21
de juliol
del
2023
Actualitzat
a les
14:28h
Els tràmits previs a la reforma del barri del Carme han sigut un dels punts de més transcendència del primer ple ordinari del mandat a l'Ajuntament de Reus. L'alcaldessa, Sandra Guaita, ha volgut deixar clar que, amb un plenari amb set partits representats, i preveient algunes dinàmiques que s'hi poden establir, serà estricta amb els temps de paraula.
Govern i oposició han començat a marcar quina serà la seva actitud al plenari els pròxims quatre anys. Els primers, PSC, ERC i Ara Reus, comprometent-se a aprovar un Pla d'Acció Municipal com a full de ruta, i obrint-se a l'oposició per debatre i treballar conjuntament. La resta (Junts, Vox, PP i CUP), plantejant actituds diferents.
Junts per Reus ha transmès la voluntat de reivindicar aquells projectes engegats durant els mandats anteriors, amb Carles Pellicer a l'alcaldia. Alhora, la portaveu Teresa Pallarès ha volgut mostrar la imatge d'una oposició contundent, però no especialment hostil. Per part de Vox, i amb l'excepció d'alguna interpel·lació directa, s'han fet intervencions polítiques en àmbits previsibles i algunes de tècniques.
El PP ha optat per mantenir un perfil baix durant bona part dels debats, i han pres el protagonisme al torn de precs i preguntes. Concretament, interessant-se per qüestions de mobilitat i de transport públic en relació amb la urbanització Sant Joan. La CUP, per la seva banda, ha deixat clar que mantindrà els cavalls de batalla del mandat passat i que seguirà de prop si les actuacions del PSC es corresponen als posicionaments que mostrava des de l'oposició.
Per part del govern, que hi ha donat suport, el regidor de Cultura i Política Lingüística, Daniel Recasens, ha criticat que "mossegar a qui vols asseure't a taula a menjar ho fa més complicat". Ha volgut exemplificar, així, que considera que l'exposició de motius de la moció atacava membres del govern, concretament, el PSC.
El PP s'ha abstingut, reclamant que es defensi el català sense voluntat d'imposar-lo i sense victimisme, segons ha considerat la portaveu, Sílvia Virgili. Com era previsible, Vox hi ha votat en contra amb arguments similars.
El regidor del PSC Josep Baiges ha anunciat que s'està redactant el Pla d'Acció Municipal, que establirà què vol fer el govern durant el mandat. Un full de ruta que sorgirà, ha dit, de les propostes electorals dels tres grups que el formen (PSC, ERC i Ara Reus). La moció només ha rebut el suport de la CUP, s'hi han abstingut Junts i el PP i hi han votat en contra el govern i Vox.
La segona proposta cupaire, que tampoc ha rebut cap suport, ha reclamat novament, aturar la construcció de l'aparcament de l'antiga Hispània. L'oposició a la construcció del pàrquing s'ha convertit en un dels cavalls de batalla de la formació. Per una banda, perquè consideren contradictori construir un aparcament en una zona on s'acabarà restringint la circulació amb la Zona de Baixes Emissions.
Especialment, però, per la contaminació trobada al subsol del solar i el fet que "es va amagar a la ciutadania". Teresa Pallarès (Junts) ha exposat que és un projecte iniciat amb ells al govern, però que també el defensen "per convenciment". Per part del govern, la regidora d'Urbanisme ha qualificat la moció d'un "nou intent d'aturar l'obra de govern".
S'ha compromès a continuar impulsant el projecte i a fer-ho amb totes les mesures de seguretat previstes. Ha insistit que s'han fet o previst tots els estudis necessaris per garantir la viabilitat del projecte. També en l'àmbit de la mobilitat, en el qual ha rebut el vistiplau de la comissió territorial corresponent.
La portaveu, Mònica Pàmies, ha justificat les abstencions perquè la formació "no creu" en l'entramat d'empreses municipals. Consideren que aquesta estructura hauria de quedar integrada a la regidoria corresponent. Tot i això, decideixen participar-hi, ha dit, per "fiscalitzar-ne" l'activitat.
En el cas dels consellers en representació de Vox, només hi han donat suport els regidors del seu partit i del PP. La resta s'ha abstingut, amb l'excepció de la CUP, que s'hi ha oposat. Com que només calia una majoria simple, s'ha aprovat el que, de fet, es pot considerar un tràmit administratiu.
També s'han aprovat diversos càrrecs de confiança. Com ha criticat la portaveu de Junts, Teresa Pallarès, finalment s'ha nomenat un setè delegat de serveis, un més dels que s'havien previst. Ha subratllat que, a més, es tracta del perfil laboral amb un sou més elevat d'entre aquests assessors, amb 56.408,06 euros bruts anuals. Als nomenaments d'aquests càrrecs hi han votat a favor tots els partits menys Junts i la CUP, que ho han fet en contra.
Govern i oposició han començat a marcar quina serà la seva actitud al plenari els pròxims quatre anys. Els primers, PSC, ERC i Ara Reus, comprometent-se a aprovar un Pla d'Acció Municipal com a full de ruta, i obrint-se a l'oposició per debatre i treballar conjuntament. La resta (Junts, Vox, PP i CUP), plantejant actituds diferents.
Junts per Reus ha transmès la voluntat de reivindicar aquells projectes engegats durant els mandats anteriors, amb Carles Pellicer a l'alcaldia. Alhora, la portaveu Teresa Pallarès ha volgut mostrar la imatge d'una oposició contundent, però no especialment hostil. Per part de Vox, i amb l'excepció d'alguna interpel·lació directa, s'han fet intervencions polítiques en àmbits previsibles i algunes de tècniques.
