica i objectes diversos, així com una notable biblioteca.
- Imatge d'arxiu del Castell-Monestir d'Escornalbou.
- MHC-Aviotec
Pratdip, indret de llegendes
Si en la vostra visita al Baix Camp, us acosteu fins al municipi de Pratdip, entrareu en la terra dels Dips i tot un món de llegendes. De fet, cap a la tardor i des de ja fa una dècada, una entitat local organitza el "Pratdip Llegendari", un festival que promou i difon el patrimoni historicocultural del poble, concretament, per donar a conèixer la figura dels dips. El dip és un ésser mitològic, un gos salvatge i dolent que protagonitza les llegendes i misteris en què xuclaven la sang de persones i ramats, però que protegia els habitants de Pratdip.
Aquesta història fantàstica es va popularitzar arreu de Catalunya a partir de la novel·la Històries naturals de Joan Perucho, qui va crear un dels pocs vampirs catalans, Onofre de Dip. Així, el castell que habitava o l'itinerari per trobar els dips -de ferro forjat, amagats per diferents racons del poble- són alguns dels principals atractius del municipi.
Del seu passat medieval, també es conserva l'església parroquial de Santa Maria, amb una arquitectura molt singular que barreja diferents estils per les reformes posteriors que s'hi van fer, i dues torres de l'antiga muralla. A pocs quilòmetres de Pratdip, es troba l'Ermita de Santa Marina, un santuari que data del segle XVI al qual, segons la tradició, s'adreçaven les joves solteres en romeria i trobaven aviat un noi amb qui casar-se.

- Els carrers s'engalanen cada any amb motiu del Pratdip Llegendari.
- Laia Solanellas
Una altra llegenda viva al municipi està vinculada als Tres Molins i, en particular, al Molí de més Amunt, on estaria amagat un tresor dins d'una pell de cabra que haurien deixat els francesos. És el que millor es conserva, ja que el Molí del Mig ha quedat integrat a una granja i només en queda part del mur de la bassa, i el Molí de més Avall no té torre, però encara està dempeus i a la vora d'un penya-segat.
Capafonts: la vall del riu Brugent
Amb una cinquantena de fonts censades, fet que li dona el nom, Capafonts és un municipi del Baix Camp amb poc més d'un centenar d'habitants. Per tant, podríem dir que hi ha una font per cada dos veïns i, especialment, destaca la font de la Llúdriga, que no s'asseca mai. El poble es troba a la part alta de la vall del riu Brugent, que neix de la mateixa font i el travessa en direcció cap al riu Francolí.
Forma part de les Muntanyes de Prades i està envoltat d'alguns cims elevats com el Puig Pelat o la Pena Roja i la serra dels Motllats, amb una gran extensió de boscos de pins i alzines. En aquest poble també gaudireu d'una temperatura molt més moderada i és un bon lloc per "fugir" de les calors extremes de l'estiu. Al nucli antic, podreu visitar l'església de Santa Maria, un edifici d'estil neoclàssic que compta amb tres campanes.

- Imatge d'arxiu del poble de Capafonts, ubicat entre muntanyes.
- Catalunya Turisme
Una de les tradicions més característiques de Capafonts, i que ja s'han perdut en altres llocs de muntanya, és la Festa del Mandongo, un esmorzar popular típic que es fa després de la matança del porc. Dins l'àmbit gastronòmic, una de les visites recomanades és el forn de pa, una construcció del segle XIII que està en perfecte estat de conservació, situat als baixos de la Casa de la Vila.