Carrers singulars, únics i amb encant del Camp de Tarragona

El carrer més estret de Catalunya i de l'Estat espanyol es troba a Sarral, a la comarca de la Conca de Barberà
El carrer de les Abraçades de Vimbodí, amb la Teresa Duch, escriptora i autora del vers que dona la benvinguda | Cedida

De ben segur que, alguna vegada, hem passat per un carrer o una plaça i ens ha resultat curiosa la seva denominació. Les vies públiques i els espais comunitaris sovint llueixen noms de figures reconegudes, ocupacions laborals, comerços, o activitats singulars que es duien a terme en aquestes vies. També reflecteixen la funció o l'ús principal que se li dona, si bé el pas del temps pot haver modificat substancialment la realitat de l'espai. Avui, a TarragonaDigital descobrim alguns carrers de poblacions del Camp de Tarragona amb noms curiosos que et sorprendran.

 

Disputa a la Conca de Barberà pel carrer més estret

Sembla que el carrer més estret de Catalunya es troba a Sarral, a la Conca de Barberà. S'anomena carrer dels Jueus, ja que antigament formava part del call jueu que data del segle XIII, que tot i no ser gaire nombrós, va comptar amb algunes famílies importants, com la dels cirurgians Dez Portell. La via té una amplada de 57 cm a la part més angosta i és de tipus portal, amb arcs i llindes.

 

Pel que fa al carrer de les Abraçades de Vimbodí i Poblet, a la mateixa comarca, és un dels indrets més visitats i fotografiats del municipi. Es tracta d’un carrer de només 94 centímetres d’amplada, fet que el converteix en un dels més estrets de Catalunya i també de l’Estat. Segons els habitants del poble, aquest és el carrer veritablement més estret del país, ja que si bé el sarralenc és el més estret per una punta i es va eixamplant a mesura que s'avança, el de Vimbodí sempre té la mateixa mida en tot el seu recorregut.

El carrer dels Jueus de Sarral es considera el més estret de Catalunya i també de l'Estat espanyol | Cedida

A més, el carrer vimbodinenc guarda una tradició que queda reflectida en una dita popular local: «si dos persones s’hi troben de cara hauran d’abraçar-se per poder continuar el seu trajecte». Segons la documentació en mans del consistori, el seu nom es remunta tres segles enrere arran d’aquesta dita popular.

 

Un carrer de Torredembarra t'estalvia els funerals

Un dels carrers amb un nom més curiós a Torredembarra, a la comarca del Tarragonès, es troba al nucli antic i connecta el carrer Major amb el carrer de Joan Güell, just a tocar de l’anomenada ‘porta falsa’ de l’Església: una porta lateral que s’ha convertit en l’accés principal al temple, fent ombra a la veritable porta principal, la de darrere.

  

El cas és que davant d’aquesta porta falsa es dona el condol als familiars homes dels difunts just abans de cada funeral, en un ritu que es manté encara avui. Després, els homes entren al temple, ja que les familiars dones ja són dins, i arrenca la missa. Ara bé, entre els veïns assistents, hi ha qui tan sols s’aproxima a la porta a donar el condol i s’estalvia el tràngol del funeral.

 

Per marxar de manera ràpida i discreta, de vegades, ho fan pel carrer que ens ocupa, que rep el nom de carreró dels Vius: la via per la qual els participants —els vius, és clar, i d’aquí el nom— d’un funeral, se n’escapoleixen després del tràmit de transmetre les condolences.

El carrer dels Vius es troba a tocar de l'església parroquial de Sant Pere de Torredembarra | google maps
 

El tarragoní Pilon's Street o carrer del Comte

També al Tarragonès, el Pilon´s Street o l'oficial carrer Comte de Tarragona és, segurament, un dels carrers més singulars i vistosos del cas antic de la ciutat. Cada primer dissabte de juliol es celebra la festa de la pintada dels pilons, uns elements que va posar l'Ajuntament fa alguns anys per evitar que hi aparquessin els cotxes. Sembla que els veïns els van trobar lletjos o avorrits i per això van decidir pintar-los.

