Reus només utilitza aigua «no potable» en el servei de neteja dels carrers

La mesura fa més de 10 anys que s’aplica amb aigua que, generalment, presenta contaminació per nitrats

Aigües de Reus fa  una clara aposta per l’economia circular.
Aigües de Reus fa una clara aposta per l’economia circular. | TarragonaDigital
22 de març del 2023
Actualitzat a les 10:57h
La ciutat de Reus no destina ni una sola gota d’aiguapotable a la neteja viària de la ciutat. Des de fa més de 10 anys, l’aigua que es fa servir en la neteja dels carrers és, en la seva totalitat, aigua "no potable", independentment que hi hagi sequera o no n’hi hagi. 

És per això que Aigües de Reus disposa a la ciutat de diversos punts de subministrament d’aigua "no potable", on els vehicles de la neteja carreguen els seus dipòsits abans de recórrer la via pública de Reus

És el cas, per exemple, del polígon Agro Reus, on existeix una xarxa de distribució paral·lela a la d’abastament, que abasteix d’aigua no potable procedent dels pous anomenats City, Roquís i Agro Reus. Altres punts de càrrega són al Passeig Mata (que s’abasteix del pou Caritat) i al Tecnoparc (que es nodreix de la mina del Gillet i té la possibilitat d’abastir-se d’aigua procedent del Molinet). 

En total, cada any s’utilitzen uns 70 mil metres d’aigua no potable en la neteja de carrers. Una aigua que no pot destinar-se a ús de boca, ja que no té prou qualitat. Generalment, és aigua procedent de pous que presenten una presència de nitrats molt superior al màxim establert per llei. 

Plena garantia sanitària

Tot i això, l’ús d’aquesta aigua per a la neteja de carrers compta amb plena garantia sanitària. Perquè una cosa és que no sigui bona per a beure i una altra que, degudament tractada, no pugui dedicar-se a altres finalitats. 

En tots els casos, l’ús que es fa d’aquesta aigua no potable té sempre la supervisió del laboratori d’Aigües de Reus, inscrit al registre de laboratoris de l’Agència de Salut Pública de la Generalitat.  

Temps de sequera i emergència climàtica

Una política de reutilització i recuperació de recursos no potables que pren més força cada dia que passa i en especial durant els episodis de sequera, cada cop més freqüents. Tot plegat permet reduir el consum d’aigua, en una clara aposta per l’economia circular i en un moment en què la transició energètica és una prioritat.