El desconegut fenomen místic en un santuari preiber de la Terra Alta que inaugura la primavera

El jaciment protohistòric de la Gessera, situat a Caseres (Terra Alta), ha recobrat el seu passat sagrat coincidint amb l'equinocci de primavera. Una setantena de persones han observat com el primer raig de llum del dia entrava pel passadís central del santuari preiber, un fenomen que té lloc cada mig any.



Per reviure aquest fenomen, s'ha col·locat una rèplica d'una porta del temple per on ha entrat el primer raig de sol, amb el qual s'ha donat la benvinguda a la nova estació. L'activitat, inclosa en el projecte 'Sota el mantell dels estels' del grup GRESEPIA, pretén donar a conèixer l'espai i la seva història. Segons l'investigador de la URV Jordi Diloli, la ubicació del jaciment responia a criteris astrològics i a usos agrícoles

Una setantena de persones presencien el fenomen

Tres quarts d'hora abans que el dia despertés, aquest diumenge una setantena de persones han enfilat el camí fins al jaciment de la Gessera, a Caseres, per observar un fenomen místic que té lloc en aquest indret. Es tracta del primer raig de sol de la primavera, que entra de forma inequívoca pel passadís central d'aquest antic temple preiber orientat d'est a oest. La presència d'algun núvol no ha espatllat el moment, que es repeteix dos cops l'any coincidint amb els equinoccis. L'instant àlgid ha arribat pocs minuts després de les set del matí, quan s'ha pogut veure amb claredat un fil de llum que ha travessat el santuari.

Amb la voluntat de reviure de forma més fidedigna l'efecte, s'ha col·locat una rèplica d'una porta i una paret del temple fetes especialment per a l'ocasió. Un escenari que ha estat llargament fotografiat pels assistents, la majoria dels quals eren veïns de Caseres. És el cas de l'Anna Puchol i la Gemma Pifarré, qui en altres ocasions ja havien visitat el jaciment. "Ha estat espectacular i màgic", ha assegurat Pifarré. Altres, com en Julián Sánchez, han vingut de fora per viure el fenomen. "Sóc de Salamanca i a la zona d'Àvila hi ha molts poblats ibers, tot aquest tema m'encanta. Ha estat una experiència al·lucinant", ha remarcat.

Una relació directa amb els astres i els cicles agrícoles

El Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA) ha estat l'encarregat de guiar l'activitat. L'investigador de la URV Jordi Diloli ha apuntat que la relació amb els astres i els cicles agrícoles és un dels aspectes que fan singular aquest jaciment, que va estar ocupat entre els segles VI i VII ANE. "L'activitat bàsica d'aquesta gent era l'agricultura, motiu pel qual necessitaven calendaris. A partir d'aquí, també s'hi vinculaven aspectes simbòlics com la fertilitat", ha assegurat.

Les primeres conclusions a les quals van arribar els experts que van liderar els treballs d'excavació iniciats el 1914 defensaven la possibilitat que els vestigis formessin part d'un poblat iber. Anys més tard, des de GRESEPIA van puntualitzar que en una primera fase d'assentament l'espai va acollir una casa senyorial, que posteriorment es va cremar a propòsit per construir-hi un santuari amb base romboidal. "Ens hem d'imaginar que era un gran edifici amb sostre, un passadís interior i estances a banda i banda on posar les ofrenes. L'habitació del fons, on li toca el raig de sol durant l'equinocci, no té porta. Això ens fa pensar que és l'espai sagrat dels déus, on només podien entrar-hi els sacerdots", ha explicat.

Un cicle d'activitats fins al juny

La sortida d'aquest diumenge s'emmarca en el programa 'Sota el mantell dels estels' de la URV i s'inclou en el projecte de la Fundació per la Ciència i la Tecnologia del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. L'objectiu és difondre l'espai i la història d'aquest jaciment i alhora, el jaciment del Turó del Calvari.

Per fer-ho possible, s'ha preparat un cicle d'activitats fins al juny per a tots els públics que culminarà amb la recreació del fenomen astronòmic de la posta del sol del solstici d'estiu. En aquesta ocasió, serà al municipi de Vilalba dels Arcs.