URGENT

Un home, greument cremat al Vendrell per una deflagració a casa seva

Me'n halo vint

Castanyeres zombis i panellets vampirs. Una simbiosi exacerbada que ens abraça, any rere any, envaint les esferes més diverses de la nostra quotidianitat. Els fonamentalistes del pa amb tomàquet posen el crit al cel però la castanyera frisa, juganera i anhelosa, per aquell esquelet que li ha robat el cor.

 

És llei de vida, ja ho deia la cançó, i la vida no fa més que confirmar-ho. La 'puresa' és la mescla, la mescla d'allò 'pur', una mena de paradoxa circular que rau en l'essència més autèntica, més humana. Al cap i a la fi, tots venim de Botsuana, i a 'mucha honra', Abascal inclòs.

 

Més que mai, les polèmiques recurrents es fan avui estèrils i, tardor a tardor, en sabem més d'aquell 'Jauilin' —grupo soy Vanesa— primerenc, fill d'un passat remot, celta i pagà, d'una tradició que comparteix profundes arrels amb l'estimadíssima 'castanya pet patum' i el bidó foradat.

 

Vampirs sexis, dimonis escuats i bruixes de discoteca conviuen en un nou folklore que, per què no dir-ho, fa trempar. Una sorollada nocturna i esgarriada que reviu fins a l'albada com si s'acabés el món, 'Cocos' desfigurats, 'santas muertes' amb dotze cubates a sobre i una jovial ressaca que els anunciarà, ben bé, una mort en vida.

 

Evidentment, a mi no m'hi trobareu amb banyes 'led', disfressat de can 'Walking Dead', carabassa per barret o 'murciégalo' a la samarreta, sóc un home d'ordre! Ara, d'aquí a demonitzar —mai millor dit— tota la 'moguda', hi ha un bon tros.

 

Relaxem-nos, que no som res, i fluïm 'surfejant' cultures, cuidant tradicions i descobrint-nos iguals i humanals, recordant aquells antics preciosos, que ja no hi són. No hi ha temps per discussions absurdes i debats banals. Jo, enguany, 'me'n halo vint'... i tots contents.