El PP ha optat per mantenir un perfil baix durant bona part dels debats, i han pres el protagonisme al torn de precs i preguntes. Concretament, interessant-se per qüestions de mobilitat i de transport públic en relació amb la urbanització Sant Joan. La CUP, per la seva banda, ha deixat clar que mantindrà els cavalls de batalla del mandat passat i que seguirà de prop si les actuacions del PSC es corresponen als posicionaments que mostrava des de l'oposició.
Els partits de Reus han temptejat els posicionaments que mantindran els pròxims quatre anys Foto: Jordi Olària Gras
El ple dona un ampli suport a la defensa de la llengua
Pel que fa a les mocions dels grups de l'oposició, se n'han presentat tres, una de Junts i dues de la CUP. Teresa Pallarès ha presentat la que ha presentat el seu grup, en defensa del català i enfront dels atacs de Vox contra la llengua a diferents administracions dels Països Catalans. Ha rebut el suport de la CUP que ha trobat a faltar contundència en la formulació de la moció.Per part del govern, que hi ha donat suport, el regidor de Cultura i Política Lingüística, Daniel Recasens, ha criticat que "mossegar a qui vols asseure't a taula a menjar ho fa més complicat". Ha volgut exemplificar, així, que considera que l'exposició de motius de la moció atacava membres del govern, concretament, el PSC.
El PP s'ha abstingut, reclamant que es defensi el català sense voluntat d'imposar-lo i sense victimisme, segons ha considerat la portaveu, Sílvia Virgili. Com era previsible, Vox hi ha votat en contra amb arguments similars.
Aquest divendres s'ha celebrat el primer ple ordinari del mandat a Reus Foto: Jordi Olària Gras
La CUP comença el mandat sense suports a les seves mocions
La primera moció de la CUP ha volgut marcar de prop el nou govern de Reus i, especialment, el PSC. Ho han fet recordant la seva postura sobre un llarg llistat de projectes municipals de diversos àmbits. Iniciatives en les quals Pàmies ha donat a entendre que durant els pròxims quatre anys se'ls fiscalitzarà especialment el posicionament dels socialistes ara que són al govern.El regidor del PSC Josep Baiges ha anunciat que s'està redactant el Pla d'Acció Municipal, que establirà què vol fer el govern durant el mandat. Un full de ruta que sorgirà, ha dit, de les propostes electorals dels tres grups que el formen (PSC, ERC i Ara Reus). La moció només ha rebut el suport de la CUP, s'hi han abstingut Junts i el PP i hi han votat en contra el govern i Vox.
La segona proposta cupaire, que tampoc ha rebut cap suport, ha reclamat novament, aturar la construcció de l'aparcament de l'antiga Hispània. L'oposició a la construcció del pàrquing s'ha convertit en un dels cavalls de batalla de la formació. Per una banda, perquè consideren contradictori construir un aparcament en una zona on s'acabarà restringint la circulació amb la Zona de Baixes Emissions.
Especialment, però, per la contaminació trobada al subsol del solar i el fet que "es va amagar a la ciutadania". Teresa Pallarès (Junts) ha exposat que és un projecte iniciat amb ells al govern, però que també el defensen "per convenciment". Per part del govern, la regidora d'Urbanisme ha qualificat la moció d'un "nou intent d'aturar l'obra de govern".
S'ha compromès a continuar impulsant el projecte i a fer-ho amb totes les mesures de seguretat previstes. Ha insistit que s'han fet o previst tots els estudis necessaris per garantir la viabilitat del projecte. També en l'àmbit de la mobilitat, en el qual ha rebut el vistiplau de la comissió territorial corresponent.
Els grups municipals de Reus han pres el lloc que, en principi, ocuparan al plenari tot el mandat Foto: Jordi Olària Gras
Reus constitueix les empreses municipals
En el cas de les empreses, els nomenaments es fan un per un, aprovant primer el cessament del conseller sortint i, posteriorment, l'entrada del nou. Tots els grups han aprovat els cessaments per unanimitat i, en el cas de les entrades, gairebé tots els partits hi han donat suport. La CUP ha optat per abstenir-se en tots els nomenaments menys als dels seus representants, que han votat a favor.La portaveu, Mònica Pàmies, ha justificat les abstencions perquè la formació "no creu" en l'entramat d'empreses municipals. Consideren que aquesta estructura hauria de quedar integrada a la regidoria corresponent. Tot i això, decideixen participar-hi, ha dit, per "fiscalitzar-ne" l'activitat.
En el cas dels consellers en representació de Vox, només hi han donat suport els regidors del seu partit i del PP. La resta s'ha abstingut, amb l'excepció de la CUP, que s'hi ha oposat. Com que només calia una majoria simple, s'ha aprovat el que, de fet, es pot considerar un tràmit administratiu.
També s'han aprovat diversos càrrecs de confiança. Com ha criticat la portaveu de Junts, Teresa Pallarès, finalment s'ha nomenat un setè delegat de serveis, un més dels que s'havien previst. Ha subratllat que, a més, es tracta del perfil laboral amb un sou més elevat d'entre aquests assessors, amb 56.408,06 euros bruts anuals. Als nomenaments d'aquests càrrecs hi han votat a favor tots els partits menys Junts i la CUP, que ho han fet en contra.