El PSC reclama a Reus i a la Generalitat la vorera fins a la urbanització Blancafort

El carril bici entre Reus i la urbanització de Blancafort no tindrà vorera si s'executa com està previst ara mateix. El PSC alerta que en l'aprovació inicial del projecte només hi figura el carril bici, sense pas a peu. Com ja van fer al Parlament el mes passat, ara reclamen que l'Ajuntament s'impliqui per recuperar-la.

 

La futura alcaldable socialista a Reus, Sandra Guaita, ha criticat aquest dilluns que «quan va sortir el projecte, el carril bici estava incorporat, però la vorera, no». Es tracta del que s'ha plantejat a la TV-3141, la carretera entre Reus i Cambrils. El projecte actual ha de cobrir el tram entre la rotonda que enllaça amb la T-11 i l'entrada del Club Tennis Monterols.

 

D'aquesta manera es dona accés a la urbanització Blancafort tant a peu com en bicicleta. La Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Reus van presentar el projecte ara prop d'un any. La previsió era que les obres comencessin durant el 2022 i acabessin durant la primera meitat del 2023.

 

Un any de la presentació del projecte

Segons van anunciar, el pressupost del projecte és d'1,2 milions d'euros. La Generalitat aportarà 700.000 euros, mentre que l'Ajuntament de Reus hi invertirà 500.000 euros. Faltarà, encara, que el govern central s'ocupi de la part del carril bici que passa per la rotonda de la T-11.

 

El novembre del 2021, durant la visita de la Generalitat a la zona, l'alcalde de Reus, Carles Pellicer, considerava que «ja hi tenim el peu al coll», al projecte. De fet afirmava que les obres es farien durant el 2022. Per part del Govern, també es va anunciar que hi havia un segon projecte redactat per allargar el carril bici fins a la urbanització Aigüesverds.

 

Unes obres que costarien 1,9 milions d'euros segons va detallar el secretari de Territori i Mobilitat de la Generalitat, Isidre Gavín. Va aprofitar la visita per anunciar, sense detalls del recorregut, que hi havia un projecte més ambiciós en marxa. «L'any 2023, si Déu vol i els calendaris tècnics i de projectes no se'ns espatllen, podrem iniciar les obres del carril fins a Salou i fins a Cambrils».

 

Es tracta de dos projectes diferents, valorats amb uns 5,7 milions d'euros. Quan es va fer l'anunci no comptaven ni amb calendari concret ni amb un recorregut plantejat. De fet no se sabia ni de quina manera es repartiria l'aportació econòmica ni quines administracions s'hi implicarien.

 

El govern manté que hi haurà un «pas segregat per a vianants»

Pel que fa al carril bici fins a la urbanització de Blancafort, el PSC critica que s'hagués anunciat la construcció d'una vorera acompanyant el carril bici i ara no figuri als plànols. Divendres presentaran una proposta de resolució al plenari perquè això canviï. Guaita insisteix que «és primordial que la vorera reguli i uneixi els dos sectors de la ciutat».

 

Els veïns ja es van queixar, aquest estiu, que la vorera no figurava al projecte. «El govern s'hi havia compromès i no entenem per què la vorera ha desaparegut», s'exclama Guaita. És per això que reclamaran a l'Ajuntament que insti la Generalitat a modificar el projecte.

 

Des del govern de Reus s'apunta que el projecte «preveu la mobilitat tant per a ciclistes com per a vianants». De fet asseguren que es planteja «en els mateixos termes que la Generalitat de Catalunya el va aprovar i presentar a la ciutadania i a l’associació de veïns». El que s'hi ha previst, detallen, és un «espai segregat per a vianants».

 

 

És a dir, no es tractarà d'una vorera urbanísticament parlant, però sí que permetrà el pas a peu. Pel que fa al retard de les obres, podria respondre al fet que, també segons fonts municipals, el projecte s'ha ampliat. No es tractaria només de fer arribar el carril bici fins a Blancafort, sinó de plantejar-lo ja d'entrada fins a Cambrils.

 

Pel que fa al tram reusenc, quan s'hagin acabat les obres, aquesta part de carretera passarà a ser de titularitat municipal. Serà llavors, segons detallen des del govern reusenc, quan «l'Ajuntament podrà estudiar opcions per donar configuració urbana al pas segregat de vianants». Si l'ampliació del projecte s'acaba aprovant definitivament, implicaria que el carril bici arribés també a la urbanització Aigüesverds.

 

La proposta que el PSC presentarà aquest divendres al ple incorpora un segon punt. L'objectiu és assegurar-se que tant l'administració local com l'autonòmica mantenen el compromís amb el projecte. Es tracta de la petició perquè els respectius pressupostos del 2023 contemplin les corresponents partides econòmiques.

 

Més enllà de garantir que el projecte es desenvolupa tal com s'havia anunciat i presentat, els socialistes també reivindiquen el seu impacte en la mobilitat sostenible. «La nostra ciutat ens permet moure'ns de manera sostenible i hem d'utilitzar aquesta estratègia en tots els àmbits de la nostra ciutat», sentencia Guaita. Al plenari d'aquest divendres hi presentaran una segona proposta, adreçada principalment als reusencs joves.

 

El PSC proposa un servei municipal de salut mental

La idea és que l'Ajuntament constitueixi un servei d'ajut en matèria de salut mental. Com subratlla la futura alcaldable del PSC, la sanitat pública va coixa en aquest àmbit. «Amb la pandèmia ha aflorat un fet que estava molt silenciat, com són els problemes de salut mental i la manca d'accés públic», argumenta.

 

Insisteix que «hem de ser conscients d'aquesta problemàtica, sobretot en els joves, entre els quals el suïcidi és la primera causa de mort». Admet que no es tracta d'una competència municipal, però insta el govern a «agafar les regnes i fer accions que vagin més enllà». En aquesta línia, el PSC de Reus aposta per obrir un telèfon d'ajuda psicològica, amb almenys un professional del sector.

 

En paral·lel consideren que cal fer un estudi per calibrar quin volum de plantilla i quins recursos caldrien. L'objectiu és que el servei pugui cobrir les necessitats de la ciutat de Reus i oferir ajuda telefònica, però també presencial. Guaita recorda que hi ha llargues llistes d'espera pel que fa a la salut mental a la sanitat pública, i que no tothom té accés a la privada.