 

Segons algunes fonts, en un primer moment els pilons es pintaven de nit i d'amagat. Ara, però, ja és tota una festa en una manera original i bonica de donar vida a un carrer. Un cop pintats es fa una votació per determinar el piló que més ha agradat i que serà el que s'indultarà de ser repintat l'any següent. A més, des de fa uns anys s'atorga la distinció del Piló Convidat a una associació que pinta el seu piló commemoratiu, i en la darrera dècada aquesta via de la Part Alta s'ha convertit en un reclam turístic gràcies 46 elements artístics, que es barregen entre edificis abandonats i brutícia.

Alguns dels vistosos pilons del carrer del Comte de Tarragona | Josep M. Llauradó

Errors ortogràfics en el nomenclàtor de Salou

L'originalitat o la posada en relleu d'un aspecte concret de la població a l'hora d'escollir el nom d'un carrer pot passar a un segon terme si no s'és curós amb l'ortografia o el disseny de les plaques. És el cas de Salou i els seus carrers, que presenten un problema molt evident amb el nomenclàtor. Tanta és la magnitud de la tragèdia, que qualsevol vianant que passegi per aquestes vies turístiques no tardarà en adonar-se que molts dels noms dels carrers estan mal escrits i presenten errors ortogràfics importants.

 

Aquest fet es pot comprovar, per exemple, al carrer del Penedès, amb una grafia inventada amb l'accent sobre la «D». Un altre problema amb l'accentuació catalana resulta evident al carrer de Victòria dels Àngels, que apareix sense cap signe diacrític. Tot i que aquesta realitat pot semblar una qüestió menor, no deixa de ser simptomàtic del poc respecte que pot arribar a tenir una institució cap a una mostra cultural tan rica com la denominació dels carrers.

La placa del carrer del Penedès de Salou conté un error ortogràfic greu | Cedida

 

Reus i el sant que mai va existir

La ciutat de Reus té diverses vies singulars que mereixen un punt d'atenció. El carrer del Vidre, per exemple, guarda un component gairebé místic que el fa molt particular. Cada 21 de desembre al matí, coincidint amb el solstici d’hivern, la ciutadania s'aplega en aquesta via per observar un fenomen únic: un raig de sol passa a través dels finestrals del campanar de la prioral de Sant Pere. 

 

No està clar si aquest fet és fruit de la casualitat o va ser intencionat per part dels constructors de l’església prioral. El cas és que, com que el sol avança més baix a l’horitzó, és possible observar-lo des de la perspectiva d'aquest carrer.

 

Un altre cas destacat de la capital del Baix Camp, aquesta vegada pel que fa al nomenclàtor, el trobem en l'anomenat carrer de Sant Magí Alegre, ja que ningú trobarà en el santoral aquesta advocació. Resulta que Magí Alegre era un pagès que tenia les seves terres on més tard s'urbanitzaria el carrer al qual dona nom.

Les imatges del sol travessant els finestrals del campanar de la Prioral de Reus | Laia Solanellas

En algun moment, als reusencs els devia semblar que si aquest senzill personatge no era sant no mereixia donar nom a una via, i van afegir la santificació davant de la denominació. Alguns estudiosos apunten que aquest cas es podria transportar en d'altres ciutats i pobles del territori, i això evidencia que hi ha carrers que tenen noms de personatges que avui resulten del tot desconeguts per als seus veïns.

 

Un carrer per a cada dia de la setmana a Riudecanyes 

Sense moure's del Baix Camp, a Riudecanyes existeixen diversos elements que donen caràcter i singularitat a la vila: un d'ells, els carrers. Els seus noms recullen els dies de la setmana i no ha estat fins fa ben poc que la llista s’ha hagut d’ampliar amb noves referències. Com a detall curiós, hi són tots menys el del dijous. Per què? Doncs us deixem amb la incògnita, així ja sabreu què preguntar per trencar el gel amb els veïns.

El programa El Foraster va visitar Riudecanyes i també es va interessar pel nomenclàtor dels carrers | TV3

💬 Fes clic aquí per rebre al teu mòbil l'actualitat de Tarragona. És gratis!

Comentaris
Rafel
La descripcio del carrer dels vius,no es del tot correcta