30
de març
del
2023
A les portes de Setmana Santa, moltes floristeries i establiments especialitzats s'omplen de palmes i palmons de diferents mides, filigranes i fins i tot colors. La tradició cristiana mana que el Diumenge de Rams s'ha d'anar a l'església a beneir el palmó en el cas dels nens o la palma per a les nenes. També, els més grans, porten rams de llorer i olivera per commemorar l'entrada de Jesús a Jerusalem en els primers dies de la Passió.
Els encarregats del sector de les palmes i palmons expliquen que el producte que ofereixen és del tot estacional i molt localitzat en un dia concret de l'any. Per aquest motiu, durant aquests dies arreu del territori de Catalunya s'organitzen fires i mercats al voltant d'aquesta artesania, amb la finalitat d'arribar a tots els públics d'una manera directa i sense intermediaris.
En aquest sentit, resulta evident que és una tradició que va a la baixa, tot i que es manté en un ritme sostingut a dia d'avui. En bona mesura, això pot ser degut al fet que "és una tradició vinculada a la religió i cada vegada hi ha menys creients, o fins i tot que les families marxen més de vacances", explica una clienta que acaba de sortir de la botiga vallenca de comprar un palmó ben alt pel seu fillol, de 9 anys.
.jpg)
Amb tot, diu que els preus també s'han mantingut i que, per aquest motiu, el comprador no nota el pes de la inflació que sí que hi ha en d'altres productes i elements. "Si augmentem el preu de les peces, la gent que vol gastar-se els mateixos diners de cada any compra palmes més petites i menys treballades, per això no he apujat els preus tot i l'encariment de la gasolina, els transports i les matèries primeres", diu el Manuel.
Afegeix que és important valorar el fet alguns venedors del sector fa dècades que mantenen aquesta tradició per vinculació familiar, i que és un espai professional que compta amb molt poc relleu generacional. Per això, tem que quan els venedors com ell es jubilin, s'acabi amb el costum.
Els encarregats del sector de les palmes i palmons expliquen que el producte que ofereixen és del tot estacional i molt localitzat en un dia concret de l'any. Per aquest motiu, durant aquests dies arreu del territori de Catalunya s'organitzen fires i mercats al voltant d'aquesta artesania, amb la finalitat d'arribar a tots els públics d'una manera directa i sense intermediaris.
Una tradició a la baixa
Alguns venedors i establiments fa més d'un segle que mantenen la tradició. Fins i tot han estat elaboradors de palmes i palmons, amb un segell ben propi, fins fa pocs anys. És el cas, per exemple, de la Cistelleria Roca de Valls, coneguda popularment com ca la Candelaria. Aquests dies, les botigues com aquesta noten un repunt de les vendes que es concentren en les palmes i palmons, però res a comparar amb la producció que s'oferia dècades enrere, expliquen.En aquest sentit, resulta evident que és una tradició que va a la baixa, tot i que es manté en un ritme sostingut a dia d'avui. En bona mesura, això pot ser degut al fet que "és una tradició vinculada a la religió i cada vegada hi ha menys creients, o fins i tot que les families marxen més de vacances", explica una clienta que acaba de sortir de la botiga vallenca de comprar un palmó ben alt pel seu fillol, de 9 anys.
Imatge d'una parada al mercat de Valls Foto: Albert Oliva
El Diumenge de Rams no nota la inflació
Uns metres més enllà, al mig de la plaça del Pati, el Manuel atén a la seva parada de palmes un parell de padrines que compren una palma i uns complements per diumenge. Explica a TarragonaDigital que ha posat a la venda les mateixes unitats de palmons que abans de la pandèmia, ja que fa anys que ven un nombre similar d'unitats durant el dimecres de mercat a Valls.Amb tot, diu que els preus també s'han mantingut i que, per aquest motiu, el comprador no nota el pes de la inflació que sí que hi ha en d'altres productes i elements. "Si augmentem el preu de les peces, la gent que vol gastar-se els mateixos diners de cada any compra palmes més petites i menys treballades, per això no he apujat els preus tot i l'encariment de la gasolina, els transports i les matèries primeres", diu el Manuel.
Afegeix que és important valorar el fet alguns venedors del sector fa dècades que mantenen aquesta tradició per vinculació familiar, i que és un espai professional que compta amb molt poc relleu generacional. Per això, tem que quan els venedors com ell es jubilin, s'acabi amb el costum.