1 de 10
Opinió

Fills de…

per Montserrat Nebrera, 21 de juny de 2017 a les 22:02 |

«Partits que van sorgint i que, amb aparença nova, amb noms que ja no incorporen el terme partit cap d’ells i que glateixen per demostrar que funcionaran amb transparència»

No, no soc Rufián i l’expressió del títol no acaba en un insult. Sé que hi ha molta gent que mereix algun insult, però hores d’ara ja sé, i ho sé per experiència pròpia, que l’insult és la fórmula que amaga la pròpia incompetència, i que fer-ho servir només contribueix a maleducar una comunitat cada vegada més creguda dels seus drets, incapaç d’entomar el repte d’analitzar els errors quotidians o l’incompliment dels deures més sagrats.

Els fills dels que parlo són els partits que van sorgint i que, amb aparença nova, amb noms que ja no incorporen el terme partit cap d’ells i que glateixen per demostrar que funcionaran amb transparència i sotmesos a la dictadura de les bases (versió partit de la dictadura del proletariat i tan mentida com aquesta), van fent aparició en la mesura en que la incògnita del panorama que deixarà l'1 d’octubre es va instal·lant sobre el cap dels que mai de la vida voldran deixar la política i aquells que creuen que pot ser l’oportunitat laboral dels propers anys.


Noms i cognoms: al PSOE li ha sortit un fill “podemita” que si es descuida el destronarà; és igual com d’esquerranós es posi Sánchez, el posat i vestuari del portaveu del partit sembla tant el del seu homòleg al PP que amb una corbata està tot dit. Al PP li vol fer ombra Ciutadans, tot i que aquest fill, massa ambigu i variable, no pot ser a la vegada substitució de tothom en un entorn que no s’assembla en res al de Macron. Així doncs, la fi dels bipartidisme sembla més aviat la seva substitució.

En l’àmbit català, la cosa és encara més clara; si al PSC, els “comuns”, i a ERC les CUP, a l’extinta CiU li han sorgit dos fills pòstums, Lliures i Units per Avançar respectivament, entestats en recuperar l’electorat que fou d’aquella federació. Però el tal electorat existeix? Es manté? Vet aquí el dubte que s’haurà de decidir aviat, confirmant si els fills s’enduen el peix, o es per les vídues, vegi’s el PDECat i Demòcrates (que potser que deixin de confondre compartint adjectiu!).


Total, tot farcit de fills de... partits, Rufián, fills de partits.
Montserrat Nebrera
Advocada, jutge, diputada i sempre "profe" a la universitat (des de fa 13 anys a la UIC), va fer tres carreres per una barreja de curiositat i avorriment. Candidata a mestre de res, aprenent de tot (menys de bruixa!), ha fundat Alternativa de Govern. Creu en la unió però sols des de la llibertat.
Més articles de l'autor
21/02/2024

Guerra a la fiscalia i més enllà

07/02/2024

Sequera, ruïna i mort

24/01/2024

La Diputació fa el cim (de la Mola!)

10/01/2024

O no s'expliquen o és postureig

27/12/2023

Discursos nadalencs a la baixa

13/12/2023

Nogueras com Abascal?

29/11/2023

El puny i la rosa

15/11/2023

Manis bones i dolentes

01/11/2023

Possibilitats probables

18/10/2023

La imatge

Participació